Els impostos a España y al Pais Basc

A veure, en qüestions de manteniment de l'estat, a qualsevol país es produeixen dos fets indiscutibles: Totes les despeses de l'estat són pagats pels ciutadans que viuen en ell.

Normalment, cada ciutadà paga en funció de la seva renda. El que més gana, més paga. Això és, cada ciutadà contribueix a pagar les despeses de l'estat en funció dels seus ingressos, pagant més el que més té.

Això es produeix a qualsevol país del món, inclòs gairabe a tota Espanya.

El contingent basc és un privilegi diferenciat que té el País Basc en la seva relació amb l'estat, i es tracta que sigui el propi govern del País Basc el que recapti tots els impostos en aquesta comunitat autònoma i pagui a l'estat un percentatge d'aquests impostos, amb el qual se suposa que paga les despeses dels serveis que l'estat ofereix al País Basc per serveis no transferits, per exemple Defensa, Política Exterior, etc.

I què és el que paga el Pais Basc per les despeses d'aquests serveis no transferits?. Doncs exactament un percentatge sobre la suma total de les despeses que té l'estat en aquests serveis. Aquest percentatge es calcula en funció del pes que té l'economia basca en el conjunt d'Espanya en un determinat any (any basi). Actualment és el 6,24 %, percentatge que es va fixar en el 2007 per als propers 5 anys, encara que actualment s'ha prorrogat.

Així doncs, i al contrari de la resta dels espanyols, els ciutadans del País Basc contribueixen a les despeses generals de l'estat en funció de les despeses totals que tingui l'estat, independentment del seu nivell d'ingressos. Si és estat gasta menys aquest any, els bascos pagaran menys per aquestes despeses, independentment de la marxa de la seva economia. O sigui si, com diu l'article, aquests últims anys l'economia basca ha crescut més que la mitjana de la resta d'Espanya, el Pas Basc segueix pagant el mateix percentatge de les despeses de l'estat. Independentment que des del 2007 el PIB per càpita hagi augmentat en el Pais Basc en 229 euros mentre que el d'Espanya en el seu conjunt ha baixat en 800 euros.

Independentment que en el 2012 el PIB per càpita del Pais Basc sigui de 30.829 euros i el del conjunt d'Espanya de 22.700 euros, els ciutadans del País Basc segueixen contribuint amb el mateix percentatge. El que vol dir a més que, atès que l'Estat Central està retallant aquestes despeses com mai, el País Basc cada any pagarà menys per aquestes despeses. Així ens trobem amb la següent paradoxa: en tota Espanya menys el País Basc les retallades del govern es tradueixen en menys diners per atendre les necessitats ciutadanes (educació, sanitat, etc..). En canvi per al País Basc les retallades del govern central es tradueixen que han de pagar menys contingent i, per tant, els queda més diners dels impostos recaptats. Diners, per descomptat, per gastar al País Basc, incentivar la seva economia, donar més ajudes socials als seus ciutadans que les que reben els de la resta d'Espanya, etc.

Però el contingent també té altres efectes perversos, i citaré solament un. De l'import a pagar pel Pais Basc es descompten partides corresponents a alguns serveis que l'administració del País Basc presta als seus ciutadans però que ha de pagar el Govern Central. El càlcul de l'import que l'Estat ha de pagar (o descomptar del contingent) al Pais Basc es calcula amb el mateix percentatge que la resta de conceptes.

Un exemple d'això és l'ajuda als aturats. El país basc compta amb la taxa d'atur menor d'Espanya. Com a més la seva població no és molt gran, els aturats del Pais Basc suposen, amb lleugeres variacions, al voltant el 2,5% dels aturats de tota Espanya. En canvi, l'ajuda que reben de l'INEM, o sigui de tots els espanyols que tenim una nòmina; és del 6,24% del que es gasta l'INEM en tota Espanya. Gràcies a aquesta ajuda un aturat basc compte, per exemple, amb el doble de diners per a formació que un aturat de qualsevol altra part d'Espanya.

I no segueixo més per no avorrir però em reafirmo en el que s'ha dit anteriorment: El Pais Basc ha de ser l'únic exemple al món de ser la regió més prospera d'una nació que és subvencionada per regions que cada vegada son més pobres.