Els aliments (eliminar la fam del món i la nova economia)

Durant gairebé tota vida laboral m'he dedicat a la qualitat i al seu control, entre altres funcions similars. Després de molts anys de dedicació he pogut contrastar que com tendència estic completament d'acord que perseguim amb afany aquest objectiu de la qualitat, però de vegades hem de reflexionar i veure els avantatges e inconvenients. M'explico, fa 50 anys recordo als ciutadans que compraven per a nadal un pollastre que pesava 6 quilos, de granja per descomptat. Però aquest "capritx" no ens ho podíem permetre la major part de la poblacion. Avui dia gairebé la majoria dels ciutadans poden menjar (pollastre), per cridarlo d'alguna manera. Em refereixo que ara, no podem comparar el pollastre de fa 50 anys amb l'actual, però en contrapartida gairebé tota la població té accés a aquest producte.Hem de combinar la qualitat i la producció buscant un equilibri perquè la major part de la població tingui accés als aliments i eradiquem la fam del món. Hem de començar a comprendre que la carn de porc ha salvat mes vides que la penicil·lina i per contra ens estem centrant a produir mes medicaments per a cobrir les malalties que produïxen les deficiències alimentàries.

Hem de començar a pensar en altres formes de créixer, avui dia és difícil entendre que es pot créixer amb menor consum energètic i amb menor creixement de persones traballant. No necessàriament quan creguem mes serveis el preu dels carburants baixen. Un empresari podria créixer mes econòmicament emprant menys treballadors i consumint menys energia. Si fem un comparatiu econòmic de la rendibilitat d'una hectàrea de terreny aplicada a un camp de golf o a una plantació de tomàquets veurem que produïx mes benefici el camp de golf que la plantació de tomàquets ja que el golf pertany a un sector terciari i els tomàquets al primari. Si estudiem l'efecte en el canvi climàtic veurem que són efectes produïts quan havia mes rendiment energètic fa vint anys. Els patrons de creixement estan antiquats solament realitzarem un progrés controlat quan els economistes i els governants canviïn els patrons de creixement i crear economias capaçes de conviure amb un percentatge d'atur ja que la solucion no esta en la plena ocupació. És possible que aquest concepte de creixement actualment sera dificil de desenvolupar i tingui moltes incognitas però a la fi de segle XXI estarem mes proximos ens agradi o no ens agradi.