El verd transversal

En estos temps de desconfiança en allò públic i allò privat, en allò diví i allò humà, pareix que els grans consensos han desaparegut. Dubtem de tot. I no, no sempre dubtar és positiu. El conjunt de la humanitat té incomptables problemes des de que el món és món, però tal vegada un dels problemes més greus als que ens hem enfrontat, o al que ens anem a enfrontar, és l'acceleració del canvi climàtic. Este procés, que la Terra ja ha experimentat fa milions d'anys, ha congelat i cobert de neu i gel tota Europa. El problema és que amb la nostra activitat humana desmesurada i una superpoblació descontrolada, estem accelerant moltíssim este procés. 

Països que poden desaparéixer, pous secs, pluges torrencials, més huracans, més enfermetats i menys recursos naturals són només hipòtesis que, poc a poc, comencen a ser evidències. ¿I mentres, què fem? Les polítiques verdes, o de mobilitat sostenible, o de preparació i mitigació del canvi climàtic haurien de ser transversals a tots els partits, a totes les ideologies. No és interessant que els partits polítics s'enfronten per estes qüestions, ja que ens va el futur en elles. Haurien de ser consensos assolits, com per exemple el respecte a la llei antitabac o el codi de circulació. No es tracta de l'ós polar o d'un bosc perdut en un país llunyà. Estem parlant de la nostra salut, de l'aire que respirem, de l'aigua que utilitzem o de la terra que xafem. 

No, no hauriem de fer partidisme en esta qüestió. S'ha de fer política verda transversal, no partitiocràcia també en açò.