El 9 d’Octubre, una festa per a sumar
Aquesta setmana hem celebrat el 9 d’Octubre, la festa de tots els valencians i, per extensió, de tots els alcoians. I dic de tots i de totes perquè, de vegades, se'ns oblida que la valenciania o l’alcoiania com a sentiment de pertinença no és patrimoni de ningú.
En aquests dies hem reflexionat molt sobre la defensa que cal fer des dels partits polítics i des de les institucions per a fomentar la nostra llengua, les nostres tradicions i la nostra cultura. I és clar que el Partit Popular no està per això. Veuen en la defensa de la nostra identitat un motiu per a separar entre bons i mals valencians, per a traure’s títols de valencià de baix la mànega i regalar-los sense requerir cap esforç i amagant-se en una absurda burocràcia de l'administració. Doncs, clar que ha d’haver-hi burocràcia en aquest tràmits, perquè l’esforç, la preparació i l’estudi per a obtenir un títol lingüístic qualificat s’ha de reconéixer. Què opinaran d’açò els conservadors d'Anglaterra o Alemanya? Se’ls acudiria expedir títols sense cap examen de qualificació ni esforç?
I, d’altra banda, en el pol oposat ens trobem determinats grups d’esquerra que fan ús d’aquesta festa com a patrimoni exclusiu seu, com si ningú més fora valencià o alcoià de la manera com ells ho viuen. No, aquesta festa no pot ser patrimonialitzada per ningú. Ni manipulada per ningú. Ha de ser oberta i plural i comptar amb totes les veus. Ha de ser representativa de la societat en què vivim i no una cita al calendari per a utilitzar-la contra l’altre, contra el que opina diferent.
Des del Partit Socialista sempre hem advocat per la tolerància, per entendre la societat i, evidentment, per reivindicar la defensa de la nostra identitat i de la nostra llengua. A nosaltres, lliçons de defensar la llengua, ben poques! La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià la va dur endavant un govern socialista, el de Joan Lerma. Cal avançar, assimilar i tolerar la diversitat i, a més a més, fomentar-la perquè les societats del futur puguen compartir les senyes d’identitat dels nostres avantpassats. Però aquesta defensa no pot utilitzar-se per a continuar dividint. Ni uns ni altres. Això de ser els guardians de les essències mai és bo, perquè la societat no és així. I als darrers dies hem trobat una manipulació més de determinada gent, d’iniciatives molt lloables però que amagaven el poder deixar fora als socialistes alcoians. I no tant pels organitzadors, que fan un paper exemplar, però si pels entorns d’alguns que han intentat que els socialistes alcoians ens sentirem com a convidats de pedra d’una serie d’actes. Quan es demane participació per defensar la llengua que siga real, que allí estarem. Nosaltres sempre hem defensat la llengua com s’ha de fer, amb lleis i no tant amb crits.
Deixem que la gent s’expresse, que fomente la seua diversitat, la seua llengua i la seua cultura, com deia l’Ovidi, a la manera de València, a la manera de cadascú. Visca el 9 d’Octubre i visca el País Valencià!
