Les llastimes de Burriana
Que nadie se sienta aludido con tal escrito, son pensamientos de un Burrianense plasmados en un papel, hace ya muchos años.
Poesía sin dudarlo axiomática, realizada por Vicente Piqueres Monzonis, un Burrianero de pro, que a pesar de que la mayoría de sus poesías versan de temas filosóficos, esconde celosamente también poemas con una cierta ironía circunstancial, que a mi entender deberíais de leerla. Esta poesía, está escrita en varias etapas, la primera etapa empezó con el destape en las playas de Burriana hasta hace bien poco. Espero que os guste. ¡FELIZ VERANO A TODOS!
LES LLASTIMES DE BURRIANA
Llàstima que del turisme
vinga tot lo més pobret,
gent de llandeta y potet
a enseñarmos desnudisme
y deixarnos merda un poquet.
Llàstima que al transversal
ya no es puga allí passar
ni tan sols per a peixcar,
perquè alló és un arsenal
de barcos per arreglar.
Llàstima de carretera
entre el port y la ciutat,
allí la velocitat
produïx molta sordera
y no veus l´ autoritat.
Llàstima que l´autopista
ens hi haja el terme embrutat,
y als Nuleros ha privat
del nostre Campanar la vista.
La culpa un pont elevat.
Llàstima que ya s´acabe,
perquè està fent-se molt vell,
l´home que té prou cervell,
y no hi haja qui el reemplase
per haver tant d´atropell.
Llàstima que als serredals
no se´ls preste atenció,
o que alguna comissió
acabe en els brossegals
que estan fentlos l´invasió.
Llàstima que L´Arenal
de la nostra platja siga
lloc en que ni una formiga
tinga un trosset pa cagar
y tingam aulor a figa.
Llàstima que la perrera
no isca ya per a batre,
y n´agarre a més de quatre
“gamberros” en “pelambrera”
portant-los a un psiquiatre.
Llàstima que el camí al Grau
no siga de polseguera,
ya que el veïnat vollguera
conservar sempre la pau
y no tindre carretera.
Llàstima que la taronja
valga com vint anys arrere
y que ningú es recupere,
perquè chuplen com l´esponja
cantant-nos el miserere.
Llàstima que en les marjals
fasen tantes alquerietes,
ya que per les maquinetes
no mos queden ni pardals.
¡Fóra les escopetes!.
Llàstima que tot el poble
estiga fet un merder,
ya que no hi ha cap carrer
que no tinga algun immoble
que es mantinga tot sancer.
Llàstima que el nostre terme
estiga molt arrancat,
perquè és una atrocitat
que tant de progrés el merme
per els PAI´s que s´han creat.
Llàstima que L´Autoritat
també haja suprimit
el sereno per la nit
que alegrava la ciutat,
quan ens cantava “sereno”
o “núvol”, segons estava
el temps que ens acompañava.
Llàstima que per la tele
la gent s´haja recluït
perden l´encant de la nit,
com es feia añs arrere,
prenent la fresca en estiu
y contemplar el “lucero”
esperant al “cacahuero”.
¡Llàstima L´Escorredor!
Podria ser peatonal,
ya que molts fan l´animal
donant-li gas al motor,
sobre tot fent el salvatge,
y que al pobre veïnat
el fan viure acollonat.
Llàstima que en tot el port
hagen fet tants pantalans
per a amarrar balandrans,
y els que no tingam la sort
de ser uns capitalistes
ens anirem a peixcar,
on pugam, a vora mar.
Llàstima que´en tants proyectes
hagen el poble endeutat.
¡Cuants millions s´auran gastat!
com si llogaren artistes,
futbolistes...., ¡que sé yo!,
Burriana ya no té res
perquè ho fan tot al revés
Llàstima que el Gran Casino
l´hagen fet desaparéixer,
perque la Caixa vol créixer
donant-li un altre “destino,”
posant-lo en el Barranquet.
¡Ha sigut prou criticat
de tan mal que està acabat!.
Llàstima que tantes llàstimes
vagen creixent y en augment,
fins que ens arribe el momento,
que costarà prou llàgrimes
pa els que s´en van y els que vénen,
pues esta civilisació
ens portará la perdició.
Realizado en varias etapas.
La última en la década de los 90.
Normativa lingüística: Idioma Valenciano Libre.
Escrito a mi manera tal y como aprendí desde pequeño
en Burriana (Castellón) donde nací.