El chalet

No busques tranquil-litat
que pot ser que no la trobes,
ni en auto ni en dos rodes
ni quedant-te en la ciutat.
Pero la barbaritat
que entre tots hem anat fent
és fer un aire pudent,
complicar-se l´existència
patir un poc de demència
y tindre el cap ben calent.

Aixo de tindre un autet
ya no tenia emoció
y per buscar l'evasió
ens comprarem un trosset;
férem allí un bon chalet
en una preciosa cuina,
construírem la “piscina”
un jardí, moltes floretes,
ens costá bones pessetes
y quasi va ser la ruïna.

Vas allí per descansar
y faena en tens a manta,
que si arranca, que si planta
y t´unfles a treballar,
no tens temps ni “pa pixar”
ni per a estirar les cames;
que si brosses, que si rames,
lo que hem plantat cal regar-ho,
el pulgó hi ha que matar-lo
y al final s´en van les ganes.

Després d´una bona “suà”
y quan acabes rendit
et deixes caure en el llit
y pensant que fins demà
venen a fer-te la mà
els chiquets y les chiquetes,
que formats en pandilletes
te desperten donant crits
y a lo manco per les nits
s´anaren a fer punyetes.

“Parabiens” al veïnat:
¿cómo està? ¡hola! ¿què tal?
no fases mai l´animal
perque seràs criticat.
Has de ser ben educat,
has de tindre prou “cachassa”
de res no has de saber massa,
pero si busquen “respaldo”,
venen, et proben el caldo
y no te´ls trau de ta casa.

Quan acabes de dinar
y penses fer la sesteta,
vindrá aquell en la gosseta
com si fora un combregar,
y a la força has d'aguantar
que et conte mil perreries,
quan allò que tu voldries
es estirar-te en el llit
que no et peguen ningun crit
quan feliç dormint series.

La parenta te mania
que tu fas molta pudor.
¡Debe ser por el sudor!
¡Yo de ti me ducharia!
Pero sols yo li diria:
que com d'aixó yo sé un “rato”
y ya estic com un gaiato,
“aunque me parezca a un moro”
yo no vull obrir el poro
perque no tinc res de “pato”.

Furgant y furgant el nas
estàs baix la garrofera,
les traus en una “rastrera”
nigadetes en un llas,
y les pegues on ve el cas.
Les grosses com a creïlles
diuen que són “mandonguilles”.
“¡Cochino, más que cochino
no ves que pasa un vecino!”
y tú traent més rosquilles

Si busques al “fontanero”
pot ocórrer que si el trobes
faça l´apany en dos proves
y prepara el “monedero”,
puixs cobra com un torero,
y com t´ha fet un “empastre”
te´n vas en busca del sastre,
ya que el fill és de l'ofici
que revise l'edifici
per a evitar mes desastre.

Per la nit és la gossera,
gossos hi han a gavell,
lladrant són un atropell
ya que t´entra fins caguera
perque no veus la manera
de poder dormir a-gust
y tu tens cada disgust
“bambant” per dins del chalet,
y estant assentat o dret
te trauen de polleguera.

Les matinades que pegues
per acudir al treball
fan que tú dormgues a estall
eixint de ta casa a segues.
No et fies y mai cregues
que podràs anar tranquil
perque en seran més de mil
els que per la carretera
vagen fent una carrera
corrent com un proyectil.

Hi ha un veí que és molt sabut
y ademés gran parlaor
li diem el “sopaor”
y al que peixca la fotut,
perque tu has d'estar mut
escoltant tot el que diga,
y sense que ningú es riga,
dels projectes o sentències
mesclats en inconveniències,
pero al final et fatiga.

Ara els que tenen carrera
com algúns que conec yo
creuen que tenen raó
armant molta polseguera.
Busquem ací la manera
de restablir en La Lloma
la germanor y el aroma
de temps passats que, en orgull,
no miravem de reüll
y estávem sempre de broma.

Tots acudim a Rausell
perque és el que ho coneix tot;
tant de “cuento” tambe el fot
pues... com tots, va fentse vell;
és home en prou de cervell,
y en tot és molt servicial,
pero si fan l´animal
veus com sap traure el seu geni,
advertint en prou d´ingeni:
¡No´m toqueu mes el pardal!

Quan cal que pelar el gram
busque col-laboració
y el meu nét en devoció
pero en algún reclam
el pela com un rellam.
Més lo que yo no sé fer
com la valla del carrer,
li ho encarregue a Molina
y com li done propina
me lleva tot el merder.

Y ara ve l´Ajuntament.
Entre els carrers que ha esfaltat,
l´aigua y alcantarillat,
els gastos van en aument.
Ells viuen alegrement
cobrant-nos un dineral,
pero lo mes demencial
ve quan la Contribució,
no hi ha consideració,
tot s´en va pel fumeral.

Quan vas a les reunions
veus que tots volen parlar,
diuen bovades la mar
y sempre hi ha alguns trompons
posant les seus raons,
que ens les volen fer beure
discutint-les per a veure
si troben algun carabassa
que també diga sap massa,
y que tots tingam que creure

A la recomanació
de traure el fem en dilluns
poc de cas li fan alguns;
no hi ha consideració
y molta imprevició;
fan el que els dóna la gana
per culpa de la galvana,
y fins que vinga el tractor
trastos, “basura” y pudor
yo tinc alguna setmana.

Quanta llanda ens en dóna
el “fulbito” dels collons
per culpa d´alguns bacóns
y alguna que altra persona,
que agarrant la poltrona
allí es posen a jugar,
y no paren de chillar
armant una “escandalera”
que´m fará tirar bromera
y fins després de sopar.

Total que aço del chalet
sigué una equivocació,
per no dir la perdició,
que em va deixar molt groguet,
pues costà un bon dineret,
que yo puc recuperar.
Quan ningú allí vulga anar,
acabarem esta festa
y sense tindre protesta
tirarem dret a la mar.

NORMATIVA LINGÜÍSTICA: Idioma Valenciano Libre.
Escrito a mi manera tal y como aprendí desde pequeño.