El món al revés

Existeix una máxima sembla que emprada pels militars des de fa centenars d’anys i que en l’actualitat es sol aplicar al al món del futbol que diu allò de que “la millor defensa és un bon atac”. L’aforisme, però, no es circumscriu al a l’univers de la guerra o al de l’esport sinó que estos dies hem vist a les xarxes socials, a la premsa i al plenari de Les Corts Valencianes com està també absolutament vigent al si de la política valenciana puix sembla estar l’estratègia que han decidit gastar alguns polítics i diputats del Partit Popular de esta terra nostra. I és que es fica ú a llegir-los al Twitter o a escoltar el que diuen quan pugen a la trona i pareix que no són ells els qui han deixat el nostre petit país convertit en un bancal erm. No són ells ni els seus successius governs els qui ens han fet líders indiscutibles en deute públic. No són ells els qui han provocat que esta comunitat autònoma siga a hores d’ara coneguda a Espanya, a Europa i a bona part del món occidental per estar en fallida tècnica a causa de la mala gestió d’uns governants que han malbaratat els diners públics i que estan esguitxats per innumerables casos de corrupció. No són ells els qui han destrossat la vida de centenars de famílies en deixar de pagar als seus proveïdors des de fa mesos –anys en alguns casos -; al no pagar als advocats del torn d’ofici, als farmacèutics, a uns veterinaris que han denunciat aquesta mateixa setmana que porten dèsset mesos sense cobrar, o a moltíssims xicotets empresaris i autònoms que han hagut de liquidar el negoci, despedir als empleats i, en molts casos emigrar a l’estranger. Cal fer pinya i pensar que hi ha un enemic comú que s’encabota en capgirar la realitat del País; que s’obstina en treure a la llum les misèries i la porqueria que esguitxa a alguns personatges que circulen per les postres institucions des de fa en alguns casos quasi vint anys. Un contrari que, sent conseqüent amb els dos-cents mil valencians que els confiaren el seu vot a les darreres eleccions autonòmiques, treballa a diari per a que les administracions siguen més transparents, més eficients i també més respectades pels ciutadans. I com això fa nosa i resulta molest, és hora de tergiversar les coses i dir-li a Espanya, als valencians, i al món que tot és mentida i que hi ha un grup polític anomenat Compromís que té com a objectiu prioritari dispersar una realitat que és quasi perfecta. No estem tan malament i cal tirar dels polítics de casa, dels mitjans afins i dels bons valencians per a dir en veu alta que “somos mucho más”. I és palés que els valencians som molt més. Som des de fa centenars d’anys un poble majoritariament honest, treballador i emprenedor; una societat que ha estat capaç de superar molts entrebancs, de crear un teixit industrial molt divers, de lluitar per a aconseguir un Estatut d’Autonomia propi ara fa trenta anys i , en definitiva, assolir un estat de benestar pel que tots junts hem treballat dur. No són ells els posseïdors de la veritat absoluta, com tampoc són ells els que,malgrat el control de les institucions i dels mitjans del que gaudeixen, han d’assenyalar qui és el bo de la pelli i qui és el malvat que atempta a diari contra els nostres interessos. Perquè definitivament ja no és sols una part cada dia més gran de la societat valenciana la que està adonant-se de quina és la realitat que vivim al País Valencià sinó que l’escàndol i la pudor pel que ha passat a esta terra els darrers anys ha arribat a un Govern Central que ha negat qualsevol càrrec de confiança als populars valencians. Les denúncies d’un empresari de referència com Juan Roig o les paraules del propi Ministre d’Exteriors García-Margallo amb allò de que som “l’únic país amb un aeroport peatonal” sembla que han fet trontollar la paciència d’alguns diputats que vist l’escàs recolzament que reben des de Madrid i avorrits de llançar andanades vers un ZP que ja no hi és, han optat per encebar un discurs d’atac frontal i virulent contra els qui a diari els exigeixen unes responsabilitats que cada dia els resulten més complexes d’assumir.