L’hora de Compromís

Malgrat haver moltes veus que pronosticaven i desitjaven la bacada i el fracàs de l’invent, la destacable irrupció de la Coalició Compromís a l’escenari de la política valenciana no ha estat un èxit improvisat. L’arribada de Compromís amb força a Les Corts Valencianes i sobretot la consolidació com a tercera força municipal al País Valencià han sigut tant el fruit de l’estratègia d’uns dirigents que han dirigit l’operació amb intel•ligència, frescura i harmonia; com el resultat de la meravellosa cooperació de milers de militants, candidats, voluntaris i simpatitzants que s’han engrescat en el projecte amb la il•lusió d’aupar a quasi cuatre-cents regidors als ajuntaments i a un grup de sis diputats a la principal cambra del poder valencià.

Tant la marca Compromís com el propi Bloc han estat patint el bloqueig mediàtic més absolut per part d’uns mitjans controlats en uns casos pel poder popular i en altres per consells d’administració de caire socialista. Espais limitats a la premsa escrita per a les nostres notes de premsa, escasa presència a la televisió autonòmica i televisions locals, o reduïda notorietat a les ràdios del País han sigut la tònica de la campanya.Encara així, el fet més greu ha estat sense dubte la constant manipulació d’enquestes de tot tipus que setmana a setmana anaven llançant els mitjans i que ens alguns casos de forma descarada han tractat de minvar la moral de la militància o de canviar el sentit del votant potencial envers el denominat “vot útil”. L’enquesta del CIS, a priori l’entitat més seriosa i fiable ha estat el cas més paradigmàtic que les urnes s’han encarregat de desmuntar per complet vist que la coalició ha doblat pràcticament els percentatges que ens havien atorgat.

I és que el treball que s’ha fet és immens. Al carrer, en el cos a cos, als cafés de propostes o a les xarxes socials, el missatge de la coalició ha anat escampant-se arreu d’un territori que demanava amb urgència l’entrada d’una glopada d’aire fresc i net. Un aire sense vicis que es compon de valencianisme, progressisme i ecologisme; i que entra per la porta de les nostres institucions en un moment en que tenim d’una banda a un Partit Popular esguitxat per la corrupció d’alguns dels seus dirigents, sense idees i amb un discurs continuista i monotemàtic; i d’altra a un PSPV ( em costa seguir gastant estes sigles) desconnectat de la realitat, sense lideratge i esquerdat de dalt a baix.

Per fi gaudirem de més pluralitat i de més salut democràtica a les nostres institucions perquè tal i com assenyala a sovint un polític castellonenc de llarga trajectòria, “l’oposició suposa una oportunitat esplèndida per treballar molt per la teva gent”. Mentre uns així ho entenem , altres passen anys i legislatures senceres sense aportar res de profit ni al seu partit ni, dissortadament, als ciutadans que els han elegit solament pel fet de representar a unes determinades sigles.

Este nou Compromís ha incorporat a una nova generació de polítics de les més diverses procedències i perfils, i ha estat capaç de conformar un espai polític al País Valencià que ha trencat definitivament amb el bipartidisme, i que ha lliberat a molta gent d’un vot que tenia segrestat el PSPV a la vegada que ha obert les portes a molts votants que s’han tret de damunt la percepció d’uns clixés o estereotips que no es corresponien amb la realitat. Continuarem sent eixa opció que, sense oblidar els grans problemes de la nostra terra, seguirà treballant tant per les coses xicotetes que cada dia preocupen a la gent del carrer com per la felicitat de tots el dies, amb una estratègia política que de seguir aixina haurà de guanyar-se també representació a les properes eleccions espanyoles per tal de dur a Madrid una veu autènticament valenciana i lliure d’ingerències externes.