L’accés a la informació pública com a dret fonamental
Un dels pilars dels sistemes democràtics són els sistemes de control mutu entre els poders de l’Estat, que tracten de salvaguardar la democràcia. No obstant això, d’eixos mecanismes de control es sol deixar de costat als ciutadans, poder constituent i primigeni, del que emanen tots els altres. Per a un correcte i democràtic funcionament de l’Estat és necessari que qualsevol ciutadà que desitge auditar la funció pública puga accedir sense restriccions a tota la informació que es troba en poder de les administracions. És un dret bàsic per a a lluitar contra la corrupció i contra la incompetència de les autoritats, i ja està reconegut en 34 països ( a Suècia des de 1776). Fins ara a l’Espanya del PP i del PSOE, predomina la cultura del secretisme i l’apagada informativa, privant els ciutadans d’una informació que ens pertany i sense la qual no tenim elements de valor per a formar-nos un judici sobre les actuacions dels organismes públics , o la situació del país. D’esta manera, no es pot obtindre un llistat d’empreses multades pel Ministeri de Medi Ambient, de la longitud de les llistes d’espera, o del que una televisió pública ha pagat amb els diners de tots pels drets televisius de la Fòrmula 1. L’article 105 de la Constitució estableix que ‘la llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i registres administratius, excepte en el que afecte a la seguretat i defensa de l’Estat, l’esbrinament dels delictes i la intimitat de les persones’.
Trenta anys després seguim sense disposar d’una llei per a que el govern i l’administració funcionen de forma transparent. Per això des de Compromís proposem la inclusió en la Constitució del Dret a a l’Accés a la Informació Pública com a dret fonamental dels ciutadans i llibertat pública, en substitució de l’article 105-b. Així doncs, per a nosaltres totes les persones tenen dret a accedir i consultar els arxius i registres administratius de les administracions, entitats públiques, fundacions i organismes finançats amb fons públics, amb l’única limitació en allò que afecta la seguretat de l’Estat o la investigació de crims o delictes. Tota la informació per les entitats i institucions citades, o difosa per elles, té caràcter públic, i haurà de ser fefaent i veraç. Al mateix temps la llei regularà els procediments de sollicitud d’informació, que haurà de ser senzill, ràpid i gratuït, i de recurs de les denegacions d’accés, que en tot cas hauran d’estar degudament motivades. A partir d’açí caldrà desenrotllar una llei orgànica que regularà este dret i que establirà procediments, terminis, obligació als funcionaris a ajudar els sollicitants, la protecció dels mateixos funcionaris que faciliten la informació, i la protecció de les dades personals que pogueren figurar en els documents. Els delictes comesos pels que exerceixen les funcions dels poders de l’Estat són especialment perjudicials per a la cohesió social pel desamparament de la ciutadania davant tals actuacions i la dificultat per a la seua persecució. Els valencians en general, i els castellonencs en particular, hem pagat ja un peatge massa car els darrers anys pels diversos casos de corrupció que tot el món coneix i pel malbaratament de centenars milions de diners públics que s’han invertit en projectes deficitaris, obres faraòniques sense sentit i events de tot tipus que quasi mai han estat rendibles per a esta terra. Als nostres pobles, a Les Corts Valencianes i pròximament al Congrés dels Diputats, Compromís seguirà treballant per a que la transparència arribe a les nostres institucions.
