Història, fantasia, espectacle i emocions en l’entrada de Moros i Cristians més multitudinària d’Ontinyent
Al voltant de 18.000 persones participen entre festers, músics, ballets i extres en una intensa desfilada que es perllongava durant més de 8 hores
Història, fantasia, espectacle i emocions omplien en la vesprada i nit d’aquest divendres en la que ha estat l’entrada de Moros i Cristians més multitudinària que es recorda a Ontinyent. Al voltant de 18.000 persones, entre entre festers i festers de les 24 comparses, bandes de música i músics, ballets, extres o equip d'assistència a les carrosses i espectacles, participaven en una intensa desfilada que es perllongava durant més de 8 hores, des de les 18:00 hores de divendres fins passades les 2:00 hores de dissabte, davant els milers d’espectadors repartits entre les avingudes Almaig i Daniel Gil.
L’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, acompanyat per la vicepresidenta de la Diputació de València i 1ª tinent d’alcalde Natàlia Enguix, i els regidors i regidores de la corporació, actuava com amfitrió en la tribuna d’autoritats per a les personalitats polítiques de les diferents administracions que acudien a gaudir de l’acte. L’entrada va estar retransmesa en directe per la tv pública valenciana À Punt, i es pot revisualitzar a traves de la seua web.
Aventures pel mar Mediterrani i les serres de la Vall d’Albaida a l’entrada cristiana
El fil narratiu dels boatos de les capitanies de Marineros i Taifes compartia una important presència d’elements marítims, mentre les ambaixades de Contrabandistes i Abencerrajes s’ambientava en les serres de La Vall d’Albaida i Granada. També es visibilitzava la voluntat integradora de les comparses, amb fets com la presència en totes dues capitanies d’alumnat del Centre Ocupacional Municipal José Antonio Bodoque, que a l’entrada cristiana fins i tot comptava amb esquadra pròpia.
La capitania Marineros presentava una història ambientada en l’època de la Corona d’Aragó del Segle XIII, on el fil narratiu el portava un personatge principal que vivia tot un seguit de peripècies fins desembocar en la figura de Lucia Gil, capitana del bàndol cristià, qui apareixia en la popa d’un gran vaixell acompanyada per les seues filles. Abans, representacions de batalles navals i zones portuàries, figures històriques com la de Roger de Llúria i també mitològiques, com el monstre Leviatán o un cridaner exèrcit de soldats atlantes.
L’ambaixada cristiana dels Contrabandistes, amb José Francisco Seguí com a ambaixador i el seu germà David Seguí com a banderer, recuperava la història del bandoler valldalbaidí Mariano Seguí Calatayud, “el gatet d’Otos” i el seu amic Francisco Mira, “Sitala” al SXIX. Cavalls, carrosses ambientades en la temàtica bandolera i la representació espais i elements autòctons, fins i tot amb la figura del patró de les festes, el “Morenet", predominaven en un boato que culminava amb la carrossa de l’ambaixador i el banderer amb elegants vestimentes en color negre.
El poder militar de la taifa de Dènia i la Rebelió de las Alpujarras de Granada s’escenifiquen a l’entrada mora
Ja per la nit, l’entrada mora arrancava amb altra capitania vinculada a la mar, en aquest cas de la mà dels Taifes i la història del “Drac de Saphor”, Ali Iqbal, i la seua ànsia de venjança per la mort del seu germà, el “lleó taifa Mujahid-Al-Amin”, sultà de la taifa de Dènia al segle XI, de la que formaven part les ïlles Balears. Una espectacular capitania de la que van meravellar especialment els ballets i on va sorprendre un un drac d’ultratomba, que obria pas al capità moro, José Manuel Pardo, transformat en el “Drac de Saphor”, Ali Iqbal, envoltat de diversos familiars.
Finalment, l’últim dels quatre boatos era el de l’ambaixada dels Abencerrajes, amb una representació plantejada com a “inclusiva, integradora i transversal” de la “Rebelió de las Alpujarras” de Granada, la revolta que baix el lideratge de Farax Aben Farax i Aben Humeya es va iniciar en 1568 en resposta a una pragmàtica antimorisca que prohibia la llengua, els llibres o la vestimenta àrabs, i que va suposar un important conflicte al que participaren tropes argelines i de l’imperi Otomà. El boato, amb maquillatges i vestimentes molt treballats, tractava d’estimular els sentits amb elements com perfums o la degustació de dolços del SXVI, amb ballets que tractaven d’involucrar al públic i un ambient sumptuós en la representació d’espais com els jardins de l’Alhambra, amb l’ambaixador Samuel Martínez i la banderera Mar Padrino tancant la vetllada de festa morocristiana.
