La sequera revela vestigis del passat en un embassament de Castelló: un viatge en el temps sota les aigües
Descobreix el poblat que s'amaga en aquest pantà
La sequera que assota la costa occidental del Mediterrani ha portat amb si una inesperada conseqüència: la reaparició de vestigis històrics que romanien ocults sota les aigües de l'embassament de Sitjar.
El baix nivell de l'embassament, tal com avancavem en una notícia este cap de setmana, ha deixat al descobert camins, carreteres, bancals i ruïnes de masies que es remunten a segles arrere, oferint una finestra única al passat de la regió. Un dels conjunts més destacats és el de la masia de Gaiatos, un important nucli rural que va ser desallotjat en 1956 per a la construcció de l'embassament i que gràcies a les fotografies preses recentment per Ismael Xiva i Clara Chiva, podem observar com han eixit a la llum arran de la sequera.
La masia de Gaiatos comptava amb escola, ermita i era la llar de 61 persones majors d'edat en 1956. La seua reaparició ha generat un gran interés històric i cultural, encara que molta gent desconeix de la seua existència hui dia.
Este mas tenia una ubicació privilegiada al costat del riu Millars i estava envoltada de camps fèrtils que la feien ideal per a l'agricultura i la vida rural.
Al llarg dels anys, la masia va ser testimoni de diverses èpoques i esdeveniments històrics locals. Es va convertir en un centre d'activitat agrícola i possiblement també en una llar per a les famílies que treballaven la terra circumdant. Com moltes altres estructures antigues, la masia va experimentar canvis i renovacions al llarg del temps, reflectint els diferents estils arquitectònics i necessitats dels seus habitants.
No obstant això, a mesura que avançava el temps, el desenvolupament d'infraestructures hidroelèctriques i de subministrament d'aigua en la zona va conduir a la construcció de l'Embassament del Sitjar. Este embassament va ser completat en la dècada de 1980 amb el propòsit de proporcionar aigua per a reg i subministrament a la regió. Desafortunadament, la construcció de l'embassament va significar que la Masia de Gaiatos i altres estructures pròximes van quedar submergides sota les aigües, perdent-se així part de la seua història i llegat.
El seu record i la seua història continuen vius en la memòria d'aquells que van conéixer este lloc i en la documentació històrica que preserva la seua existència. La història de la Masia de Gaiatos és un recordatori de com el progrés i el desenvolupament sovint impliquen sacrificis, però també subratlla la importància de preservar i honrar el patrimoni cultural i natural d'una regió.
id="1377355" *title="" link *legend[/*image]
Com diem, la sequera ha permés recuperar part de la memòria històrica de la regió, però també ha posat de manifest la necessitat de prendre mesures per a gestionar l'aigua de manera sostenible.
L'escassetat d'aigua és un problema cada vegada més apressant, i la reaparició d'aquests vestigis històrics és un recordatori de la importància de protegir aquest recurs vital.
Un futur incert
El futur del poble fantasma de l'embassament del Sitjar és incert. És possible que les aigües tornen a cobrir-ho quan la sequera remeta. No obstant això, també existeix la possibilitat que les ruïnes es conserven i es convertisquen en un atractiu turístic.
En qualsevol cas, aquest descobriment ha posat en relleu la fragilitat del medi ambient i la necessitat de prendre mesures per a protegir-lo. La sequera del Sitjar és un recordatori que el canvi climàtic és una realitat que ja està tenint conseqüències en el nostre planeta.
