Nou nous edificis engrosseixen la llista roja del patrimoni valencià
En els últims mesos s'han inclòs forts, muralles, aqüeductes, cinemes i casinos en risc de desaparició.
El patrimoni de la Comunitat Valenciana és interminable i s'estén a l'ample i llarg del seu territori, pel qual han passat infinitat de cultures, des dels àrabs als romans passant pels fenicis o els ibers.
Un patrimoni extens que no sempre està en les millors condicions. A això es dedica l'associació Hispània Nostra, creadora de la Llista Roja del Patrimoni, que recull més d'un miler de monuments en tota Espanya que es troben sotmesos a risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors.
En el cas de la Comunitat Valenciana, nou edificis han engrossit aquesta llista roja en els últims mesos de 2023. Es tracta de dues muralles, un cinema, una antiga paperera, un fort militar, un aqüeducte, un casino, una alqueria i una estació.
Amb aquests, ja són 81 els béns catalogats en perill per tota la Comunitat Valenciana, mentre que altres 11 han sigut traslladat a la ‘llista verda’ a causa de les seues rehabilitacions.
Aquestes són les incorporacions a la llista roja de 2023
Llenç de la muralla almohade del Castell de Xàtiva
Es tracta d'un mur que s'estén pel vessant de la muntanya i està realitzat, originalment, amb tabiya i maçoneria. Per la seua situació estratègica ha sigut testimoni de nombrosos conflictes. Actualment, està en un estat precari, té danys en la part superior del llenç i s'han produït ensulsiades amb múltiples clivelles, a més d'una pèrdua del material.
Cinema Metropol de València
És l'últim cinema de la Segona República en el cap i casal. Va ser construït per l'arquitecte Javier Goerlich Lleó i destaca la seua original façana.
Actualment, l'immoble es troba en bon estat de conservació, sent fàcilment recuperable per al seu ús, ja que no presenta cap patologia greu que afecte la seua integritat estructural. No obstant això, està en perill imminent d'enderrocament per a la construcció d'un hotel.
Aqüeducte dels Arcs de Manises
Es tracta d'un aqüeducte que permet salvar a la séquia Quart-Benàger el barranc de Salt d’Aigua a Manises. Se situa al costat del va riure Túria i posseeix un extraordinari valor històric, arquitectònic i etnològic per formar part d'una xarxa d'enginyeria hidràulica representativa de l'assentament humà.
Una part de la construcció ha col·lapsat després d'un llarg període d'abandó.
Alqueria de Ponsa o Bondia de València
Se situa en el conegut com a Barri de l'Agulla, com popularment es diu al Barri de la Verge dels Desemparats. L'alqueria està constituïda per dos elements principals: una casa de crugies desiguals amb pati posterior i un porxo al fons.
L'estat de conservació no és bo. Es troba abandonada, tancada i ha estat okupada en diverses ocasions. Els vehicles l'envolten i aparquen a l'entorn de protecció del bé i a escassos centímetres de les seues façanes.
Fort o fortí del Gorgol de Chelva
Es tracta d'un fort d'època carlista que es va realitzar a partir d'un antic paller. Compta amb una àrea de 280 metres quadrats. Entre els seus elements destaca una muralla perimetral. Actualment, es troba en estat ruïnós, amb despreniments, espitlleres desaparegudes i crides en els murs.
Antiga estació de FEVE de Natzaret a València
De tall classista, l'estació dels Ferrocarrils de Via Estreta compta amb elements modernistes amb murs de càrrega, tancament de rajola i d'autor desconegut.
Es troba tancada i abandonada des de fa dècades. Amb nombrosos elements impropis com a cables i instal·lacions superposats, fusteries, alteració de buits en façanes, pèrdua de rematades i ampits.
Muralles de Llevant de la ciutat de Xàtiva
En època dels regnes de taifes, les muralles de Xàtiva van arribar a ser les més extenses de València. Hui dia, part dels trams de les muralles han sigut sotmesos a una rehabilitació integral, com la Torre del Sol en 1998.
La fàbrica que predomina en les muralles és el tapial àrab, sent aquest un element molt susceptible a l'erosió pels factors meteorològics si no està degudament consolidat. A més, la falta de manteniment ha ocasionat que la vegetació cresca en els llenços de la muralla.
Paperera de Sant Jordi a Xàtiva
Va ser fundada per l'empresari Gregorio Molina, la seua construcció data de 1932-1939. En el seu moment, va ser una empresa que empeló a centenars de persones i va transformar l'economia local. Compta amb un molí i una fàbrica de llum. L'estat actual és dolent. Gran part del conjunt es troba en reg de col·lapse.
Cinquena de La nostra Senyora de les Mercès o Casino de l'Americà a València
L'immoble consta de planta baixa, dos pisos i una torre Miramar amb rematada en llanterna, la llum de la qual il·luminava l'estada central. El pis superior es destinava a les dependències del servei i la planta baixa per a albergar les estades del porter i el jardiner, l'oratori, el celler, la sala, bany i cuina.
Ara, el seu estat de conservació és deficient. Alguns buits de les finestres estan oberts, l'exterior de l'immoble està ple de pintades i el reixat i el mur perimetral s'han ensorrat en diferents trams.
