Les netejadores dels instituts valencians paralitzen la vaga després de cobrar els pagaments endarrerits

Les treballadores d'empreses Neteges Raspeig i Netalia van posar ahir fi a la vaga després quasi un mes, després d'haver cobrat els salaris pendents i la nòmina endarrerida de febrer. La mobilització, que va començar el 18 de febrer i estava prevista fins a abril, ha afectat en aquests 26 dies a 600 treballadores i 85 instituts públics d'ensenyament secundari de les tres províncies valencianes, dependents, entre altres de la Conselleria d'Educació, Subdelegació del Govern i Tresoreria de la Seguretat Social.

Per això, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, s'ha mostrat orgullós perquè “després de la pressió de la Conselleria, l'empresa ha pagat el que devia a les treballadores”. Marzà també s'ha posicionat sobre aquest tema en les seues xarxes socials, on ha assegurat que la Conselleria romandrà “al seu costat” i vigilarà que s'efectuen els següents pagaments. 

Al mateix temps, des del Comité de Vaga defineixen com “un èxit” la mobilització posada en marxa al febrer, a la qual es van sumar el 75% de les netejadores de l'empresa Raspeig i Netalia. I és que l'endarreriment de les nòmines es remuntava en alguns casos fins a 2017, una situació insostenible per a les treballadores, que van denunciar que cada vegada tenien més dificultats per a fer front a pagaments i arribar a final de mes o atendre les necessitats quotidianes de les nostres famílies". “Ningú treballa sense cobrar, aquestes empreses no paguen en els terminis conforme al conveni d'aplicació”, van lamentar dies abans de començar la vaga. 

Ara, encara que esperançades perquè l'empresa els ha abonat la nòmina de febrer, no descarten reprendre la vaga el pròxim 11 d'abril si no reben el cobrament de març. Per a les netejadores afectades, la paralització de la vaga es tracta d'un “vot de confiança després de quasi un mes aguantant el tipus”. L'En aquest sentit, més enllà de la precarietat contractural, les netejadores van denunciar les constants situacions d'amenaces per part de l'empresa quan no podien fer front als costos de desplaçament: “atempte a les conseqüències”. "La gran majoria tenim jornades parcials, amb salaris mitjans de 600 euros al mes però, els deutes, en molts casos ascendeixen a més de 2.000 euros. El més dur, és la incertesa de no saber si per treballar tots els dies, es cobrarà a final de mes, tenint en compte que aquesta situació es porta arrossegant des de fa anys amb aquestes empreses" van lamentar.

Un mes després, aquesta situació sembla haver canviat i els sindicats han posat en valor el “seguiment massiu de la vaga”, que ha permés que les treballadores reivindicaren “el dret a cobrar els salaris endarrerits de fins a tres mesos”, gràcies a les nombroses mobilitzacions i la “implicació de la Generalitat amb el compromís de buscar fórmules que garantisquen el pagament dels salaris i les quantitats degudes”.

Per part seua, l'empresa, a la qual la Conselleria d'Educació va obrir un expedient perquè realitzara els cobraments, ha reconegut que els impagaments es devien a “un problema de la gestió de la tresoreria de la pròpia empresa”.