Múrcia, Andalusia i la Comunitat Valenciana alcen la veu: exigixen polítiques públiques contra la sequera i el dèficit hídric

Els representants empresarials de tres de les comunitats autònomes més afectades per l'escassetat d'aigua, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i Andalusia, han demanat hui a Alacant la implantació de polítiques públiques que oferisquen solucions a l'emergència hídrica que patixen les seues regions i que impacta directament i de manera negativa sobre la seua economia i sectors productius.

Així ho han posat de manifest Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV); José María Albarrasí, president de la Confederació Empresarial de la Regió de Múrcia (CROEM); i José Cano, vicepresident de la Confederació d'Empresaris d'Andalusia (CEA), durant la jornada sobre emergència climàtica i sequera organitzada per la CEV.

En este sentit, Salvador Navarro, ha denunciat que la distribució de competències hídriques produïx distorsions entre territoris i ha demanat una revisió i millora de la governança de l'aigua al nostre país. “L'aigua ha de deixar de ser una arma llancívola entre partits polítics i la solució pot ser impulsar un Pacte Nacional de l'Aigua. Cal elevar de rang l'aigua en totes les polítiques nacionals i sectorials, situant-la com a política d'Estat”.

En el mateix sentit, la CEV aspira al fet que l'Administració complisca amb el total dels programes d'inversió previstos, especialment els inclosos en els Plans Hidrològics —segons l'última dada oficial disponible, solament s'han executat inversions per una mica menys del 30% del que es preveu en la planificació hidrológica12 —. “Ara és més important que mai”, ha assegurat Navarro. Sobre aquest tema s'ha referit al fet que la Comissió d'Aigües de la CEV té identificades més de 234 obres hídriques que “considerem prioritàries i necessàries per al desenvolupament socioeconòmic de la Comunitat Valenciana i que necessitarien una inversió de 2.200 milions”.

Preguntat pel transvasament Tajo-Segura, Salvador Navarro, ha explicat que “no podem estar a l'abric del que decidisca el Govern de torn a cada moment, menys amb la discriminació que venim patint en este i altres temes, com el finançament autonòmic”. “És necessari un plantejament tècnic i econòmic rigorós i que ens assegure mantindre els llocs de treball que hui depenen del transvasament”, ha conclòs

José María Albarrasí ha subratllat l'aliança de Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i Andalusia per a defendre que existisca una política hídrica “justa, equilibrada i solidària”, alguna cosa que, en la seua opinió, només s'aconseguirà amb un gran acord nacional impulsat pel Govern d'Espanya. “Portem molts anys ja demandant des dels nostres respectius territoris solucions definitives a un problema històric que amenaça amb escanyar al sector agroalimentari, tan important per a l'economia del sud-est, i al proveïment de més del trenta per cent de la població espanyola”, ha destacat el president de l'empresariat murcià.

El vicepresident de CEA, i president de la Confederació Empresarial d'Almeria, José Cano, ha posat de manifest la dependència econòmica a l'aigua a Andalusia, comunitat en la qual el valor socioeconòmic associat a l'ús de l'aigua representa un 38% del PIB regional i un 43% de l'ocupació total d'Andalusia, segons un estudi de la CEA.

Cano ha assenyalat com a estructural el dèficit hídric a Andalusia el que ha portat al seu teixit empresarial a ser molt actius en la cerca de solucions. “La tecnologia i la innovació són els nostres grans aliats. Més del 80% del regadiu a Andalusia compta amb sistemes de reg de precisió, i són moltes les empreses industrials que desenvolupen des de fa anys processos per a consumir menys i reutilitzar l'aigua”.

Igualment ha destacat l'esforç inversor que des del Govern andalús s'està realitzant amb l'impuls de polítiques hídriques i ha advocat per la creació d'un ens regulador únic que assegure independència per a promoure la unitat de mercat. “La gestió sostenible dels recursos hídrics és un desafiament que necessitem afrontar des de la cooperació i planificació, amb agilitat i eficàcia per part de totes les administracions, per a incorporar tots els recursos disponibles i executar les infraestructures hídriques necessàries. Les administracions han de reduir i agilitzar els terminis de tramitació administrativa, simplificar procediments i accelerar les inversions”.

Polítiques europees i perspectives hidrològiques

L'esdeveniment, que ha tingut lloc a casa Mediterrani, ha començat amb una ponència a càrrec del vicepresident de la secció d'Agricultura, Desenvolupament Rural i Medi ambient del Comité Econòmic i Social Europeu (CESSAMENT), Josep Puxeu, en la qual ha desgranat les polítiques europees per a garantir la seguretat hídrica.

Per part seua, Arancha Fidalgo, cap de l'Oficina de Planificació Hidrològica del Xúquer; i Jesús García, cap de l'Oficina de Planificació Hidrològica del Segura; han parlat del transvasament Tajo Segura i les seues alternatives i han explicat els plans de totes dues confederacions per a augmentar la disponibilitat de l'aigua a curt termini i les possibles solucions internes per a pal·liar l'absència.

Polítiques públiques contra la sequera

A continuació, han pres part en el debat representants dels governs autonòmics de les tres autonomies, en el qual han exposat les mesures que s'estan executant en un escenari de sequera com l'actual i com preservar zones d'alt valor ecològic com són l'Albufera, la Mar Menor i Doñana en este context.

Javier Sendra, secretari autonòmic de Medi Ambient i Territori de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori de la Generalitat Valenciana, ha assegurat que “en situacions de sequera és quan trobem a faltar el Pla Hidrològic Nacional amb un únic regulador, per sentit comú i basat en la solidaritat”.

Per part seua, Ramiro Angulo Sánchez, secretari general d'Aigua de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Aigua i Desenvolupament Rural de la Junta d'Andalusia, ha assenyalat que “per a mitigar l'impacte socioeconòmic i ambiental de la sequera cal agilitzar l'execució d'infraestructures i millorar la governança de l'aigua".

Finalment, el director general de l'Aigua de la Regió de Múrcia, José Sandoval, ha recordat que la seua Regió “és una de les comunitats espanyoles i de les poques d'Europa que complix àmpliament amb la Directiva Europea de tractament d'aigües residuals”. A més, ha recordat que "amb tan sols el 3% de l'aigua d'Espanya, la Regió de Múrcia és capaç de produir el 44% de les fruites i hortalisses que es cultiven en tot el territori espanyol i el 25% de les quals s'exporten. Això suposa, només en exportacions, un volum anual superior a 3,6 milions de tones que es traduïxen en una facturació de 3.000 milions d'euros anuals. Tot això gràcies a la regeneració de prop de 120 hectòmetres anuals que són posats a la disposició dels regants, la qual cosa suposa que el 15 per cent dels recursos amb els quals compten els agricultors de la Regió procedixen de la depuració”.

Mesures adoptades pels usuaris per a reduir la demanda

La jornada ha conclòs amb un panell centrat en els usuaris finals com a consumidors d'aigua en el qual han participat Miguel Bailach, secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies; Fernando Moner, president de l'Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (AVACU); José Vicente Andreu, president de l'Associació Joves Agricultors ASAJA-Alacant; i Fede Fuster, president de l'Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana (HOSBEC); qui han exposat les mesures posades en marxa pels seus col·lectius per a reduir el consum d'aigua i han valorat aquelles que està implementant l'Administració.

Així, Miguel Bailach, secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, ha indicat que “els ajuntaments invertixen molts recursos a millorar les canalitzacions de distribució d'aigua i les xarxes públiques de sanejament i això ajuda a reduir el consum d'aigua i evitar perdre este líquid vital per a les persones”.

Per a Fernando Moner, president de l'Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (AVACU), és imprescindible un acord europeu sobre l'aigua, i potenciar la formació i informació a la ciutadania, “per a construir consumidors molt més racionals, crítics, i responsables, que generen uns hàbits de compra i consum molt més sostenibles”.

José Vicente Andreu, president de l'Associació Joves Agricultors ASAJA-Alacant, ha assegurat que “amb solo dir que en el Llevant espanyol amb el 3% de l'aigua produïm el 44% de la fruita i hortalisses de tot el país, queda perfectament explicat com usem l'aigua els agricultors del Llevant espanyol. Som capdavanters a nivell mundial en l'ús eficient de l'aigua, reutilitzem, reciclem, i tenim el cicle de l'aigua completament digitalitzat, el moviment de l'aigua en el sòl, en la planta, estudiem les necessitats al segon, analitzem les temperatures, el moment fisiològic de la planta i s'aplica exactament el que es necessita”.

De la mateixa manera, Fede Fuster, president de l'Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana (HOSBEC), ha explicat que “no sent el sector turístic el major demandant de consum hídric, la planta hotelera de la Comunitat Valenciana porta entre les seues prioritats de gestió un consum responsable de l'aigua, aplicant mesures d'estalvi, vigilància de consum i objectius de reducció, que fan que només a Benidorm s'haja reduït el consum quasi un 8% entre 2019 i 2023, havent incrementat l'activitat turística. Per a l'èxit dels resultats d'estalvi i reutilització d'aigua, és clau l'estratègia pública de planificació dels usos de l'aigua, de la seua procedència i de la seua correcta depuració”.

Setmana Verda 2024

Amb esta jornada, la CEV se suma per quart any consecutiu, a la Setmana Verda Europea (#WaterWIseEU), un esdeveniment anual organitzat per la Unió Europea per a donar a conéixer i promoure les seues polítiques mediambientals i generar discussió sobre estes.