Mulet considera insuficient la Llei de Memòria Democràtica i critica l'actitud del PSOE de no admetre ni una sola esmena

El portaveu de Compromís, Carles Mulet, ha considerat hui “insuficient” la Llei de Memòria Democràtica que ha arribat al Senat, perquè es deixa pel camí qüestions com acabar amb la Llei d'Amnistia, amb la simbologia feixista i altres qüestions merament simbòliques, però que l'aproximarien a les màximes de ‘veritat, justícia i reparació’. Així ha recordat el senador valencianista “venim d'una llei insuficient i aprovarem una altra llei insuficient que no declara il·legítim el règim franquista i les seues institucions ni es repara a les víctimes” i ens trobem ara que “el PSOE no vol millorar ni una coma”.

La coalició va presentar fa dos anys i mig una Proposició de Llei de Reconeixement i protecció integral a les Víctimes del Franquisme i de la memòria democràtica que “anava més enllà, el que és necessari” i ha posat com a exemples “la impunitat total amb la qual queden persones que vulneren la dignitat de les víctimes, perquè la llei no contempla sancions ni terminis” i ha posat com a exemples casos d'alcaldes que eviten llevar carrers i títols com els dedicats a Franco o José Antonio.

“Per això posen vetos a la llei des de la dreta i la ultradreta, per a quedar-nos com estem i és obvi i comprensible venint de qui ve”, ha afegit. Per a Mulet “de la fam es va passar a la llibertat, a l'educació, als drets i a la llibertat i la democràcia real va arribar amb noves formes de govern i els qui estaven en contra de la justícia social i la democràcia van optar per un colp d'Estat, per a continuar vivint amb els seus privilegis i va guanyar el feixisme i el dictador va morir en el llit deixant-lo tot lligat i ben lligat i amb un franquisme encara viu. Per això no es va cercar la justícia, es va acceptar una monarquia corrupta i els de sempre van continuar manant i les víctimes anys i anys esperant”. El senador en la seua intervenció ha retret que en aquesta cambra “els hereus polítics, ideològics i fins i tot familiarment hagen insultat a la memòria de les víctimes del genocidi franquista” i ha manifestat la seua preferència “per ser estar del costat dels demòcrates, de la memòria, de les víctimes i per això reclame justícia, veritat i reparació”.

Compromís ha presentat 87 esmenes al text, que aborden qüestions tan diverses com la violació de drets humans, la necessitat que hi haja justícia i reparació; el reconeixement dels drets dels familiars de persones assassinades i desaparegudes a localitzar els seus familiars; facilitar el coneixement dels fets relacionats amb la democràcia republicana i el colp militar de 1936 i posterior dictadura; la persecució cultural i a llengües no castellanes de l'Estat; a les dones republicanes que van patir humiliació i càstig, a la memòria LGTBI+; a les persones depurades. També es demana la il·legalitat i la nul·litat dels tribunals militars i les seues resolucions; la recuperació dels arxius públics i privats espoliats, l'establiment de dies commemoratius, la creació de censos de desaparicions, de persones que van participar en treballs forçosos o les exhumacions de fosses, entre molts altres aspectes. 

Compromís ha convidat al Ple de hui a persones que van ser torturades, empresonades, fills de treballadors esclaus; xiquet abusat de la Vall dels Caiguts, familiars de guerrillers dels Pics d'Europa; Un escriptor fill d'anarquistes exiliats i que ha vingut des de Paris; la Presideixencia de "Temps de Memòria d'Illes Balears”; a filles de l'exili d'una llarga família, a la neboda de tres deportats, d'un  membre de la Resistance Française; la neboda d'Ancien  Combattant condecorat; filles i nétes de treballadors forçats del Govern de Vichy i familiar de molts desapareguts (fins a 40 possibles desapareguts en Leciñena), torturats i condemnats a mort i indultats en les famoses execucions del 27 setembre 1975. També va estar convidat Isabelo Herreros Martín-Maestro, president de l'Associació Manuel Azaña que es va reunir posteriorment amb representants de la coalició.