Moncofa obri les portes de la sala d’exposicions Maria Sorolla amb l’obra del pintor Manolo Antolí

Manolo Antolí (Alcoi, 1953) és un artista plàstic de notable èxit en l'actualitat. En una època en què l'art contemporani està dominat per l'abstracció i el conceptualisme, la seua obra es caracteritza per la representació figurativa, especialment del cos humà.

Pintor i dibuixant des de xicotet, Manolo Antolí Sancho va estudiar a l'Escola de Belles Arts d'Alcoi des dels 14 anys. Més endavant es va llicenciar en Belles Arts en la Sant Carles de València.

Este artista alacantí va combinar la docència de l'assignatura de dibuix amb les seues pròpies obres. Destaca per retratar les festes populars en les seues pintures, com les escenes típiques de les festes de moros i cristians.

Entre les seues exposicions destaquen les ciutats de Lisboa, Bilbao o la Galeria Montserrat de Nova York.

“Per a mi Velázquez continua sent l'Amo. La seua obra ens ha transmés sensacions diferents en cada època que ha sigut contemplada, i continua totalment vigent”. Així comença a explicar Antolí la significació del seu art pictòric. La moda mai va ser un condicionant per a ell, com tampoc ho és ara per a Manolo Antolí. “Sembla que hui s’haja de demanar disculpes per utilitzar un pinzell” prossegueix el pintor, sobre la tendència crítica que existeix hui dia envers l'art més tradicional. Contemplem obres d'artistes del segle XX, com Jean Saville o Lucian Freud. Descobrim que la figuració actual no necessàriament ha d'estar relacionat amb el vell realisme. La figura humana es revela com un element capaç de provocar sensacions enfrontades, de rebel·lar-se contra la bellesa utòpica i de constituir un element expressiu tremendament versàtil. Segons Antolí: “Si traslladàrem estes obres a un context de Nacional-Catolicisme, es posarien molt nerviosos. Però una vegada superada esta barrera no observes en estos cossos nus cap mena de connotació sexual”, prossegueix, “quan en la Facultat de Belles arts vaig haver de pintar un nu, era la primera dona sense roba que veia en la meua vida. No obstant això, no vaig pensar ni per un moment en sexe, sinó en l'enorme problema que havia de resoldre”. Antolí també parla de l'aspecte comercial de la pintura. Segons ell, els historiadors s'obstinen a situar contextualment l'obra, això els impedeix rebre totes les sensacions i emocions que pot transmetre. Els galeristes són diferents, el que no volen és que ningú canvie, “si una vegada decideixes posar un gat en el teu quadre, la galerista voldrà que pintes sempre gats, per a connectar l'autor amb el mercat potencial”. Finalment Antolí feia un al·legat a favor del propi fet de pintar, i d'utilitzar els colors i les formes com a element d'expressió d'una cosa íntima. “Més enllà de l'èxit i la vanitat, que és un sac trencat, m'interessa el procés d'intimar amb la teua obra, i comunicar-te amb els altres a través d'ella”.

Segons paraules de la regidora de Cultura, Ana Gracia: “Volem agrair l'esforç realitzat tant per Manolo Antolí com per la coordinadora de la sala d'exposicions Maria Sorolla, Gabriela Alemany, per haver fet possible l'obertura de la sala d'exposicions malgrat les dificultats per les quals estem passant. Un esforç que s'ha vist recompensat per la participació dels tres grans  pintors que passaran per la nostra sala durant este estiu, Manolo Antolí, Alex Alemany i Amat Bellés. L'horari de la sala d'exposicions serà de dimarts a diumenge de 19-21 h. Recordem que la sala d'exposicions compleix totes les mesures d'higiene i seguretat exigides per la llei”.