Dues marineres es llancen a la mar per a portar a Santa María Magdalena fins a l'ermita de Moncofa
Enguany és el 600 aniversari d'aquest acte únic en la Comunitat Valenciana
El desembarcament de Santa María Magdalena a Moncofa compleix enguany el seu 600 aniversari. Aquesta tradició que ha passat de generació en generació ha evolucionat deixant que el vaixell de la Santa també estiga compost per dones.
Melina Aparicio ens compta com es va iniciar amb la proposta: “Estava prohibit que participaren dones com a marineres. De xicoteta sí que em van deixar, però en fer-me major em van dir que ja no podia”. Quan les dues marineres van sentir que era el moment de proposar-lo, no el van dubtar i afirma que “els mariners es van adonar que teníem raó”.
El desembarcament, declarat Festa d'Interés Turístic Provincial, és per als moncoferos, veïns, visitants i estiuejants una cita ineludible al juliol. Melina compte que “l'experiència és impressionant, es viu amb molts nervis i amb por de no arribar a la riba i no tindre la força suficient, però en el moment la força ix”.
A les 20.00 hores arriba el vaixell amb la Santa acompanyada dels mariners disposats a remar amb ella fiques al llit fins a la riba. En el moment que es tiren a l'aigua els veïns de la localitat s'acosten a netejar-la amb l'aigua de la mar. En aqueix instant al crit de “Visca Santa Maria Magdalena” els mariners es disposen a alçar-la sobre els seus muscles i portar-la fins a l'ermita on li reten homenatge.
“El moment més difícil és quan s'acosta la gent i es tira damunt dels mariners, és molt perillós perquè ens podem ofegar” declara Melina. I, és que, els veïns tenen tanta devoció que intenten agafar les flors que porta la Santa.
“Santa Maria Magdalena la portaven per la mar, la duien a Marsella i a Moncofa va parar”, aquest popular vers que acompanya al poble de Moncofa cada any es fa més efectiu. Perquè com ens compta la marinera “tots els anys, a hora de desembarcament, la mar sempre està marejat”. La llegenda conta que quan l'escultura acompanyava Alfons V van haver de parar Moncofa a causa d'un fort temporal, però el veïns, en veure que aquesta situació es repetia durant les següents jornades, van entendre que la Santa es volia quedar a Moncofa.
Aquest esdeveniment únic, no es repeteix en cap localitat i per això, Melina afirma que “per a molts mariners de Moncofa aquest acte és una tradició, molta gent ix perquè ha fet una promesa”.
