La carnisseria Luis Andreu de Mislata diu adéu aquest Nadal després de 118 anys d'història
Els comerços són part molt important de la història recent de les nostres ciutats, no sols són l'ànima econòmica, sinó que també social. Per allí passen milers de ciutadans que confien en les persones que estan a l'altre costat, no sols perquè els recomanen el millor producte, sinó també per a preguntar-los per l'actualitat, confessar-los moments durs o alegres de la seua vida o demanar ajuda en algun moment si cal. Així ha sigut durant els 118 anys d'història de la Carnisseria Luis Andreu de Mislata que aquest Nadal tancarà per jubilació dels seus amos. Un negoci familiar que és història d'aquesta població pegada a la ciutat de València.
Els actuals propietaris tanquen el negoci després de, en el cas de Luis, qui porta el nom i també el cognom del negoci, 51 anys en el mostrador. Es podria dir que va nàixer en la carnisseria, sent literal aquesta afirmació, ja que abans de l'actual reforma, el comerç era l'habitació dels seus pares, on va nàixer ell. En aquella època, la carnisseria se situava on hui es troba l'obrador artesanal. Rosa Palomares és l'altre 50% de l'actual comerç, qui en 1979 va saber reinventar-se per a passar de la maquina d'escriure en la gestoria en la qual treballava a Alaquàs als mostradors del comerç històric de Mislata.
Amparo Sabater, la iaia de l'actual propietari, va ser la primera a tirar del carro d'aquest xicotet comerç. Mare de 8 filles i un fill, Luis Andreu Sabater, qui heretaria la carnisseria, trobaria sempre en la seua família l'impuls per a donar menjar a milers de mislateres i mislaters en temps molt difícils. En els 50, Luis es va fer càrrec junt a la seua dona Carmen Alcolea, del negoci, sent ell obrer i també escorxador en l'extint escorxador municipal.
El negoci ha sabut reinventar-se amb els anys i superar totes les grans crisis que han assotat als xicotets comerços. Durant l'última d'elles, la causada per la pandèmia del coronavirus, Luis i Rosa han estat des del primer dia al peu del canó, adaptant-se a les actuals mesures de seguretat i atenent la seua fidel clientela. Ha sigut ací quan han viscut un dels moments més durs en els 118 anys d'història, amb el robatori de la caixa durant la nit, aprofitant el silenci causat pel confinament. Encara així, la persiana ha estat alçada tots els dies.
Durant els anys, l'aparador d'aquest xicotet comerç ha variat en els seus productes, sent especialment conegudes les hamburgueses, les quals atrauen a veïnes i veïns de tots els racons del municipi i de les veïnes València i Quart. “Amb el tancament altres companys ens han demanat la recepta, la qual ens agradaria que romanguera a Mislata”, explica Luis Andreu qui, al costat de la seua dona Rosa, des del seu obrador ha manufacturat altres productes com a llonganisses, llonganisses de pasqua, pernil dolç, mandonguilles i diversos farciments que s'han popularitzat durant les dates nadalenques.
“Quan em vaig fer càrrec de la carnisseria, el carrer Major era un epicentre comercial, diverses botigues d'ultramarins, una fruiteria, drogueries, forns artesanals, fins a una botiga de roba, tot això en pocs metres. L'ambient durant el Nadal era especial i recorde que fins i tot els meus pares obrien durant la nit de Reis, més que res per a gaudir al costat dels veïns de l'ambient nadalenc, era una altra època”, explica Luis, qui als 14 anys va començar ajudant als seus pares en el comerç, amb una xicoteta aturada pel servei militar. “El meu fill també ens ha estat ajudant durant els dies de més treball, però ell ha triat un altre camí i així ha de ser. Tanquem amb aquesta generació el negoci satisfets per haver estat tant temps en contacte amb la gent de Mislata i feliços perquè la nostra néta, la cinquena generació d'Andreu, haja pogut compartir amb nosaltres moltes vesprades en ‘la carni’, com ella l’anomena”, explica Luis.
El 24 de desembre ha sigut la data triada per al tancament definitiu del negoci. Luis va complir els 65 anys que li permeten la jubilació al setembre, però no podien tancar després de l'estiu i menys en un any tan especial com aquest.
