Les mesures per combatre la COVID-19 disparen el dèficit de les administracions públiques fins al 10%
Les dades de tancament 2020 recullen l'esforç sense precedents de l'Estat per mitigar la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia
El conjunt de les administracions públiques va tancar l'exercici 2020 amb aquest dèficit que suposa 113.172.000 d'euros, exclosa l'ajuda financera. Unes xifres que recullen l'impacte en els comptes públics de la major pandèmia mundial en l'últim segle però també l'esforç sense precedents realitzat per Espanya per combatre aquesta emergència sanitària.
El conjunt de les administracions públiques va tancar l'exercici 2020 amb un dèficit de l'10,09% de l'PIB, fet que suposa 113.172.000 d'euros, exclosa l'ajuda financera. Unes xifres que recullen l'impacte en els comptes públics de la COVID-19, la major pandèmia mundial en l'últim segle. Però també reflecteixen l'esforç sense precedents realitzat per Espanya per combatre aquesta emergència sanitària i desplegar una bateria de mesures centrades en mitigar la crisi econòmica i social derivada d'aquesta pandèmia.
Si s'inclou l'ajuda financera, el dèficit s'eleva fins als 123.072.000, el 10,97% de l'PIB, a causa de la reclassificació de SAREB ordenada per Eurostat, que suposa un impacte de 9.891.000 i computa en aquest apartat. En qualsevol cas, fins i tot amb aquest increment la dada de dèficit de 2020 és inferior a la previsió de Govern (11,3%) inclosa en el Pla Pressupostari o l'estimació realitzada per organismes com el FMI (11,7%) i la Comissió Europea (12,2%).
En aquest context, s'ha produït un descens dels ingressos en termes de comptabilitat nacional del 5%, el que suposa 24.487.000 menys. No obstant això, a diferència de crisis anteriors, en aquesta ocasió els ingressos de l'Agència Tributària en termes de caixa han caigut menys (8,8%) que el PIB nominal (9,9%), el que posa de manifest la millor resistència del sistema fiscal i una major capacitat de recuperació. D'altra banda, la despesa pública ha augmentat un 10,1%, el que implica un augment de 53.070 milions respecte a 2019.
En aquest context, les dades publicades hui pel Ministeri d'Hisenda mostren el compromís històric de l'Estat per mitigar la crisi. En concret, gairebé 9 de cada 10 euros d'increment de la despesa pública registrat el 2020, exclosa l'ajuda financera, s'han destinat a mesures específiques per protegir les rendes de treballadors, autònoms i al teixit productiu.
De fet, dels 53.070 milions d'increment de la despesa pública, exclosa l'ajuda financera, registrat el 2020, un 85% d'aquesta xifra, (44.907.000) és la despesa consolidada derivat de la COVID-19 relatiu a mesures aprovades específicament per esmorteir els efectes socioeconòmics de la pandèmia (reforç sanitari i educatiu, ERTEs, cessaments d'activitat, incapacitat temporal, etc.).
Una altra dada rellevant és que l'Administració central ha pagat o finançat a través de transferències a altres administracions el 90% de la despesa pública lligat a la COVID. En concret, l'Administració Central ha computat fins 40.443.000 de despesa per combatre els efectes sanitaris i socials de la pandèmia.
La resta de l'increment de la despesa es deu a el joc dels estabilitzadors automàtics, com per exemple, l'augment de les prestacions ordinàries d'atur. L'adopció ràpida i decidida d'aquestes mesures ha evitat un major deteriorament del teixit productiu (un augment de el tancament d'empreses i major pèrdua d'ocupació), fins al punt que, de no haver-se posat en marxa aquests paquets d'ajudes, el cost fiscal a llarg termini hauria estat molt més gran.
