Més de la meitat de les anomenades comercials no es poden identificar

El teu telèfon sona en el moment més inoportú per a oferir-te paquets telefònics, segurs o targetes? T'agradaria poder identificar a qui pertanyen aqueixos números desconeguts? Perquè ho tens difícil. Des de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) s'ha intentat identificar a qui corresponen més de 200 números de telèfon i en el 66% dels casos no ha sigut possible. L'OCU demana canvis perquè siga possible identificar l'origen de les anomenades comercials.

Arribes a casa desitjant asseure't tranquil·lament a descansar i sona el telèfon. En la pantalla apareix un número que no està en la teua agenda. Dubtes si contestar. Serà una crida important, el missatger que et porta un paquet, el centre de salut...? O es tractarà, una vegada més, d'una trucada que t'ofereix una línia mòbil, un segur o una tarifa “irresistible”? Fart d'aqueix spam telefònic ho deixes passar i decideixes cridar més tard per a saber qui era. És possible identificar la procedència de la crida?

Sobre el paper, la llei reconeix als consumidors aqueix dret a saber i especifica que les anomenades comercials han de fer-se des d'un número “identificable”. Aquesta normativa de l'any 2009 pretenia acabar amb l'ús indiscriminat de numeracions ocultes, que ja no s'utilitzen. Normalment, en les pantalles apareix un número mòbil o fix, moltes vegades amb la seua procedència geogràfica. Amb això, es compleix formalment el requisit legal d'identificació.

Tanmateix, OCU ha comprovat que, en moltes d'aqueixes crides, en la pràctica és impossible esbrinar qui està cridant i exercir el dret al fet que s'esborren o canvien les nostres dades.

Després de recopilar 212 números fixos i mòbils que havien tractat de comunicar amb un grup d'usuaris, es van retornar les crides per a esbrinar de qui venien. Si no s'aconseguia al primer intent, es repetia fins a tres vegades. Quan vam establir contacte, consultem com exercir el dret a donar-nos de baixa de la seua base de dades perquè no tornaren a cridar.

Només es va aconseguir esbrinar a qui pertanyien el 34% d'aqueixos números misteriosos. En aquests casos, un operador atenia el telèfon o un contestador identificava la companyia a l'altre costat de la línia. En els altres casos: saltava una locució de l'operador telefònic informant que el número no està en servei o no rep crides entrants, en altres ocasions, no hi ha to de crida o es talla, altres vegades, el número donava sempre senyal de comunicar, si responien, optaven per deixar en espera escoltant una música o amb l'excusa de “tots els nostres operadors estan ocupats”.