El Mediterrani arriba als 29 °C: L'alta temperatura de la mar podria provocar pluges torrencials?
Des de l'AEMET indiquen que cada vegada és més freqüent que la capa més superficial de l'aigua de la mar estiga més càlida del normal
L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), adscrita a la Secretaria d'Estat de Medi Ambient del Ministeri per a la Transició Ecològica, informa que en els últims dies s'han mesurat temperatures superficials de l'aigua del mar pròximes als 30 °C al Mediterrani. Uns valors que estan entre 3 i 4 °C per damunt de la mitjana per a l'època en aquestes zones.
Rubén del Camp, portaveu d'AEMET, afirma que “les dades corresponen a mesuraments de l'aigua superficial realitzades per satèl·lits i, en general, l'arribada de vents que remouen l'aigua o la formació de tempestes sobre la mar provoquen un refredament i la volta als valors normals per a l'època. La recent onada de calor patida en la península ibèrica, associada a una forta insolació i estabilitat atmosfèrica, ha propiciat aquest ràpid calfament”.
La temperatura de l'aigua de la mar, especialment al Mediterrani, sol aconseguir els seus valors més alts a mitjan mes d'agost. Cal destacar que cada vegada és més freqüent que la capa més superficial de l'aigua de la mar estiga més càlida del normal, en concordança amb les mateixes anomalies de la temperatura de l'aire ja prou documentades. De fet, diversos estudis han constatat l'augment de la temperatura del Mediterrani en els últims anys.
Des del Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant han assenyalat que “la temperatura de la mar està entre els 28-29 °C, per la qual cosa, podríem afirmar que estem davant un exemple de llibre d'onada de calor marina”.
A més, han afirmat que “és una de les causes que expliquen les altes temperatures nocturnes que s'estan registrant en el litoral, la sensació de xafogor és molt important i les brises són més febles, càlides i humides”.
L'augment de la temperatura de la mar també altera el metabolisme de la fauna, que necessita més aliment, “algunes espècies estan més actives i agitades del normal”. Quant a les meduses, assenyalen que “no s'estan veient moltes aquest estiu, probablement perquè estan predominant vents febles en aquest sector del Mediterrani, per la qual cosa els corrents també l'estan sent, per la qual cosa no les poden "dirigir" cap a la costa”.
Pot provocar episodis de pluges torrencials?
En contra de la creença popular, una temperatura anòmalament alta (una mar “massa” càlida) no té per què desembocar necessàriament en episodis de pluges torrencials. Aquests episodis que es generen en les comunitats mediterrànies a la tardor obeeixen fonamentalment a factors atmosfèrics (com per exemple l'arribada d'una DANA o “gota freda” al sud peninsular) i sense la seua ocurrència difícilment es produeixen les pluges.
De fet, segons José Ángel Núñez Mora, Cap de la Secció de Climatologia de la Delegació Territorial d'AEMET a la Comunitat Valenciana, “el Mediterrani va aconseguir temperatures pròximes als 30 °C al començament d'agost del passat any 2017 i la tardor d'aqueix mateix any va ser extremadament sec a la Comunitat Valenciana. La situació de 2017 (mar anormalment càlid a l'estiu sense pluges torrencials a la tardor), és un esquema que es repeteix amb freqüència”.
En la mateixa línia ho expliquen des del Laboratori de Climatologia de la UA, “la mar per si mateix no poden generar pluges intenses (potser una xicoteta excepció i amb alguns matisos podrien ser les pluges càlides). Si no tenim situacions d'inestabilitat atmosfèrica, per molt que estiga la mar calenta no es produiran pluges torrencials”.
Podria pujar encara més la temperatura de la mar?
Segons el Laboratori de Climatologia de la UA “la temperatura de la mar encara té marge per a pujar una miqueta més”. Però, Com podria refredar-se? “Amb circulacions més intenses de vent o episodis d'inestabilitat, que alguns solem tindre a l'agost”. I sobretot, “es refreda amb els ponents, que provoca l'aflorament d'aigua del fons, més freda”.