El medicament dels anys 50, el gran aliat contra la lesió pulmonar per covid
El fàrmac porta més de 70 anys en ús clínic, però ara ofereix resultats contra la covid-19
Un medicament que porta en ús des de 1951 pot protegir contra les complicacions pulmonars i el risc de coàguls sanguinis derivats de la COVID-19 greu, segons un estudi preclínic d'investigadors de Weill Cornell Medicine i Cold Spring Harbor Laboratory (Estats Units).
El fàrmac disulfiram és un compost que s'utilitzava originàriament en la producció de cautxú, després com un tractament parasitari i posteriorment va funcionar com un element dissuasori per a les persones amb transtorn per consum d'alcohol, fet pel qual va ser aprovat als Estats Units en 1951.
Els investigadors van descobrir que el disulfiram protegia els rosegadors de dos tipus de lesions pulmonars immunomediades: la infecció per coronavirus SARS-CoV-2 i una síndrome d'insuficiència pulmonar anomenada TRALI. Ambdues lesions tenen en comú el seu origen: es produeixen a causa de la formació per part de cèl.lules immunitàries d'unes estructures en forma de red denominades trampes extracel·lulars de neutròfils (NET).
Al 2020, els científics van provar que el disulfiram inhibix eixe procés inflamatori que pot conduir a la formació de NET per part d'uns glòbuls blancs anomenats neutròfils. "Els NET danyaran el teixit, però com que el disulfiram interfereix amb la gasdermina D, una molècula necessària per a produir NET, no es formen NET després del tractament amb disulfiram", apunta el prestigiós laboratori Egeblad.
Confirmació en casos TRALI i COVID-19
Per tant, el pas següent seria el de provar-lo en laboratori amb cadascuna de les dues enfermetats. Quant al model de ratolí TRALI, els resultats van mostrar un bloqueig del dany del teixit i els vasos pulmonars. No obstant, el fàrmac DNasa 1 no va contribuir a la millora de la taxa de supervivència dels ratolins.
En canvi, el resultat en un model d'hàmster daurat de COVID-19 sí va provocar resultats positius. El seu tractament amb disulfiram, encara que la enfermetat era més lleu que als pitjors casos de COVID-19 en humans, resultava satisfactori: menys formació de NET, menys formació de teixit cicatricial als pulmons, i tot això, sense un deteriorament de la immunitat antiviral.
El disulfiram, segons la investigació de la qual es coautor el doctor Robert Schwartz, és un major protector del teixit pulmonar que la dexametasona, fàrmac primari que va ser utilitzat per a l'estudi del SARS-CoV-19.
