Medi Ambient destina més de 440.000 euros al tractament de la vegetació en zones d'interfície urbà forestal
Les actuacions es desenvolupen en 42 nuclis urbans, enclavats o contigus amb terreny forestal gestinado per la Generalitat
Els treballs consistixen en la reducció de l'estrat de matoll per a evitar la continuïtat vertical amb l'arbratge existent i reduint el dosser de les copes dels arbres
La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural destina, en el marc de la campanya contra incendis forestals,'Stop al Foc', un total de 442.486 euros per al tractament de la vegetació de zones d'interfície urbà forestal.
El secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Fran Quesada, acompanyat del diputat provincial de Medi Ambient, Josep Bort, i de l'alcalde de Gilet, Salvador Costa, ha visitat les obres de prevenció d'incendis forestals en la interfície urbà forestal d'urbanitzacions del municipi de Gilet.
La Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient està duent a terme este tipus d'actuacions en 42 nuclis urbans enclavats o contigus amb terreny forestal gestionat per la Generalitat en les tres províncies de la Comunitat Valenciana. Les províncies de Castelló i València compten amb un pressupost de 201.054 euros. S'està actuant en un nucli de població i 1,071 héctareas a la província de Castellón. En la de València, són 18 nuclis de població i 78,179 hectàrees de tractament.
A Alacant són 23 els nuclis de població i 89,780 héctareas de tractament, amb un pressupost de 241.432 euros. L'execució de les obres té un període de duració de tres mesos. La selecció de les zones ha estat condicionada, en primer lloc, a la disponibilitat dels terrenys per a la seua execució, que es limita a muntanyes gestionats per la Generalitat. En segon lloc, a condicions tècniques d'execució, com són la prioritat de defensa, el model de combustible present, l'ancoratge de l'actuació a zona segura i la superfície útil, entre altres.
Actuacions a desenvolupar
Majoritàriament, les actuacions projectades consistixen en tractaments de la vegetació perimetral dels nuclis de població, d'acord amb una àrea de tallafocs d'una amplària mínima de 30 metres. En el cas que el terreny tinga un pendent de més del 30%, esta amplària s'ampliarà fins als 50 metres. Tot això es fa de manera rigorosa seguint els acords del Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (PATFOR).
Els treballs, l'execució dels quals s'ha encomanat a l'empresa Tragsa, se centren en la reducció de l'estrat de matoll, de manera que s'evite la continuïtat vertical amb l'arbratge existent i la continuïtat horitzontal, que junt amb l'acumulació de restes vegetals morts, facilita la ràpida i virulenta propagació del foc.
També s'actua sobre l'arbratge, reduint el dosser de copes fins una fracció de cabuda de coberta del 40%, Esta reducció es desenvolupa de manera progressiva, de forma més intensa en les zones més pròximes a les vivendes, i selectiva, sobre arbres amb decaïment, malalts, dominats i de port xicotet o defectuós. Sobre els arbres que es reserven, es realitza una poda de fins a dos terços de la seua altura total (un màxim de tres metres), el que favoreix aixina el seu desenrotllament en altura i la continuïtat vertical.
Les zones d'interfície urbà forestal són vulnerables per dos motius. Primer, perquè poden veure's afectats per un eventual incendi forestal, i, segon, perquè poden ser l'origen d'un incendi que es propague ràpidament pel terreny forestal en què s'ubiquen estos nuclis de població.
Fórmules de col·laboració
El secretari autonòmic de medi ambient, Fran Quesada, ha subratllat que amb eixos projectes, 'també es pretén que els veïns i els ajuntaments prenguen consciència del perill d'incendis forestals i actuen en conseqüència en els terrenys de la seua titularitat o bucando fórmules de col·laboració amb els propietaris contigus, per a poder establir una àrea de defensa a les vivendes o zona urbana".
S'establixen com prioritàries, en el marc de l'estratègia de planificació d'estructures per a la defensa, "aquelles actuacions que comporten una reducció o canvi en els models de combustibles que afronten amb nuclis de població que es troben en l'entorn del terreny forestal i faciliten els treballs de defensa d'estes zones habitades", ha assenyalat Fran Quesada.
Quesada ha recordat "la necessitat de tindre en compte, que la gestió d'un incendi forestal és molt complexa, ja que es poden posar en perill vides humanes, béns materials i el propi medi natural, pels que considerem necessari que les persones que viuen en les zones denominades interfície urbà-forestal, compten amb mesures de prevenció i d'autoprotecció en cas d'incendi".
El secretari autonòmic ha insistit en la "visió participativa que té el Consell en matèria de prevenció d'incendis forestals. Un punt important és el de la interfície urbà forestal, perquè té prop urbanitzacions o cases aïllades amb major probabilitat de traslladar un incendi a les masses forestals que tenen al voltant", ha indicat.
"Por este motiu", ha explicat, "el suport de les diputacions de les tres províncies, en aquells espais en què la Generalitat Valenciana no pot actuar, és fonamental i ens ha servit per a dur a terme una tasca en què tots ens podem sentir orgullosos, perquè, en la mesura de les nostres possibilitats, estem tractant d'evitar possibles incendis forestals per mitjà de la prevenció i comptant amb la participació de tota la ciutadania".
