Més de 250 persones assisteixen a l’estrena del documental ‘Cartes robades. Els papers de Manises’
El moment més emotiu va ser quan l’alcalde, Jesús Borràs, va entregar una d’aquelles missives al fill d’un dels exiliats
Més de 200 persones assistiren ahir a l’estrena del documental Cartes robades. Els papers de Manises, basat en el descobriment dels arxius de la Falange amb missives de presos i exiliats del franquisme que mai van arribar a les persones destinatàries. El moment més emotiu de l’acte, celebrat a l’Auditori Germanies, va ser quan l’alcalde, Jesús Borràs, li va entregar una de les cartes al fill d’un dels exiliats.
Durant l’acte previ, presentat per l’historiador i president de la Fundació Moviment Ciutadà, Salvador Espí, i on també va intervindre el director del documental, Salvador Dolz, la regidora de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Manises, Pilar Molina, va destacar que la cinta “plasma la realitat de moltíssimes famílies de manisers que quedaren en l’oblit, per això ara és important traure-ho a la llum per a fer justícia i reparar la memòria històrica”.
A més dels membres de l’equip de govern, a la projecció van assistir les diputades autonòmiques Trini Castelló i Mercedes Caballero, que a més és portaveu de Memòria Històrica en Les Corts; el diputat provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, i membres d’associacions de Memòria Històrica i de diferents fosses de la província.
També estaven presents familiars d’algunes de les víctimes i un d’ells, Salvador Gimeno, va rebre de mans de l’alcalde una carta escrita pel seu pare, que s’havia exiliat a Londres al final de la guerra, dirigida a la seua dona (la mare de Salvador) que mai va arribar a la seua destinatària. Aquesta missiva és l’última de les dotze que aquell home va escriure durant el seu exili per posar-se en contacte amb la seua família i en la carta li deia amb certa resignació que es trobava bé. Les onze cartes anteriors ja foren entregades a Salvador Gimeno el 2004.
El documental està realitzat per la Fundació Juan Negrín, dirigit per Salvador Dolz i amb Rosa Brines com a productora executiva. El material sobre el que es basa es troba a l’Arxiu Municipal de Manises, amb l’arxiver, Vicent Masó al front, i va ser catalogat per l’historiador Salvador Espí.
