Denúncia per l'escrache a membres del govern municipal
L'alcalde de Manises, Jesús Borràs i Sanchis, en nom de l'equip de govern de Manises, ha interposat una denúncia en la Fiscalia Provincial de València pels fets esdevinguts el passat 27 de desembre de 2018 a la porta de la Casa Consistorial de Manises, on va tindre lloc el "escrache" als membres del govern de l'Ajuntament de Manises a l'eixida del ple municipal de desembre.
Les, aproximadament, 100 persones que allí es van reunir, ho van fer a partir de la convocatòria de concentració per part del Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Administracions i els Serveis Públics (STAS), amb motiu de la publicació de les bases de processos selectius per a la contractació de personal públic, una necessitat de convocatòria que va ser comunicada a l'Ajuntament de Manises per part de la Delegació de Govern.
La realitat va ser que tal concentració va acabar derivant en un acte d'assetjament, fustigació i intimidació front a l'equip de govern, que van culminar fins i tot amb un intent d'agressió. Segons paraules de l'alcalde, "aquest 'escrache', en el qual la presència de membres dels partits de l'oposició com a Partit Popular Manises o C's Manises evidencia, la instrumentalització que es va fer d'aqueixa manifestació, utilitzada amb finalitats polítics injustificats en comptes de, com constitucionalment correspon, amb la finalitat de reivindicar allò que, a priori, constituïa l'objecte de la convocatòria".
La denúncia basa la seua justificació en un vídeo que va circular per la xarxa social Facebook després dels fets ocorreguts. En aquest vídeo, s'observa clarament com a diverses persones van increpar a dues regidores de l'equip de govern, Pilar Molina Alarcón i Pilar Bastante Benito, en eixir de l'edifici, quan van intentar caminar per la vorera en comptes de pel corredor que s'havia creat.
La postura de l'equip de govern es basa en l'article 21 de la Carta Magna que consagra el dret de reunió, però amb un important matís per part de la jurisprudència del Tribunal Constitucional: "ni la llibertat de pensament ni el dret de reunió i manifestació comprenen la possibilitat d'exercir sobre tercers una violència moral d'abast intimidatori, perquè això és contrari a béns constitucionalment protegits com la dignitat de la persona i el seu dret a la integritat moral". Això suposa que cal manifestar-se i expressar-se amb el límit de no usar la violència contra persones i béns alienes a la protesta.
Segons la postura de l'alcalde de Manises, Jesús Borràs i Sanchis, i l'equip de govern: "des del nostre màxim respecte al dret de manifestació i reivindicació, volem aclarir que l'únic objectiu d'aquestes bases és garantir el dret a l'accés universal i igualitari a l'ocupació pública".