L'origen de la mona de Pasqua, el dolç tradicional de Setmana Santa

Amb la Pasqua, arriba una de les tradicions més arrelades d'aquestes dates, la de la mona. Aquestes delicioses creacions tenen uns orígens i significat una cosa incerta, ja que hi ha diverses teories sobre aquest. 

Actualment, aquesta tradició es desenvolupa majoritàriament a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears, Aragó i algunes zones de Múrcia i Castella - la Manxa. No obstant això, el seu origen no és espanyol. Després d'investigar, trobem diverses teories sobre el seu origen i significat i el pas del temps ha diluït les respostes a molts dubtes que sorgeixen entorn d'aquesta tradició, deixant-les en simples suposicions.

Això sí, encara que la història siga dubtosa, la mona manté la seua popularitat, ja que molts esperen l'època de Pasqua per a poder reunir-se amb els seus cercles pròxims i gaudir d'aquestes postres. Amb el temps, l'elaboració de la mateixa evoluciona, però el costum mai es perd, al contrari, gaudeix d'una bona salut i està molt asseguda.

De fet, hui dia, no sols es degusta en el dia de Pasqua, sinó que dies previs a la Setmana Santa els supermercats i els forns posen a la venda aquests dolços. A més, molts col·legis i centres educatius se sumen a perpetuar aquest costum, ja que els alumnes a les aules elaboren una.

Orígens de la mona de Pasqua

L'origen i el significat de la mona no són gens clars. La veritat és que com més arrere es remunta en la història, més possibles teories es troben. Hi ha diferents versions sobre l'origen d'aquest tradicional dolç i ací recopilem alguns d'ells

Hi ha qui creu que és un terme àrab que significa ‘regal’; uns altres afirmen que és una festa que procedeix de l'antiga Grècia; també s'han trobat possibles arrels romanes i cèltiques, etc. Però quasi tots els experts estan d'acord que és un costum d'orígens pagans que el cristianisme va assimilar.

Abans de l'arribada del cristianisme, les antigues cultures de la península Ibèrica ja celebraven rituals en honor al canvi d'estació i al renaixement de la naturalesa que acompanyava a la primavera. Aquestes festivitats incloïen ritus relacionats amb la fertilitat i la renovació, alguns dels quals van ser absorbits per les celebracions cristianes de la Pasqua.

Una de les teories existents més esteses diu que la paraula deriva de l'àrab antic ‘mûna’, que significa ‘regal’ o ‘provisió de la boca’ regale que els musulmans feien als seus senyors. Els qui compten aquesta idea expliquen que seria una manera antiga de pagar les terres en espècies a base de coques, ous durs i més productes agrícoles.

Una altra de les teories parla que l'origen etimològic de mona ve del llatí, ‘munda’, que eren unes paneres amb dolços i ous en el seu interior. Els romans oferien aquestes paneres a Ceres, deessa de l'agricultura, les collites i la fertilitat el mes d'abril. Aquesta teoria té la seua pròpia variant que explica que en roma la munda era un pa decorat amb ous que es regalava com a prova d'amistat i que la tradició podria derivar de les pascorales, unes festes que els pastors romans celebraven amb coques.

Algunes teories que van més arrere en el temps expliquen que l'origen remuntar-se a les muniquies, unes celebracions que es feien en l'antiga Grècia dedicades a Àrtemis, deessa dels llocs salvatges, la caça, la virginitat i els naixements. A més, la mitologia també explica que era filla de Deméter, una deessa que els romans van canviar de nom posteriorment com Ceres.

Finalment, ens remuntem a l'edat mitjana. En aquesta època, durant la Quaresma es practicava l'abstinència, no es podia menjar ni carn, ni lactis ni ous. Llavors, durant aquest temps la gent bullia els ous i els guardava. Passat eixe temps, en el Diumenge de Pasqua, es dirigien a l'església per a beneir els ous i regalar-los als seus sers estimats. Aquesta tradició va anar evolucionant, ja que primer es regalaven ous durs, després va derivar en un tortell decorat pels mateixos ous i ja, a poc a poc, es va transformar en les mones o les figures de xocolate que coneixem hui.

Significat de l'ou

Els ous són un element molt simbòlic de la Pasqua en diversos territoris. A més de la nostra tradició de menjar-nos la mona amb un ou bullit o de xocolate, aquests els podem trobar en moltes regions. Us sona el famós conill de Pasqua? Aquest recull ous decorats. Per tot, si pensem per Pasqua, alguna cosa que ens ve al capdavant immediatament són els ous, en totes les seues versions, però per què?

Igual que l'origen de la mona, el significat de l'ou també té les seues variants, ja que segons la teoria se li atorga un motiu o un altre. Però una simbologia en la qual totes coincideixen és en la seua relació amb l'arribada de la primavera. Algunes històries els relacionen amb rituals de fertilitat, unes altres amb renàixer i altres amb ser un regal tradicional.

Com ja hem descobert abans, antigament els cristians beneïen els ous que havien recol·lectat i bullit durant el temps d'abstinència comprés en la Quaresma. Una vegada arribat el dia de Pasqua, aquests eren regalats als seus sers estimats. La tradició va evolucionar amb l'elaboració d'uns dolços amb ous i farina que anaven decorats amb els ous durs.

Altres teories, com la dels musulmans, utilitzen l'ou com a símbol de fertilitat. I si furguem més en la història, trobem significats que venen des dels egipcis. L'ou ha simbolitzat naixement i resurrecció, un significat molt lligat a la religió i els costums de moltes cultures. A Egipte aquest aliment s'identifica amb l'au fènix i en la mitologia hindú, el món va nàixer d'un ou. Per tant, encara que no se sap amb certesa, aquesta simbologia pot remuntar-se abans de l'arribada del cristianisme a Europa, però celebrar la Pasqua amb l'ou és una cosa que hui dia es manté, ja siga decorant la mona, de xocolate o jugant a buscar-ho, com passa als Estats Units.

El que diu la tradició

Tradicionalment, la mona de Pasqua era un regal que els xiquets rebien de la mà dels seus padrins o avis. A més, aquesta havia de tindre tants ous com anys té el xiquet, i el màxim són 12.

Això succeïa el Diumenge de Resurrecció, quan tota la família s'ajuntava i la mona servia com a postres per a tots. Com a curiositat, en la Comunitat Valenciana el costum és estampar l'ou en el front d'algú.

Actualment, podem trobar mones de Pasqua en molts establiments i el costum de rebre-la de la mà dels padrins o avis s'ha perdut, si bé encara existeixen diversos que la compleixen.

Evolució de la mona de Pasqua

Amb el pas del temps, aquest dolç ha patit diversos canvis. Originalment, eren simples pans adornats amb un ou dur i hui podem trobar autèntiques obres d'art fetes de xocolate.

A Espanya, les regions amb més tradició de gaudir d'aquest dolç són Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Balears i Castella-la Manxa, però en cadascuna d'elles l'elaboració del mateix varia. Es poden trobar des de les més tradicionals, fetes com un brioix de farina i ou, amb senzills decorats; aquestes mateixes però farcides de xocolate; mones convertides en escultures i figures de xocolate de tota mena de temàtiques; o fins i tot pastissos de tota mena de sabors i amb decoracions dignes d'admirar.

Més enllà de les nostres fronteres, les mones adopten formes altres formes i sabors. A Itàlia, es preparen colombas pasquals, uns dolços semblants al panettone però amb forma de colom. A Grècia, s'enforna el tsoureki, un pa dolç aromatitzat amb espècies i decorat amb ametles.

Independentment de les diferències regionals, les mones de Pasqua continuen sent una part integral de les celebracions de Setmana Santa en tota Espanya. Són molt més que simples postres; són testimonis vivents de la rica història cultural i religiosa del país, així com de la capacitat de les tradicions culinàries per a evolucionar i adaptar-se al llarg del temps.