Localitzats quatre canons anti pluges en camps de la Comunitat Valenciana
La insistència de Compromís desmunta la teoria de la conspiració i la CHJ ja ha obert investigació
La investigació oberta per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) a conseqüència d'una pregunta parlamentària del senador de Compromís per Castelló, Carles Mulet, ha destapat una vella polèmica que per a molts continuava sent la teoria de la conspiració.
I és que molt s'ha sentit parlar dels canons que desfeien les pluges, més encara quan s'ha travessat un llarg període de sequera, sempre hi havia qui assegurava que havien canons que desfeien les tempestes.
Perquè aquella teoria és una realitat. Així ho ha pogut demostrar la CHJ en almenys dues poblacions de la Comunitat Valenciana: Gavarda, a la província de València, i San Rafael del Río, a la província de Castelló.
Així es desprén de les inspeccions realitzades pel guarda fluvial en totes dues localitats els dies 18 i 19 de gener d'enguany, arran de les preguntes formulades per Mulet al Senat.
🧨Canons sònics per rebentar les tempestes🪨⛈️. Molta gent pensava era una teoria de la conspiració. Doncs no, ahí les fotos fetes per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per la nostra insistència han obert investigació. Les molèsties al veïnat són inacceptables. pic.twitter.com/0wy2ln3GQX
— Carles Mulet Garcia 🇪🇭 (@carlesmulet) March 28, 2022
En totes dues poblacions es desprén que les instal·lacions de canons anticalamarsa, o canons sònics, manquen de llicència municipal i d'autorització per part de la CHJ per a la seua instal·lació.
Després de comprovar la seua existència, des de la CHJ han assegurat que han iniciat els procediments sancionadors als propietaris d'aquestes instal·lacions que suposen molèsties per als veïns. Així ho explica Mulet que assenyala que “quan es veu un núvol, es disparen quatre o cinc petards per a desfer-les, encara que no hi haja tempesta”. I això suposa “molèsties per als veïns pel soroll”.
El senador explica que la seua instal·lació no està regulada, suposa una clara alteració del cicle de l'aigua i, la seua instal·lació, “a l'agricultor li ix més barata que contractar una assegurança”.
Què són els canons sònics?
Encara que l'home sempre ha somiat amb manipular les condicions meteorològiques, no va ser fins a finals del segle XIX quan es van tractar les primeres hipòtesis sobre com aconseguir desfer tempestes a canonades.
Els primers experiments es van realitzar als Estats Units amb pólvora i nitroglicerina, segons un article de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i ja al començament del segle XX es va optar per utilitzar acetilé, un gas més lleuger que l'aire compost per carboni i hidrogen, les ones expansives del qual són capaços d'arribar fins als núvols i controlar-les.
Malgrat els avanços, l'acetilé continua sent un dels materials més emprats per a aquestes tasques, al costat de el iodur de plata.
Els canons sònics o anticalamarsa són dispositius metàl·lics en forma cònica o de tub amb pocs metres d'altura, fixats en el mateix terreny, que en els dies de risc de tempesta, n'hi ha prou amb preparar els canons unes hores abans, aprofitant una major temperatura i els corrents d'aire ascendent i esperar que les ones expansives s'endinsen en els núvols i dissolguen la calamarsa fins a convertir-lo en simple pluja.
