Les llistes d'espera de la sanitat valenciana arriben als 180 dies
Estar més de 180 dies en llista d'espera no és legal, però actualment hi ha al voltant de 10.000 persones que passen d'aquest límit per a intervencions de traumatologia
El secretari general de FACUA a la Comunitat Valenciana, Pau Bernat, ha presentat aquest matí l'estudi elaborat per l'associació en què s'informa sobre el temps mitjà que triguen els pacients a ser intervinguts quirúrgicament a l'autonomia. Segons l'informe, les llistes d'espera de la sanitat valenciana ja arriben als 180 dies.
L'estudi analitza l'evolució del sistema sanitari públic de la comunitat des del març del 2016 fins al mateix mes del 2020 “per evitar distorsions a causa de la pandèmia de Covid-19” ha assenyalat Bernat, i posteriorment, “recull també una anàlisi des del març del any passat fins al gener del 2021, per donar una perspectiva àmplia dels darrers cinc anys”. Les dades han estat demanades dels mateixos informes de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana.
Així, els resultats revelen que la mitjana de les llistes d'espera abans de la pandèmia era de 88,3 dies davant dels 140,4 dies en pandèmia, cosa que indica que hi ha diferències molt significatives (52,1 dies) entre aquestes dues situacions. Durant la pandèmia, les llistes d'espera de 0 a 90 dies es van reduir un 37,6%, però les de més de 180 dies es van incrementar un 228,2%.
Aquest retard de més de tres mesos en què els pacients puguin ser atesos afecta especialment les especialitats de Traumatologia, Oftalmologia i Cirurgia General, que acaparen el 70,7% de les llistes d'espera.
A més, ha informat que segons la llei, estar més de 180 dies en llista d'espera no és legal, tot i això, actualment hi ha al voltant de 10.000 persones que passen d'aquest límit a la llista d'espera per a intervencions de traumatologia.
Departaments de salut amb més llista d'espera
L'estudi reflecteix quins són els departaments de salut de la comunitat on han d'esperar més els pacients per a una intervenció. A continuació, mostrem una llista amb els centres que presenten la mitjana més alta.
- Consorci Hospital Provincial de Castelló: 165,7 dies
- Departament de Salut de Castelló: 143,3
- Departament de Salut Hospital General de València: 128,7
- Departament de Salut de Vinaròs: 123,3
- Departament de Salut de Sant Joan d’Alacant: 115
- Departament de Salut de Xàtiva-Ontinyent: 97,7
- Departament de Salut de la Fe: 93,3
- Departament de Salut d'Alcoi: 86
- Departament de Salut de la Plana: 70,3
Dos llits per cada mil habitants
L'estudi també recull altres factors que poden afectar alhora que han d'esperar els usuaris: llits disponibles, personal sanitari existent als centres hospitalaris, nombre de quiròfans i intervencions que es fan o el pressupost.
En aquest sentit, la mitjana de relació entre els llits hospitalaris i els pacients es troba al voltant de 2 per cada 1.000 habitants, una dada mitjana punta per sota de la relació de les comunitats autònomes, de 2,49 llits per cada 1.000. Se situa així entre les comunitats amb pitjor relació, només superada per Andalusia, les Balears, Madrid i les Canàries.
Pel que fa al pressupost destinat a la sanitat valenciana, l'estudi revela que el pressupost per càpita es troba entre els més baixos de totes les comunitats. El 2019, es va destinar un total de 6.624.076 milions d'euros, fet que suposa un 29,5% del total de la comunitat i és un 3,1% inferior al de la resta de territoris.
Les intervencions quirúrgiques han estat altres dels paràmetres estudiats per FACUA Comunitat Valenciana. En concret, de les dades es desprèn que hi ha una relació molt baixa entre el nombre de quiròfans i les intervencions realitzades, que afecta especialment els hospitals de Lluis Alcanyis, Ontinyent i Marina Baixa.
Mesures per reduir les llistes d'espera
Així, FACUA Comunitat Valenciana ha proposat les mesures següents com a forma de pal·liar i reduir el temps mitjà d'espera que han de suportar els pacients de la sanitat valenciana.
Entre ells, augmentar el nombre de quiròfans des dels 395 actuals a 460, incrementar en un 3,1% el pressupost destinat a la sanitat a la comunitat, habilitar 2.500 llits hospitalaris més per millorar la relació a 2,5 per cada 1.000 habitants - la mitjana de les comunitats-, plantejar la construcció de deu centres hospitalaris més dels 39 existents i realitzar la contractació de 15.374 professionals més dels actuals 61.498.
Finalment, ha destacat que en matèria d‟atenció primària si s‟estan rebent queixes per part dels pacients i no descarten realitzar un estudi com aquest per analitzar quina és la situació d‟aquest servei sanitari.
