El patrimoni local com a motor de desenvolupament econòmic, turístic i social
Especialistes en la matèria coincidixen en la jornada, celebrada a Llíria, en la importància de la participació ciutadana en els processos de regeneració urbana
Llíria va acollir la jornada "Patrimoni i rehabilitació urbana-Identitat i oportunitat per al desenvolupament local", organitzada pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València (UV) amb la col·laboració de l'Ajuntament edetà. Es tracta de la primera de les sessions de la Càtedra de Cultura Territorial Valenciana que es realitzaran també a altres municipis.
La inauguració va estar a càrrec de l'alcalde Manolo Civera, que va estar acompanyat per la directora general de Vivenda, Rehabilitació i Regeneració Urbana, Rebeca Torró, el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla, i el director de la Càtedra, Joaquín Farinós.
Tots ells van introduir els problemes de despoblació i deteriorament dels centres històrics, destacant la importància i potencial del patrimoni local. A continuació, van donar pas als ponents de la vesprada. La primera va ser Beatriz Santamarina, del departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV, qui va afirmar que "el patrimoni vertebra identitats, és per això que la seua conservació i restauració ha de ser un procés democràtic", fent insistència en la idea de la participació ciutadana per a portar-la a terme i en la necessitat deixar de costat projectes estratosfèrics que han pretés "crear nous patrimonis, oblidant-se dels ja existents".
Inmaculada Revuelta, del departament de Dret Administratiu i Processal de la UV, va ser l'encarregada d'aportar una visió més jurídica, donant pinzellades sobre eixa "ciutat sostenible, paradigma actual en la rehabilitació urbana" i abordant qüestions del canvi climàtic, destacant l'important paper dels governs locals respecte d'això.
Ximo Revert, cap de l'Àrea de Cooperació de la Universitat de València, va voler donar la volta al discurs, plantejant "no pensar només en què podem fer pel patrimoni, sinó què pot fer el patrimoni per nosaltres". Segons Revert, "el patrimoni és una carta de presentació al món que ens pot connectar amb persones d'altres parts del món", per això "cal donar-li utilitat".
El cas de Llíria
Va tancar el torn de ponències Vicent Escrivà, director del Museu Arqueològic de Llíria, qui va centrar el seu discurs en la necessitat donar vida a la zona de la Vila Vella. Una zona que "està més neta i cuidada, però en la que cada vegada viu menys gent". Va afegir, a més, la necessitat inversions privades en negocis com a cafeteries, botigues de productes artesanals, entre altres. "Tenim patrimoni monumental, però ens falta patrimoni humà".
Una vegada van finalitzar els ponents, els assistents a la jornada van tindre l'oportunitat de debatre amb ells i exposar els seus dubtes, inquietuds i reflexions al voltant dels temes que es van tractar.
