L’Institut Valencià de Cultura rep la donació dels fons documentals del trompetista francés Michel Laplace
El fons donat inclou discos en diferents formats, llibres, mètodes musicals, partitures, col·leccions de revistes i documentació inèdita
L’Institut Valencià de Cultura ha rebut la donació dels fons documentals de l’assagista, crític i trompetista francés Michel Laplace, estudiós de la música de Nova Orleans i de la història dels instruments de metall. La donació està integrada per una abundant biblioteca, hemeroteca i discoteca, així com una important col·lecció de fotografies, documents personals, escrits i correspondència.
El fons donat per Michel Laplace, dedicat sobretot al ‘jazz’ i també a la música per a vent-metall de tots els estils, inclou més de 3.300 CD, 748 LP i uns 100 discos en altres formats, alguns rars i de gran antiguitat; a més de prop de 300 llibres, al voltant de 100 mètodes musicals i nombroses partitures, tant impreses com manuscrites.
Pel que fa a les revistes, juntament amb col·leccions de capçaleres molt conegudes com ‘Jazz Hot’ (en què Laplace ha escrit durant molts anys), ‘Jazz Magazine’ o el ‘Bulletin du Hot Club de France’, hi ha nombroses revistes de circulació restringida o butlletins especialitzats, tant de l’àmbit del ‘jazz’ com dels instruments de vent-metall.
La part d’arxiu és, així mateix, important, amb documentació inèdita recopilada per Laplace en els seus treballs d’investigació, fotografies fetes per ell mateix en actuacions i festivals i correspondència amb músics i crítics amb els quals va col·laborar o als quals va dedicar treballs i associacions amb què va tindre relació.
Michel Laplace
Michel Laplace va descobrir el ‘jazz’ als tretze anys i va estudiar trompeta. Va ser corresponsal de l’International Trumpet Guild (1977-83) i secretari de la seua branca francesa (1977-80), cofundador i secretari general (1978-80) del Guild Française des Trompettistes (GFT) (1978), i membre fundador de l’associació Cuivres en France (1988).
Conferenciant i assagista, és responsable de la introducció d’una secció de ‘jazz’ en els congressos internacionals de músics de vent-metall. Bona part de la seua producció tracta de demostrar l’absència de conflicte entre la pràctica del ‘jazz’, la música clàssica i la música lleugera al llarg del segle XX.
Professionalment ha exercit com a doctor en medicina i radiòleg d’hospital fins a jubilar-se en 2009, data des de la qual es dedica en exclusiva a les seues activitats musicals.
Ha col·laborat des de 1973 com a periodista i crític amb nombroses revistes, a més de redactar diverses veus per al ‘New Grove Dictionary of Jazz’. Ha escrit llibres com ‘Portraits of French Jazz Musicians’ (1985), ‘Jabbo Smith. The Misunderstood And The ‘Modernistic’’ (1988), ‘Roger Guérin or the Jazz Trumpet. 1946-1988’ (1993), ‘Pourquoi pas... eux ?’ (2017), ‘La tradition française de trompette moderne de 1827 à 1966’ (2018), ‘Les femmes cornettistes-trompettistes du XIXe siècle à 2000’ (2019) i ‘Buddy Bolden. Legend and Truth’ (2019), i capítols en obres col·lectives com ‘La tromba’, de Gabriele Cassone (2002).
Per la seua banda, Laplace apareix en llibres de referència com ‘Des Grosse Buch der Trompete’, de Friedel Kiem (2005), ‘Trumpeters Galore’, d’Ed Annibale (2011), i ‘Trumpet Greats’, de David Hickman (2013).
Com a intèrpret polivalent, va debutar amb concerts de trompeta i orgue i va tocar després en diferents orquestres i grups de ‘jazz’. També ha creat grups com Trumpet Workshop, Bunk’s Gang o Les Trompettes de Bourges.
