L'economia valenciana accelera a ritme de creuer: creixement del 3,8% i creació d'ocupació
La Comunitat Valenciana consolida la seua senda de creixement per damunt de la mitjana nacional, amb un avanç del 1,0% en el primer trimestre i un 2,6% en taxa anual
L'economia de la Comunitat Valenciana creix per damunt de l'esperat i consolida una senda d'acceleració de tres trimestres consecutius. Segons estima l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l'economia de la Comunitat va avançar en el primer trimestre de 2024 un 1,0% en taxa trimestral i un 2,6% en taxa anual, un creixement superior al del conjunt de l'economia espanyola i que contrasta amb l'atonia generalitzada que encara impera en les principals economies de la Unió Europea.
Així s'arreplega en l'Informe de Conjuntura i Perspectives Econòmiques del primer trimestre de 2024 de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i, de confirmar-se les dades, significaria que l'economia de la Comunitat estaria creixent a una taxa anualitzada del 3,8%. Esta velocitat de creuer, al costat de les favorables perspectives de futur que traslladen la majoria de les organitzacions empresarials i referenden els registres macroeconòmics, projecten en el curt termini una senda de creixement que allunya l'escenari d'alentiment. L'economia continuarà avançant amb dinamisme en els pròxims trimestres i podria aconseguir en el conjunt de l'any un creixement agregat a l'entorn del 2,5%. Este creixement permetrà continuar generant ocupació i reduir la bretxa en renda per càpita que la Comunitat manté amb la mitjana d'Espanya.
Per sectors
El sector primari, immers en una complexa situació estructural, continua travessant una difícil conjuntura, que combina descensos en producció amb elevats costos d'explotació i la competència deslleial en les importacions.
El sector industrial, per contra, ha mostrat en el primer trimestre una notable millora, gràcies a l'avanç d'algunes branques productives. Destaca especialment el repunt de producció de la branca “taulells”, encara que, com s'apunta des del sector, pot ser transitori i no ve acompanyat d'augments en comandes, vendes i exportació. En sentit contrari destaca la baixada de producció de “material de transport” i preocupa la situació del sector automotriu –màximament, després de la fi de la fabricació de la Transit Connect i la presentació de l'ERE per a 1.622 treballadors- per la seua importància econòmica, social i laboral i per la seua concentració geogràfica.
La construcció ha mostrat en el primer trimestre una deterioració de la situació, tant en termes de licitació com de visats de direcció, a diferència de la trajectòria mostrada a nivell nacional.
Al contrari, el sector servicis ha mostrat una trajectòria positiva, amb major dinamisme que en mitjana nacional, encara que amb una evolució dispar entre les seues diferents branques. Les activitats relacionades amb “informació i comunicacions” i “transport i emmagatzematge”, van registrar avanços significatius. Per contra, “comerç” va registrar un lleu retrocés en taxa trimestral, però un avanç acceptable en taxa anual. La trajectòria mostrada per l'activitat turística consolida la recuperació definitiva del sector. En gran manera, esta millora es va sustentar en el major dinamisme dels turistes estrangers. Durant el primer quadrimestre el nombre de turistes estrangers, el nombre de places hoteleres i el gasto total dels turistes internacionals en la Comunitat va superar els nivells de 2019.
Perspectives de futur
De cara al futur, per als següents trimestres, s'espera pel costat de la demanda, una lleugera millora en la inversió, una estabilitat en el consum privat i una menor aportació del consum públic. Pel costat de l'oferta, les empreses es continuen enfrontant a un elevat nivell de costos laborals, financers, de matèries primeres i components, i de transport. Es generalitzen i accentuen les dificultats per a contractar perfils professionals específics adequats a les necessitats empresarials. Dins dels costos laborals, a l'augment dels costos salarials i de les cotitzacions obligatòries a les Seguretat Social, l'augment dels costos directes i indirectes associats a la reducció –no pactada- de la jornada laboral sense reducció de salari, suposaran un nou revés per a les empreses –sobretot per a les pimes i microempreses-, tant en costos i productivitat, com per a l'organització interna i la recuperació de marges.
Per això, a la vista dels principals elements que poden incidir significativament sobre el futur més pròxim de l'economia, des de la CEV s'insistix en la necessitat de mantindre un clima favorable a l'activitat empresarial i la inversió, que afavorisca avanços en la productivitat i la competitivitat de l'economia del Comunitat, i incentive i acompanye els projectes empresarials.
Igualment, la CEV apel·la al respecte del diàleg social en totes les seues matèries, així com al paper que exercixen les organitzacions econòmiques i socials més representatives en els organismes en els quals intervenen. A més, la CEV, com a organització empresarial i part proactiva en el diàleg social, aposta pel suport de totes les institucions públiques al clúster de l'automòbil, convençuda que es trobarà una solució a la situació per la qual travessa. Així mateix, reivindica un decidit suport al sector primari i celeritat en les gestions. Respecte al suport públic, la CEV insistix que les vies de solució en la reforma del Sistema de Finançament Autonòmic han de ser pactades de manera multilateral entre totes les parts i suposar un avanç just i equitatiu per a totes les regions.
