L'actual direcció del PPCV perd pes a Gènova amb la victòria de Casado

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) continua immers en la batalla interna que arrosseguen des del fallit congrés provincial de València en el qual els partidaris de Mari Carmen Contelles, ara declarada pro Soraya, i els de Vicente Betoret, pro Pablo Casado, haurien d'haver resolt el seu enfrontament per la direcció del partit. Este congrés no es va celebrar davant l'amenaça de ruptura del partit a nivell valencià, imposant des de Gènova una adreça provisional que és la que està portant el pes del partit en estos mesos previs a les eleccions.

El PP, acostumat en terres valencianes a governar de manera absoluta quasi totes les institucions i ajuntaments més grans, des de la Generalitat a les diputacions i les capitals de província, ha passat a un discret segon pla amb la victòria de les diferents coalicions d'esquerra. Malgrat navegar en un camp desconegut per a molts dels actuals capdavanters, com és el de l'oposició, el PPCV ha sobreviscut prou bé al tsunami taronja dels de Rivera, ja que estos a la Comunitat Valenciana no han acabat d'arrancar ni d'implantar una xarxa municipal i provincial potent. Igualment, el PP ha pogut mantindre el poder en les diputacions de Castelló i Alacant. També va aconseguir una fita quan setmanes arrere va recuperar l'alcaldia d'Alacant portant a Luís Barcala fins al front de la mateixa, un fet que li va valdre a Bonig per a escenificar l'inici del que ella va denominar la "recuperació" del govern i les institucions valencianes.

No obstant açò, i malgrat mantindre els governs en diversos punts clau, és en la província de València on els populars més van acusar la seua caiguda. Després de perdre la Diputació, amb l'escàndol del Cas Taula i Rus de fons, i les alcaldies de ciutats com València, Torrent, Paterna, Gandia, Xàtiva o Sagunt, la batalla per la direcció del partit en la província ha estat, i està, servida. Així, com no podia ser d'una altra manera, el recent Congrés Nacional ha servit per a tornar a escenificar eixa ruptura entre els partidaris de Soraya, entre els quals es troba la síndica en Les Corts, Isabel Bonig, i els de Pablo Casado, arremolinats entorn de la figura de Vicente Betoret després de recolzar inicialment a María Dolores Cospedal. La victòria de Casado ha servit perquè se situe a Betoret en la direcció nacional del partit, ocupant la secretaria de política provincial, fet que ha generat la protesta formal d'Isabel Bonig, qui veu amenaçat el seu lideratge a la Comunitat Valenciana davant la pèrdua de la seua candidata a dirigir el PP.

Tant és així que ahir Isabel Bonig va traslladar al propi Casado, durant un esmorzar amb líders regionals, el seu malestar pel nomenament. D'esta manera el partit viu un episodi més de la seua fractura en la província de València i queda a l'espera de vore si el nomenament de Vicente Betoret, al costat de noms com el del president de la Diputació d'Alacant, César Sánchez, o el del castellonenc Miguel Barrachina, l'exministre i excandidat García Margallo o Belén Hoyo molt probablement, exerciran influència perquè el discurs del PP contemple qüestions com la del finançament autonòmic que tant penalitzada a la Comunitat.

De moment, Pablo Casado no ha fet referència pública alguna a la situació del partit en esta comunitat i no s'espera que hi haja un gir en l'agenda nacional del PP que mire cap als problemes més immediats que, particularment, acumulen els valencians.