'Els jóvens no som el futur, som el present'

El Secretari Autonòmic d'Inclusió ens obri les portes del seu despatx. Alberto Ibáñez, també director general de l´Institut Valencià de la Joventut fa un buit a elperiodic.com en la seua ajustada agenda entre assemblees, conferències i reunions per a repassar els temes més destacats del seu departament.

Un departament que s'ocupa dels principals temes socials que afecten els valencians: família, inclusió social, joventut, migrants o atenció a de la dona són només algunes de les matèries de què esta Conselleria s'ocupa.

Inclusió i igualtat són dos conceptes que comprenen un gran ventall social. Ha de ser un enorme repte per a la Conselleria.

Sí, volem anar més ràpid del que podem però la situació econòmica és duríssima. Igualtat ha sigut sempre l'oblidada, sense recursos, ni model, totalment desmantellada i sens dubte una de les mesures del canvi ha sigut posar el departament en Vicepresidència. A més una altra de les deficiències és que ens falten mans per a rescatar persones i per això les Corts aprovaran una resolució per a exigir que pugam reposar les places de la gent que es jubila o ja no està.

Vosté dirigix a més l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ). Què es va trobar al arribar?

Si la Conselleria estava malament l'IVAJ era la germana pobra. Estic molt content pels esforços econòmics i pel canvi de dinàmica. Abans es defenia l'emprenedurisme jove al qual m'opose perquè és autoocupació precària a l'estil 'Mónte's vosté la seua empresa'. Açò és una autèntica barbaritat perquè no tot el món té els recursos, som nosaltres junt amb les empreses i els agents socials els responsables de generar ocupació.

Què proposen des del seu departament?

R: Vivim en una societat en què el 80% dels xiquets que naixen en una llar empobrida seran pobres el dia de demà. Açò es trenca amb igualtat d'oportunitats ja que el problema ve al acabar l'escola quan hi ha xiquets que tenen l'oportunitat de fer activitats extraescolars i altres han de tornar a casa. La joventut és transversal perquè afecta a vivenda, educació. Per això hem creat una comissió interdepartamental per a vore qué fan la resta de conselleries.

Es tracta de coordinar-se per a optimitzar recursos

Si, el model abans era un error. Hem d'entendre que la gent jove no som el futur, som el present. La nova llei de joventut ha posat el tema juvenil en l'agenda política valenciana perquè vivim en un món 'adultocentrista' on la gent major destorba i els jóvens han d'esperar. No crec que el ser jove siga una situació de trànsit, ha d'estar present quan parlem de tots els temes.

Canviant al tema dels pressupostos. Hi ha alguna novetat per al pròxim exercici?

Hi ha diverses. En primer lloc els drets subjectius, és a dir, els que té directament la ciutadania, seran crèdits ampliables. Açò vol dir que el dret no estarà subjecte a si tens diners o no sinó que encara que em quede sense diners l'administració estarà obligada a posar més.

I d'on ix eixa partida?

dels propis recursos de la Generalitat. És un canvi important perquè es prioritza i la disposició econòmica passa a estar subjecta als drets.

Açò és nou i s'aplicarà a partir del pròxim exercici?

Açò és nou en el fet que s'universalitza a tots els drets. L'any passat ja es va incloure en violència de gènere, renda i dependència. A més una altra de les novetats és el creixement dels servicis municipals ja que hem duplicat els recursos. Fins ara hi havia una empresa multiserveis que igual atenia violència de gènere que la neteja d'un poliesportiu. Estem intentant revertir la situació perquè deixen d'estar privatitzats.

Ha comentat el tema de la coordinació com a fonamental entre administracions. Com és la relació amb les diputacions d'Alacant i Castelló tenint en compte el seu color polític diferent?

Durant molt de temps les diputacions han fet el que els ha donat la gana. Jo vinc de Vila-real i tot el món coneix la praxi del 'fabrisme'... Quan arriba l'administració central a dir 'anem a liderar' no senta res bé però quan han vist que els pobles de València eixien beneficiats en comparació als de Castelló i Alacant han anat sumant-se a eixa coordinació per exemple amb el tema de les persones refugiades i la pobresa energètica.

Diputacions sí o no?

Jo crec que estes administracions han de desaparéixer. Hem de tendir a la comarcalització dels municipis i al lideratge de la Generalitat. Però com això no és possible és necessària la coordinació com per exemple amb la campanya del 25-N.

Precisament en el tema de la violència contra la dona esteu treballant en una xarxa de recursos assistencials. En què consistix?

En este àmbit ens trobem amb una situació precària no sols quant a recursos sinó sobretot quant a lideratge. No hi havia coordinació i la dona víctima de violència de gènere no podia trobar estabilitat en l'administració. El que hem fet és regular-ho, obrir xicotetes residències, establir un règim intern comú. En definitiva, que la dona sàpia que esta és sa casa.

Després del primer any de govern, Quin balanç fa?

Més que positiu encara que depén de la setmana (riu). Som gent amb molta passió i a vegades ens pareix que l'administració va molt lenta. Però hem tingut avanços importants entre els quals destacaria el Pla Valencià d'Inclusió i Cohesió Social. És un projecte de 2017 a 2023 a mitjà i llarg termini però que suposarà un canvi de model.

I quin és el repte social a la Comunitat Valenciana?

El primer trencar la pobresa hereditària. No volem que un xiquet que naix en un entorn pobre ho siga en el futur. L'altre repte, la violència de gènere. En l'última dècada hi han hagut més dones assassinades que víctimes d'ETA. És una qüestió col·lectiva però, sobretot, un problema dels hòmens que afecta les dones. Cal treballar amb els hòmens i generar nous estereotips. El dia que el que 'ligon' no siga el 'malote' de classe sinó el que tracta millor a les xiques, eixe dia haurem fet un avanç brutal.