Mª José Salvador: 'La primera llei del Consell situa el dret a la vivenda en el lloc que deu ocupar'

Elperiodic.com entrevista a la Consellera de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori. La mateixa setmana en què Les Corts aproven la primera llei d'esta legislatura, la Llei de Funció Social de la Vivenda, parlem amb la responsable de l'àrea perquè ens explique en què consistix esta llei i per què situa a la Comunitat Valenciana a l'avantguarda.

En la primera entrevista amb este digital, la Consellera explica quines són les obres que es van a dur a terme en el barri del Cabanyal, 'que serà un signe del canvi de Govern '. Sobre el conflicte de les obres en la CV-500 que ha afectat esta Conselleria, Salvador reconeix que hi ha hagut un 'error ' en el procediment encara que 'tècnicament era encertat '. La Consellera fa balanç en esta entrevista d'estos quasi dos anys de legislatura i traça els reptes que queden per a este 2017.

Moltes gràcies per atendre a elperiodic.com. És la primera vegada que l'entrevistem i són molts els temes que volem tractar. La seua Conselleria comprén tres grans àrees encara que la més important podríem dir que és la de vivenda.

L'àrea de vivenda és la principal, és una prioritat i així està marcat en el Pacte del Botànic. Ens hem esforçat molt per a donar-li un gran canvi i ara estem comencem a veure els seus fruits.

Fruits com el d'esta mateixa setmana en què Les Corts aprova la Llei de Funció Social de la Vivenda. Ens agradaria que ens explicara esta llei que és sens dubte una de les més esperades del Pacte del Botànic.

És la primera llei que aprova el Govern en esta legislatura. És un gran honor poder apretar el botó d'aprovació. No s'ha d'abordar la vivenda com un bé de luxe sinó com un bé d'interés social. Amb esta llei situem el dret a la vivenda en el lloc que ha d'ocupar i com el que ja tenen les pensions o l'educació. Els dos grans elements que contempla esta llei són la mobilització de tot l'estoc de vivendes buides, sobretot de les entitats financeres; En segon lloc crearem un registre, que costarà un poc, amb l'objectiu de posar-lo a disposició de lloguer social. A més instarem el govern d'Espanya que elabore una llei de segona oportunitat.

Una de les grans dificultats és la de saber exactament quantes vivendes buides hi han. Tenen xifres de l'actual parc de vivendes buides?

El primer pas de la Generalitat Valenciana serà tindre un registre de cases. Quines seran considerades vivendes buides? Cal regular jurídicament açò. Tindrem també un registre de demandants en tota la Comunitat Valenciana i un altre de persones que tinguen vivendes buides i vullguen posar-les a disposició de lloguer. Aprovarem mesures de caràcter incentivador. A més, les entitats financeres seran sancionades si no posen a disposició del registre les vivendes buides. En definitiva, fem un pas amb esta llei i ens posem de cara.

Respecte a este tema, ja s'han establit contactes amb el govern d'Espanya?

Primer aprovarem la llei i després ja veurem què fa el Govern però donades les circumstàncies jo crec que ha de seguir l'estela que estem impulsant algunes comunitats de l'estat espanyol garantint el dret a la vivenda. Hui en dia la gent no entén que s'haja d'hipotecar perquè el seu fill vaja a escola perquè hi ha una escola pública igual que amb la sanitat o les pensions.

El dret a la vivenda ha d'ajudar a entendre que una persona no s'ha d'hipotecar per a garantir algo tan essencial com és un sostre. I açò com es fa? Multiplicant les ajudes perquè les persones puguen accedir a un lloguer social, ampliant el parc públic de vivendes així com una altra sèrie de mesures perquè sense sostre és difícil que es puguen cobrir les següents necessitats.

Ens agradaria parlar ara d'una altra de les grans àrees de la seua Conselleria com és urbanisme. Concretament de l'esperada rehabilitació del barri del Cabanyal i de les obres que començaran enguany. Què ens pot concretar sobre les mesures que es van a dur a terme?

Li hem donat un gir importantíssim al barri perquè fins ara tota la inversió era per a la destrucció del Cabanyal i la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez. Hem estat treballant durant tot este temps, encara que ens ha costat un poc per la burocràcia, però hem revertit esta situació específica orientant els recursos econòmics per a la rehabilitació.

El Cabanyal serà un signe del canvi de Govern i dels objectius en matèria de vivenda. Hem quedat sorpresos per la quantitats de demandes de veïns i açò és important perquè han sigut ells els que han dit que volen eixa rehabilitació. 603 famílies ho han sol·licitat i rebran ajudes. La primera cosa que començarà a rehabilitar-se en este nou Cabanyal seran 135 blocs d'edificis.

Casualment este 2017 es complixen 120 anys de l'annexió dels Poblats Marítims a la ciutat de València. Podem dir que comença una nova era per als veïns que tant temps porten lluitant per esta causa?

L'atzar ha fet que coincidisca però sí, este 2017 és l'any del nou Cabanyal. Començaran les obres d'àrea de rehabilitació en vivendes particulars i blocs d'edificis; després continuaran en matèria de regeneració urbana. Ha començat una etapa imparable del gran canvi que es visibilizará en matèria d'urbanisme i de rehabilitació. Estem molt contents per això.

Una de les actuacions de tràfic que més conflicte han generat recentment és la de la carretera CV-500. Molts veïns de l'entorn estan en contra, entre altres coses, dels coixins berlinesos que s'han instal·lat en part de la via. De fet està prevista una manifestació o 'tractorada' per a finals d'esta mateixa setmana. Quina valoració fa respecte d'això?

Abans que res absolut respecte a eixa concentració ja que tot el món té dret a opinar. Però vull destacar que ens hem centrat a garantir la seguretat viària des que arribem al govern. No podem només pensar en la mobilitat motoritzada. Els ciclistes han de començar a tindre igualtat de condicions respecte a què van amb cotxe o amb moto.

En el cas de la CV-500, les parades de l'EMT en el Perellonet que estaven a un costat feien que les persones hagueren de creuar la carretera per a anar a les seues vivendes. Hem anat de la mà de l'Ajuntament per a garantir la seguretat, han d'instal·lar uns semàfors. Però com tardarien vam posar unes mesures que tècnicament recomanables eren els coixins berlinesos perquè així la gent frena. Encara que en el Perelló ja els hem llevat, quan s'instal·len tots els semàfors retirarem la resta dels coixins berlinesos i ja li hem demanat a l'ajuntament que la instal·lació es faça prompte. En definitiva, a vegades es prenen decisions en què u pot estar encertat tècnicament i errat en el procediment. En este cas nosaltres defenem el diàleg i el consens sempre.

Quin balanç fa de la seua gestió al capdavant de la Conselleria de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori?

Sempre cal anar amb humilitat i no perdre la perspectiva de les coses. Calia fer una labor legislativa important: la Llei de la Funció Social de la Vivenda, la Llei de l'Horta, la Llei de Seguretat Ferroviària, que era un compromís amb les víctimes del metro o l'avantprojecte de la Llei del Taxi; En el parc de vivendes ens vam trobar 700 en condicions d'inhabitabilitat així com 250 milions d'euros d'impagaments d'ajudes a la vivenda que ja hem liquidat; En matèria d'urbanisme volem escometre la planificació del territori supramunicipal; En obres públiques lamentablement tenim un deute i estem pagant infraestructures de fa cinc anys que ja estan algunes en funcionament. El 80% del pressupost d'obres públiques esta hipotecat en el pagament de coses fetes en el passat.

La nostra prioritat en obres públiques és millorar la mobilitat i connectivitat de les persones. Jo estic moderadament satisfeta d'haver desencallat algunes actuacions i reprendre algunes obres com el Túnel de Serra Grossa d'Alacant que començaran a finals de 2017, l'enpalme de Burjassot o el projecte de la Ronda Sud de Vila-real per posar un exemple de cada província i que són símbols de la paralització de l'antic govern.

Quin és el repte d'esta legislatura?

El repte és la rehabilitació i la regeneració urbana. El repte del 2017 és mobilitzar els 44 milions del pressupost perquè comencen les obres. Volem que les ciutats siguen espais amigables per a les persones i açò és molt transversal perquè entren les tres àrees de la Conselleria: vivenda, urbanisme i transport públic. Els eixos que sintetitzen els reptes i en els que bolquem tots els esforços per a aconseguir-ho.