Ivace+i finança el desenrotllament d’un tractament amb microorganismes per a combatre dos plagues en cítrics causades per fongs
L’empresa Darwin Bioprospecting coordina este projecte estratègic en cooperació amb el centre tecnològic AINIA, IATA-CSIC i Frutinter
L’objectiu és posar a la disposició del sector un nou producte més eficaç i sostenible que els fungicides que estan presents en el mercat
L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament de nous tractaments naturals contra els patògens causants de la podridura verda i àcida en cítrics, dos de les malalties més importants durant la fase de postcollita d’este cultiu.
Amb este objectiu s’estan explorant noves estratègies de biocontrol, que empren microorganismes aïllats de la mateixa microbiota dels cítrics capaços d’inhibir el creixement dels fongs Penicillium digitatum i Galactomyces citriaurantii.
L’empresa Darwin Bioprospecting coordina este projecte estratègic, denominat ‘POSTHARVEST LIFE’, en col·laboració amb el centre tecnològic AINIA, l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i Frutinter. A més, disposa de finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.
A través d’esta iniciativa es pretén dissenyar tractaments innovadors, més eficaços i sostenibles, per a posar-los a la disposició de les explotacions agràries amb la finalitat de fer front a les principals malalties postcollita en la citricultura, que causen cada any importants pèrdues econòmiques. De fet, les organitzacions agràries estimen que al voltant del 45 % de tota la producció de fruites i verdures es perd per defectes de qualitat o podridura.
‘POSTHAVEST LIFE’ posa el focus en el fong Penicillium digitatum, que arriba a causar fins al 80 % de les podridures que afecten les taronges després de ser collides de l’arbre, i en el Galactomyces citri-aurantii, la incidència del qual augmenta sobretot en les campanyes plujoses.
Els agricultors i agricultores han combatut tradicionalment l’acció d’estos patògens mitjançant fungicides sintètics, no obstant això, els nous ceps han desenrotllat resistència davant les formulacions comunes. Hui són molt pocs els productes autoritzats que resulten eficaços, especialment després de la retirada del mercat de la guazatina i el propiconazol, en 2011 i 2019, respectivament.
L’ús de químics de síntesis s’ha limitat en les últimes dècades pels riscos per a la salut i el medi ambient que es deriven de la seua aplicació. De fet, l’estratègia ‘Farm to fork’ de la Unió Europea, que forma part del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu reduir en un 50 % l’ús de plaguicides químics en 2030, al mateix temps que augmenta la producció ecològica fins al 25 % del total.
Els tractaments que es plantegen en el marc d’este projecte s’erigixen en una alternativa més sostenible a la dels fitosanitaris convencionals, ja que se sustenta en l’ús de microorganismes per al control de les plagues de manera natural.
Ceps presents en els cítrics
En este cas, s’han identificat i aïllat de la mateixa microbiota dels cítrics els ceps amb més activitat fungicida, amb la finalitat de seleccionar i validar en assajos en laboratori les que aconseguisquen inhibir el creixement d’estos fongs amb més efectivitat.
A més d’optimitzar les condicions de cultiu dels microorganismes, l’equip tècnic establirà un mètode d’estabilització i microencapsulació per a garantir la seua eficàcia i prolongar la seua presència en el temps.
En l’execució d’esta iniciativa, Darwin Bioprospecting, empresa biotecnològica centrada en l’aïllament, caracterització i producció de microorganismes, es basa en l’experiència en microbiologia i biologia molecular de IATA-CSIC i en la capacitat de desenrotllament de bioproductes per a l’agricultura que acredita AINIA, que ha formulat nous biofertilitzants, bioestimulants, microorganismes de control biològic i substàncies que estimulen el sistema immune de les plantes.
Completa este consorci Frutinter, mercantil especialitzada en el cultiu, recol·lecció, tractament, confecció i comercialització de cítrics i melons, entre altres fruites i verdures.
‘POSTHARVESTLIFE’ s’alinea així amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en Agroalimentació, que planteja nous desenrotllaments per a optimitzar l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes ecocompatibles en la detecció i control de malalties i plagues, per a promoure així el residu zero. Així mateix, este projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
