Investigadors valencians revela una fallada clau en el cervell que dispara el Parkinson

Un equip de l'Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la Universitat de València ha descobert un nou factor relacionat amb l'avanç de la malaltia de Parkinson. Es tracta d'una alteració que es produeix en l'activitat de les cèl·lules de la microglia a mesura que el cervell envelleix. La troballa obri les portes al desenvolupament d'estratègies terapèutiques més avançades.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que afecta el sistema nerviós central provocant moviments incontrolats, com a tremolors, rigidesa o dificultat amb l'equilibri i la coordinació. Es caracteritza per la pèrdua de neurones que produeixen dopamina, eixe neurotransmissor tan necessari per al correcte funcionament dels circuits neuronals de control motor.

Encara que la causa de la malaltia és encara desconeguda, els pacients de Parkinson presenten aglomeracions anormals de la proteïna ‘alfasinucleïna’ –cossos de Lewy’–. L'afectació neuronal que produeix aquesta dispersió anòmala d'alfasinucleïna en el cervell podria explicar per què la malaltia progressa amb el temps. No obstant això, el mecanisme exacte d'aquesta propagació és encara desconegut.

Un treball liderat per la catedràtica de biologia cel·lular Isabel Fariñas (Premi Nacional d'Investigació 2024), responsable de la Unitat de Neurobiologia Molecular de l'Institut BIOTECMED de la Universitat de València, acaba d'aportar informació addicional a aquest camp d'estudi. L'equip ha revelat el paper clau de la ‘microglia’ –les cèl·lules immunes més abundants del sistema nerviós central– en la propagació de la malaltia, i l'ha publicat en la revista Molecular Neurodegeneration.

Les cèl·lules de la microglia actuen com a sistema de defensa del cervell, eliminant i destruint les acumulacions tòxiques d'alfasinucleïna. No obstant això, segons explica l'article, la microglia juga un paper doble en aquest procés. En el cervell jove, aquestes cèl·lules destrueixen i eliminen les acumulacions tòxiques d'alfasinucleïna, protegint el cervell. No obstant això, la microglia perd eficàcia a mesura que envellim, per la qual cosa en lloc d'eliminar la proteïna pot contribuir a la seua acumulació i propagació. “En injectar cossos de Lewy aïllats de pacients amb Parkinson en ratolins joves i envellits, observàrem que la microglia envellida no sols era incapaç de degradar-los de manera eficient sinó que, a més, afavoria la propagació d'alfasinucleïna tòxica cap a les neurones pròximes”, explica Salomé Sirerol, investigadora en BIOTECMED i una de les primeres autores del treball.

Els resultats d'aquest estudi, realitzat en models murins i constatat en mostres de teixit humà procedents de pacients de Parkinson, obrin la porta a noves estratègies terapèutiques. “Potenciar la capacitat de la microglia per a eliminar eficaçment l'alfasinucleïna anòmala a mesura que envellim podria convertir-se en un enfocament prometedor per a frenar la progressió del Parkinson”, apunta Isabel Fariñas, líder de l'estudi.

El treball ha sigut realitzat en col·laboració amb la Universitat Catòlica de València, l'Institut de Neurociències de l'Hospital Clínic Sant Carlos de Madrid, la Universitat de Bordeus, l'Institut de Biomedicina de Sevilla i l’Institut de Recerca Vall d’Hebron de Barcelona.