Investigadors de les universitats de València i de Còrdova desenvolupen una tècnica més ràpida i sensible de detecció de cànnabis en saliva
Investigadors de la Universitat de València (UV) i de la Universitat de Còrdova (UCO) han desenvolupat de manera conjunta un nou sistema més ràpid i sensible per a detectar en saliva THC (tetrahidrocannabinol, el principal component psicoactiu del cànnabis). Amb una xicoteta quantitat de saliva i en pocs minuts, es pot establir si la persona ha consumit cànnabis. El treball s’ha publicat en la prestigiosa revista «Analytical Chemistry».
«Es tracta d’una col·laboració sinèrgica amb els nostres col·legues de la Universitat de Còrdova, en què nosaltres hem aportat la nostra experiència en la tècnica de tractament de mostra i ells la seua experiència en la modalitat de detecció», ha destacat Alberto Chisvert, catedràtic del Departament de Química Analítica de la UV.
El cànnabis és la droga il·legal més consumida a Europa. S’estima que vora el 8% de les persones adultes van consumir cànnabis l’any 2022. L’abús generalitzat d’aquesta substància té conseqüències per a la salut i es considera un problema social rellevant. Un aliat fonamental per a controlar-ne l’ús i evitar aquests problemes de salut seria una anàlisi ràpida, simple i fiable que utilitzara un fluid accessible i de fàcil extracció i no invasiva, com és el cas de la saliva.
Amb l’objectiu d’accelerar aquest tipus d’anàlisis i que siguen efectives en mostres de saliva més reduïdes, el grup GICAPC de la UV va treballar amb el grup FQM-215 - Affordable and Sustainable Sample Preparation de la UCO en el disseny d’una nova tècnica d’anàlisi que simplifica el tractament de la mostra i permet conèixer la presència de THC amb només 0,25 mL de saliva.
«Les mostres complexes, com ara els fluids biològics, i sobretot si els compostos d’interés es troben a molt baixa concentració, com és el cas del THC en saliva, requereixen un tractament previ per a extraure’ls i concentrar-los, abans de mesurar-los amb l’instrument analític», assenyala el professor de la UV Juan L. Benedé. En aquest cas, s’ha fet servir el que els investigadors de la UV i inventors de la tècnica van anomenar microextracció dispersiva per sorció sobre barra agitadora miniaturitzada, en què «a la mostra de saliva, continguda en un petit recipient de vidre, s’hi afig un imant en forma de barra i partícules d’un material amb propietats magnètiques que presenta una elevada afinitat pels compostos d’interès (en aquest cas, el THC), de manera que el material és atret per l’imant.
«Amb l’ajuda d’un agitador convencional de laboratori, que consisteix en un rotor magnètic que gira a gran velocitat, es provoca la rotació contínua de l’imant, que dispersa el material en el si de la mostra de saliva i atrapa el THC. Quan s’atura l’agitació, el material magnètic juntament amb el THC és atret de nou per l’imant», explica l’investigador de la UV Andreu Lleïr López-Juan. Així es podrien extraure molt ràpidament les molècules de THC que hi ha a la saliva. «Reduïm a dos passos el que altrament es faria en cinc», assenyala la catedràtica de la UCO Marisol Cárdenas. A més, «la configuració del sistema d’extracció permet tractar simultàniament fins a 15 mostres, de manera que s’accelera més encara, si és possible, l’obtenció de resultats», afirma el professor Alberto Chisvert.
Després de l’etapa de preparació de la mostra, ve el segon pas. «Transferim l’imant miniaturitzat recobert de les partícules que han atrapat el THC que hi havia en la mostra i el transferim a una agulla, a la qual apliquem un voltatge elevat, i hi afegim un dissolvent orgànic capaç de trencar la interacció que hi havia entre el material extractant i el THC, per tal de generar un electroesprai que s’introdueix en l’espectròmetre de masses», explica l’investigador de la UCO Jaime Millán-Santiago. En només dos passos i amb una mostra molt petita de saliva es pot conèixer en pocs minuts la concentració de cànnabis en saliva. Aquesta tecnologia, que, com explica el catedràtic de la UCO Rafael Lucena, «ja podria incorporar-se als mètodes d’anàlisi dels laboratoris de rutina», destaca per la sensibilitat, la selectivitat, la precisió i l’exactitud.
«Fem servir agulles d’acer inoxidable (un material disponible i barat) i aprofitem la part no metàl·lica de l’agulla (cavitat Luer) per a acoblar-hi l’imant amb THC retingut sobre el material extractant. I per a immobilitzar-lo fem servir un altre imant extern a fi de permetre que passe el flux del dissolvent i eluïsca els anàlits, que ixen per la punta de l’agulla com un esprai que entra en l’instrument d’anàlisi, on es determina la concentració de THC», descriu Jaime Millán-Santiago, un dels creadors d’aquest mètode.
