INGENIO organitza una exposició i un simposi sobre la diplomàcia científica de l'Espanya de Franco en la Guerra Freda

L'Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), organitza una exposició fotogràfica i un simposi sobre la diplomàcia científica espanyola entre 1959 i 1986, en el context de la Guerra Freda. Totes dues activitats estan obertes al públic general hui i demà, a la Sala d'actes (Cubo Rojo) de la UPV, i s'emmarquen en el projecte Modernización, desarrollo y democratización. El papel de las potencias europeas occidentales y de las organizaciones internacionales en el cambio político y social de España.

Exposició fotogràfica

En la Guerra Freda, els Estats Units va utilitzar la diplomàcia científica com a instrument per a impulsar el seu prestigi internacional i exhibir la superioritat del model americà sobre el soviètic. En aquest context, la superpotència nord-americana va oferir a l'Espanya de Franco la seua col·laboració cientificotècnica en contrapartida per l'ús de les bases militars establides en 1953. La cooperació científica hispano-estatunidenca es va concentrar en l'energia nuclear i en la investigació aeronàutica i espacial, encara que també es va estendre a altres camps.

La mostra, que porta per títol Guerra Fría y Diplomacia en la España de Franco, consta de 40 imatges i ofereix informació sobre algunes de les facetes més destacades de l'ajuda científica prestada a Espanya, l'impacte de la qual va ser crucial per a la nostra reintegració en la comunitat científica internacional. L'exposició ha estat coordinada per Lorenzo Delgado Gómez-Escalonilla, investigador del CSIC a l'Institut d'Història (Centre d'Humanitats i Ciències Socials), i Óscar José Martín García, investigador Ramón y Cajal en INGENIO.

Simposi

La diplomàcia científica constitueix un element central de l'acció exterior de molts governs i un instrument fonamental per a abordar els actuals reptes globals. No obstant això, l'estudi d'aquesta qüestió manca d'una perspectiva històrica que il·lumine els factors, contextos i experiències que han modelat el seu desenvolupament en l'últim segle. Una llacuna historiogràfica que també s'observa en el cas d'Espanya durant el crucial període del segon franquisme i de la transició democràtica.

Per a abordar aquest tema, la trobada reuneix especialistes en diferents àmbits que exposaran les seues investigacions sobre l'assistència cientificotècnica prestada a Espanya per diversos actors internacionals i la política exterior científica del govern espanyol en el marc de la Guerra Freda. Entre els participants es troba Jordi Molas Gallart, director d'INGENIO; Lino Camprubí i Sergio Arias, professors de la Universitat de Sevilla; Agustí Nieto Galán, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona; Rosa María Pardo Sanz, professora de la UNED; Carlos Sanz Días, científic de la Universitat Complutense de Madrid; Esther Sánchez, professora de la Universitat de Salamanca; i Joseba de la Torre i María del Mar Rubio, investigadors de la Universitat Pública de Navarra. El simposi ha estat coordinat per Óscar José Martín García, investigador d'INGENIO.

Óscar J. Martín García

Oscar J. Martín García és investigador Ramón y Cajal en INGENIO. En l'actualitat, és investigador principal del projecte Modernización, desarrollo y democratización. El papel de las potencias europeas occidentales y de las organizaciones internacionales en el cambio político y social de España (PGC2018-097159-B-I00). També és responsable de la part espanyola del projecte europeu Free your mind: Youth Activism in Southern Europe in Times of Dictatorship (Europe for Citizens Programme, EC).

La seua investigació s'ha centrat principalment en els moviments socials i la història de les relacions internacionals. En tots dos casos, els seus treballs s'emmarquen en el període dels anys 60 i 70 del segle XX. Dins d'aquests eixos disciplinares i cronològics, ha investigat sobre qüestions com la mobilització social i la democratització a l'Espanya rural, la construcció de la ciutadania democràtica en contextos dictatorials, les dimensions internacionals dels canvis de règim postautoritari a Espanya i Portugal i la política exterior nord-americana en el marc de la Guerra Freda.

Lorenzo Delgado Gómez-Escalonilla

Lorenzo Delgado Gómez-Escalonilla és investigador científic del CSIC a l'Institut d'Història del Centre d'Humanitats i Ciències Socials. Les seues principals línies d'investigació són l'estudi de les relacions internacionals d'Espanya durant el segle XX, així com l'anàlisi de les relacions amb Amèrica Llatina i de la política cultural exterior. Ademés, ha estat molt interessat en l'emigració espanyola cap a França. En els últims anys, la seua investigació s'ha dirigit cap a l'estudi de la diplomàcia pública i de la cooperació educativa i cientificotècnica dels Estats Units i França amb Espanya, al costat de l'evolució de les relacions internacionals entre aqueixos països durant la segona meitat el segle XX.

Delgado Gómez-Escalonilla ha assumit la direcció de diversos projectes obtinguts en convocatòries públiques competitives. A més, la seua col·laboració amb la Comissió Fulbright-Espanya es va traduir en 2008 en la signatura d'un Conveni de Cooperació entre el CSIC i la Comissió Fulbright, per un període de quatre anys. També en gener de 2013 es va subscriure un Conveni Específic de Col·laboració entre el CSIC i la Universitat d'Alcalá, pel qual es constituïa una Unidad Asociada de I+D+I sobre Estados Unidos y España. Cultura y relaciones internacionales, amb una duració de tres anys, entre l'Institut d'Història del CSIC i l'Institut Franklin, de la codirecció del qual va ser responsable.

Així mateix, ha format part de manera ininterrompuda des de 1986 de projectes d'investigació atorgats pel Ministeri d'Educació i Ciència (MEC) - Ministeri de Ciència i Innovació (MICIIN) - Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital (MINECO); el Ministeri de Defensa; la Comunitat de Madrid; la Universitat Complutense, entre altres institucions espanyoles, així com projectes internacionals finançats per la Comissió de les Comunitats Europees i altres universitats i centres internacionals.