elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Històrica operació: un cirurgià valencià aconsegueix que un xiquet de tres anys puga obrir la seua boca i comence a menjar per si mateix

Històrica operació: un cirurgià valencià aconsegueix que un xiquet de tres anys puga obrir la seua boca i comence a menjar per si mateix
  • Patia una signatia congénica, una fusió dels ossos de la seua boca present des del seu naixement, per la qual cosa el pacient era incapaç d'obrir-la

Procedent d'Algèria, Houdaifa de tres anys presentava una fissura del paladar completa i un llavi leporí bilateral, però sobretot el problema més greu requeia en la singnatia: una malaltia molt rara de les quin només hi ha escrits sobre ella 40 casos en el món en la història de la medicina. La singnatia congènita es defineix com la fusió maxilo-mandibular present des del naixement, és a dir, que el pacient naix amb el maxil·lar i la mandíbula fusionats pel que el pacient és incapaç d'obrir la boca.

La gran majoria d'aquests pacients es moren per inanició en els primers mesos de vida. En aquest cas a través d'una mínima fissura posterior, es ficava a poc a poc amb el dit l'aliment triturat. A més de ser un pacient de poca edat i de la complexitat del cas, la dificultat augmentava perquè a més presentava diverses malformacions: manca de testicles, absència del dit polze, fusió de dos dits de la mà i alteració en l'articulació del genoll i turmells.

Donada la gran dificultat per a intubar al pacient, en diversos hospitals a nivell mundial es va rebutjar l'operació. El cas va arribar a les mans del Dr. Ignacio Solís, cirurgià maxil·lofacial de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre a través de Vithas Internacional. “Em van demanar ajuda per a tractar a Houdaifa ja que presentava fusió maxilo-mandibular present des del naixement que li impedia menjar”.

“Una cosa així era impossible d'operar al seu país d'origen degut als mitjans que presenten. Era fonamental portar-ho a Espanya si volíem salvar-li la vida, ja que el seu estat de salut s'anava a anar deteriorant amb el pas del temps”, subratlla el doctor Solís.

Per part seua, el Dr. José Luis Rey, director gerent de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, comenta que “el nostre hospital és actualment un referent de la sanitat en l'àrea quirúrgica d'alta complexitat, la qual cosa permet abordar casos tan complicats com aquest. Sabíem que podíem contribuir a millorar la qualitat de vida de Houdaifa i no dubtem ni un minut a assumir aquest cas. El doctor Solís, especialista en casos de gran complexitat, va acceptar el repte d'intervindre a Houdaifa i donar-li qualitat de vida”.

Procediment quirúrgic de gran complexitat

Va arribar el dia de la intervenció i el 12 de juny del 2023 va ser sotmés a una complexa intervenció de més de 6 hores de duració que va permetre la seua curació.

Houdaifa va ser anestesiat a través d'un fibroscopi pel nas ja que al no poder obrir la boca, no podien intubar al xiquet per la boca. L'experiència en aquesta mena de casos del Dr. Luis Cort, anestesista de l'equip del Dr. Solís va ser imprescindible per a garantir la seguretat del procediment.

Tal com explica el doctor Solís, “el primer que realitzem va ser una traqueotomia. Una vegada feta, mitjançant òptiques d'artroscòpia alliberem les adherències que li impedien obrir la boca. Com mai l'havia oberta tenia acurtat i fibrosado de manera bilateral el musculo temporal (un dels músculs encarregats de tancar la boca) pel que li vam fer una coronoidectomia bilateral que és l'extirpació de l'apòfisi coronoides, que és una part de la mandíbula. A més, alliberem l'articulació del costat esquerre que estava “anquilosada” (fibrosada i adherida) ja que mai l'havia utilitzada”.

Resolt el problema de poder obrir la boca passem a la segona fase. Houdaifa tenia una fissura llavi palatina bilateral completa. Durant la mateixa intervenció vam poder tancar el paladar, la cresta alveolar i el llavi fissurat de manera bilateral.”

Als cinc dies li van donar l'alta i després de la bona evolució experimentada al llarg d'aquests mesos, Houdaifa ha pogut tornar al seu país. “El seu estat de salut era molt bo abans de marxar-se, havia duplicat el seu pes i podia menjar perfectament per la boca, alguna cosa que quan va vindre era impossible. Houdaifa ha tornat a somriure, a jugar, a divertir-se i podrà portar una vida pràcticament normal.”, conclou el Dr. Solís.

Pujar