Grafits d'art llevantí
Al paratge d'Escaleruela, al municipi d'Alpuente, els avantpassats neolítics van deixar testimoni de la seua presència amb xicotetes figures humanes i animals que van pintar a les parets d'un abric. Set mil anys després, els arqueòlegs i restauradors de l'IVC+R s'afanyen per mantindre aquestes pintures en perfecte estat de conservació.
L'abric de La Arquela és un dels 680 conjunts rupestres que es distribueixen per la geografia de la Comunitat Valenciana, territori que posseeix el 40% de les pintures rupestres d'art llevantí reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat en 1998.
Un any després d'aquesta data, un pastor de la zona va trobar per casualitat el grup d'arquers en moviment de La Arquela. Es tracta d'unes 40 figures humanes que es desplacen en busca de les seues preses amb detalls molt definits sobre la indumentària i armament. Els investigadors han descobert dues dones entre el grup de caçadors, la qual cosa indica que el paper de les dones no sols es restringia a les tasques de recol·lecció de fruits.
Fins al moment, sabem que els conjunts rupestres aporten informació sobre l'estructura social de les comunitats prehistòriques i de la realitat quotidiana que els envoltava; de les seues pintures es desprenen narracions relacionades amb la caça, la guerra, la mort... En el que encara no s'han posat d'acord els investigadors és per què i per a què pintaven, i què significaven aquestes pintures que van deixar impreses en les parets rocoses en una cavitat de la muntanya.
Sí que és unànime la teoria que la tècnica de pintar se la prenien molt seriosament, ja que amb el temps van perfeccionar els materials i els instruments de les seues manifestacions artístiques. Primer van utilitzar els dits de les seues mans com a pinzell, però després van anar depurant les eines i van incorporar la utilització de plomes d'aus i tiges vegetals amb les quals poder obtindre dibuixos precisos.
Quant als materials usats per a donar color a la seua expressió artística consistien en pigments de minerals d'òxid de ferro per al roig, manganés per al negre, i el color blanc el treien del caolí.
L'abric de La Arquela està a l'aire lliure i exposat a les inclemències meteorològiques: la pluja, la neu, la humitat, el vent són els majors enemics de l'art rupestre. La pols i altres microorganismes són també elements que amenacen d'esborrar les pintures de la paret.
El conjunt està sent objecte d'un projecte d'intervenció integral per part de la Direcció General de Cultura i Patrimoni i l'IVCR, que inclou l'anàlisi dels suports, la documentació i anàlisi de les pintures, la restauració i la protecció física
Per a l'arqueòleg de l'Institut Valencià de Conservaciò i Restauració, Rafael Martínez, "les pintures dels abrics rupestres són un patrimoni fràgil que cal cuidar perquè és un patrimoni insubstituïble".
Martínez exposa que la intervenció que s'està realitzant consisteix "a frenar els factors d'alteració que són principalment d'origen natural com és l'aigua i microorganismes que viuen en la roca per a garantir la seua conservació en el futur". El treball consisteix a aplicar productes que consoliden els suports i protegisquen les pintures, i a evitar la humitat que s'emmagatzema a l'interior de les roques.
Una vegada que els treballs de restauració conclouen, s'inicia el procés de documentació, catalogació i difusió del jaciment. La subdirectora de l'IVC+R, Gemma Contreras, explica que el sentit dels treballs de recuperació, a més de la conservació, és mostrar als ciutadans el patrimoni cultural que té la Comunitat Valenciana". Afig que en el cas de les pintures rupestres, la difusió es complica perquè solen estar allunyades dels nuclis de població i amb difícil accés per als ciutadans. "En alguns jaciments rupestres es poden visitar de forma controlada i amb guies que coneixen el terreny, però en altres es requereix de material divulgatiu que informe de manera precisa sobre les pintures de l'abric i això ho aconseguim amb la utilització de la tecnologia i de formats 3D", apunta Contreras.
L'abric de La Arquela, junt amb el riu Tuéjar, és un dels que no es pot visitar mentre duren els treballs d'investigació i restauració però a la Comunitat Valenciana hi ha una ruta d'itineraris de jaciments visitables. A La província de Castelló, es troba el parc cultural de la Valltorta i Morella la Vella; a Alacant, el Pla de Petracos de Castell de Castells i els abrics de la Sarja a Alcoi; i a València estan els jaciments de Bicorp-Millares.
