Els governs valencià i català posen en comú la seua experiència en polítiques de memòria democràtica
Pérez Garijo i Lourdes Ciuró han coincidit en "la importància d'anar de la mà en el desenvolupament de les polítiques de memòria"
La consellera de Qualitat Democràtica ha visitat el Poble Vell de Corbera d'Ebre, el Memorial de Camposines i l'Espai d'Interpretació dels 115 dies
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, i la responsable de l'àrea de memòria democràtica i consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Lourdes Ciuró, han visitat el Poble Vell de Corbera d'Ebre, el Memorial de Camposines i l'Espai d'Interpretació dels 115 dies, en les Terres de l'Ebre, per compartir experiències dels diferents projectes que estan desenvolupant des de les àrees de govern en polítiques de memòria democràtica.
Pérez Garijo ha destacat que "nodrir-se d'experiències en què Catalunya va al davant, com ara la identificació de víctimes, l'intercanvi de dades o el banc d'ADN, que ara estem posant en marxa des de la Generalitat, "contribueixen a enriquir les polítiques de memòria democràtica a la Comunitat".
Pérez Garijo i Lourdes Ciuró han coincidit en "la importància d'anar de la mà en el desenvolupament de les polítiques de memòria democràtica a través de la col·laboració i l'impuls d'actuacions conjuntes de justícia, memòria, reparació i també de "no repetició".
Pérez Garijo ha afirmat que Catalunya "és un exemple en polítiques de memòria, un camí en què el Govern del Botànic porta treballant des del 2015" i en què aquest intercanvi d'experiències "serà molt positiu per continuar avançant, anar més lluny i que es conega la nostra història".
Per part seua, Lourdes Ciuró ha manifestat que el compromís de totes dues comunitats"en la lluita per la justícia, la llibertat i la garantia de no repetició ens obre la possibilitat de compartir moltes experiències i avançar junts".
Les Terres de l'Ebre, escenari de la Guerra Civil
Durant la trobada, Pérez Garijo ha visitat Corbera d'Ebre, La Fatarella i Falset, localitats que van ser escenaris de la Batalla de l´Ebre a la Guerra Civil. També s'ha traslladat al Centre d'Interpretació dels 115 dies del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) i al Memorial de Camposines.
Els carrers i les cases en ruïnes del Poble Vell de Corbera d'Ebre són testimoni mut de la violència i de les brutals conseqüències de la guerra. El conjunt va ser declarat Lloc Històric protegit per la Generalitat de Catalunya el 1992.
L'espai d'Interpretació dels 115 dies recupera la memòria de les persones que van participar a la Batalla de l'Ebre i explica els factors militars i polítics que hi va haver en joc. La batalla, que es va desenvolupar entre el 25 de juliol i el 16 de novembre del 1938, va deixar un balanç d'unes 30.000 persones mortes i 100.000 ferides. El Centre d'Interpretació forma part dels Espais de la Batalla de l'Ebre que agrupa més d'una vintena d'espais històrics vinculats a la batalla, recuperats i senyalitzats i cinc centres d'interpretació.
Quant al Memorial de Camposines, ubicat al terme municipal de la Fatarella, es concep com un monument a tots els que van participar a la batalla, sense distincions ideològiques o bans, amb l'objectiu de superar la fractura social que va suposar la Guerra Civil.
Així mateix, compta amb una exposició permanent que inclou la història de 10 combatents de la batalla. El Memorial acull un ossari on es dipositaran les restes dels combatents que encara es troben a diferents punts del territori.
Protocol de col·laboració
La Generalitat Valenciana i la de Catalunya van iniciar la seua col·laboració en matèria de memòria democràtica a través del protocol subscrit el 2021 entre la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Mitjançant aquest protocol, la vigència del qual és de quatre anys, ambdós governs es comprometien a impulsar diferents accions que contribuisquen a la reparació, la dignificació i el reconeixement d'aquelles persones procedents de la Comunitat Valenciana, de Catalunya o altres llocs, que van ser víctimes de la repressió franquista arran del cop militar de 1936.
També actuacions que tingueren com a finalitat documentar, preservar, senyalitzar i contextualitzar amb rigor històric les fosses que contenen els cossos de les persones que van perdre la vida en el context assenyalat.
Així mateix, es contemplaven activitats de difusió i promoció del patrimoni memorialista democràtic; transformació de llocs, on hi ha restes de persones represaliades pel franquisme, en espais de memòria i reflexió crítica; programes educatius i projectes de recerca; a més de facilitar l'accés a les dades que tinguen en poder seu per identificar víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, entre altres actuacions.
Les diferents accions incloses en aquesta col·laboració es podran anar ampliant i concretant a mesura que es vagen detectant necessitats específiques.
