El Govern aprova el Projecte de Llei de Startups per a afavorir l'emprenedoria innovadora

El Consell de Ministres ha aprovat la remissió a les Corts del Projecte de Llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents, més coneguda com a Llei de Startups.

La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha afirmat que, amb aquesta norma d'impuls a l'emprenedoria innovadora, Espanya se situarà entre els països més atractius per a la creació de startups, "pensant molt especialment en la generació d'oportunitats per als joves i en l'atracció d'inversió i talent".

Calviño ha assenyalat que la llei era necessària per a dotar d'un marc regulador específic a aquest tipus d'empreses, que constitueixen la base de la nova economia digital, generen llocs de treball altament qualificats i tenen molt potencial per a créixer si aconsegueixen superar dificultats inherents a la seua pròpia naturalesa com la falta de finançament i de capacitat per a captar i retindre treballadors d'alt valor afegit en les seues fases inicials.

La vicepresidenta ha emmarcat la nova llei en el conjunt de mesures, reformes i inversions que el Govern està impulsant a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per a canviar l'estructura productiva al nostre país, millorar el clima de negocis i crear ocupació. Així, ha recordat la recent remissió a Corts de la Llei Crea i Creix i ha anunciat que pròximament s'aprovarà el Projecte de Llei de reforma concursal. A més, s'ha referit a projectes com el Fons Next-Tech, de fins a 4.000 milions d'euros per a escalar i augmentar la grandària de startups de tecnologies disruptives, o el programa d'ajudes per a secundar i finançar en les seues primeres fases l'emprenedoria liderada per dones.

"Estem treballant intensament per a complir amb les fites del Pla per a impulsar una recuperació forta, sostenible, sostinguda i justa", ha assenyalat.

Requisits per a la creació d'una Startup

El projecte de llei estableix que seran considerades startups aquelles empreses que siguen innovadores, de nova creació o amb una antiguitat de fins a 5 anys en general, o de 7 anys en el cas d'empreses de biotecnologia, energia i industrials; que tinguen la seua seu social, establiment permanent i la majoria de l'ocupació a Espanya; que no hagen distribuït dividends i no siguen cotitzades, i que tinguen ingressos de fins a 5 milions d'euros.

La vicepresidenta ha subratllat que es faciliten els tràmits per a la seua creació amb l'eliminació dels aranzels notarials i registrals quan es tracte d'empreses que es creuen acollint-se als estatuts tipus i per via electrònica. Així mateix, la constitució d'una empresa serà possible mitjançant un document únic electrònic i la inscripció en el registre mercantil en 6 hores, si s'utilitzen els estatuts tipus, i en 5 dies hàbils en la resta de casos. També s'elimina el requisit d'obtindre el número d'identificació d'estranger per als inversors no residents i, durant els 3 primers anys, s'eximeix a la startup de la causa de dissolució per pèrdues relacionades o que generen un desequilibri patrimonial.

L'Empresa Nacional d'Innovació SA (ENISA), dependent del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme serà l'encarregada de l'acreditació de les empreses com startups perquè puguen accedir als beneficis establits per la llei, i hi haurà Punts d'Atenció a l'Emprenedor i una Oficina nacional d'Emprenedoria que funcionaran com a portals o finestretes d'informació i accés a les ajudes públiques.

Incentius per a emprenedors i treballadors

La nova norma preveu un règim fiscal molt favorable, tant per a les empreses i els seus inversors com per als seus treballadors.

Per als primers, entre altres mesures, es redueix el tipus impositiu en els impostos de societats i sobre la renda de no residents, es permet l'ajornament del deute tributari sense garanties ni interessos de demora; s'elimina l'obligació d'efectuar pagaments fraccionats i s'eleva la base màxima de deducció per inversió en empreses de nova o recent creació de 60.000 a 100.000 euros anuals.

Els treballadors, ha continuat Calviño, veuran millorat el tractament de les formes de remuneració basades en opcions sobre accions de la pròpia companyia o stock options. També s'elimina la doble cotització a la Seguretat Social durant 3 anys per a aquells emprenedors que mantinguen simultàniament una ocupació per compte d'altri.

A més, per a atraure als denominats nòmades digitals (emprenedors i teletrabajadores que es desplacen a territori espanyol) s'estableix un procediment més àgil perquè obtinguen el visat i la residència, així com un règim tributari especial. S'inclou en aquesta mesura als espanyols que hagen sigut no residents a Espanya durant almenys 5 anys.

Nou model de mobilitat

L'Executiu ha donat llum verda a l'Estratègia de Mobilitat Segura, Sostenible i Connectada 2030. La ministra de Transports, Agenda Urbana i Mobilitat (Mitma), Raquel Sánchez, ha subratllat el seu caràcter innovador, que parteix d'una nova concepció de la mobilitat com a dret bàsic de tots els ciutadans i un instrument de cohesió social i territorial.

Aquesta premissa reorienta el paper i sentit del propi Ministeri, ha explicat Sánchez: "El MITMA ha sigut conegut tradicionalment com a encarregat de proveir les infraestructures i les grans obres necessàries, i això continuarà sent així, però ara hem de fer un pas més i centrar-nos en optimitzar també l'ús de les actuals infraestructures i oferir solucions eficaces de mobilitat als ciutadans i a les ciutadanes. Per tant, els ciutadans han d'ocupar el centre de totes les nostres accions".

Precisament amb aqueix objectiu, el document és fruit d'un procés iniciat al setembre de l'any 2020 en el qual han participat tots els actors de l'ecosistema de la mobilitat i la societat en el seu conjunt.

La ministra també ha subratllat que el sector, que ara representa el 4,27% del PIB, és essencial per a la creació d'ocupació al nostre país, amb més de 900.000 llocs de treball associats a aquest, per la qual cosa la inversió procedent del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència serà determinant: "Si complim les nostres previsions, farem possible que, en 2030, l'electrificació de l'economia i la connectivitat representen el 15% del PIB".

Seguretat, sostenibilitat i connectivitat

L'Estratègia està estructurada en 9 eixos i 41 línies d'actuació i conté més de 150 mesures que persegueixen els tres objectius principals que li donen nom: seguretat, sostenibilitat i connectivitat.

La conservació de les infraestructures, especialment en les carreteres per a aconseguir reduir les xifres de mortalitat en accidents de trànsit, es complementa amb altres mesures per a garantir la seguretat operacional, en casos d'emergència o contra actes il·lícits.

Per a avançar en la sostenibilitat ambiental es fomenta la descarbonització, l'eficiència energètica i l'economia circular, el foment del transport públic i la utilització de maneres de transport més sostenible, com el ferrocarril, tant per a persones com per a mercaderies: "Estem a la cua d'Europa en aquest sentit, i ens fixem objectius que ens permeten augmentar el percentatge de transport de mercaderies per ferrocarril enfront de la situació actual", ha ressaltat Sánchez.

La sostenibilitat social ha de significar, ha continuat la ministra, que la mobilitat siga "universal, inclusiva i accessible per a tots" i al mateix temps "amb garanties de treball digne per als professionals del transport i la logística". Així mateix, el document té en compte que el 80% de la població es concentra en grans ciutats i el 20% restant es reparteix per més de dos terços del territori, la qual cosa suposen dues realitats molt diferents de mobilitat que cal atendre.

La sostenibilitat econòmica es basarà en l'impuls a tots els sectors associats a la nova mobilitat descarbonizada i connectada. Per al sector de l'automòbil, que suposa l'11% de la xifra de negocis total de la indústria a Espanya, el Pla de Recuperació preveu, per exemple, el PERTE del vehicle elèctric i connectat.

Els components fonamentals per a la connectivitat són la digitalització i l'aplicació de les noves tecnologies per a la gestió intel·ligent i l'automatització del transport.

Connexió europea

La ministra ha posat en relleu la necessitat de reforçar el paper d'Espanya en la xarxa transeuropea del transport per a poder posicionar-se com a plataforma logística intercontinental. Per a això, s'hauran de completar els corredors Atlàntic, Mediterrani i les seues connexions amb els grans ports, amb els nodes logístics intermodals, les zones industrials i els aeroports.

Desenvolupament de l'energia blava o marina

El Govern ha aprovat el Full de ruta per al Desenvolupament de l'Eòlica marina i de les energies de la mar a Espanya.

La ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha afirmat que aquesta estratègia permetrà potenciar el desenvolupament tecnològic i la investigació de les diferents fonts netes que aprofiten els recursos naturals marins o "energia blava".

A aquest efecte es destinaran 200 milions procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, als quals sumaran fons d'altres programes de finançament europeus i estatals.

Rodríguez ha destacat que Espanya és ja líder en solucions per a aerogeneradors marins sobre plataforma flotant: "Set de les tretze patents existents són espanyoles, crec que és un bon motiu per a sentir-nos orgullosos i orgulloses com a país".

Millora de l'accessibilitat en habitatges

El Consell de Ministres ha concedit 50 milions d'euros en subvencions directes a les comunitats autònomes per a reforçar l'atenció a la dependència, promoure el canvi de model de suports i cures de llarga duració i millorar l'accessibilitat des d'una perspectiva integral.

La pandèmia ha situat en una posició d'extrema gravetat a 100.000 majors, persones amb discapacitat i dependents, que viuen en comunitats de propietaris mancats de mesures d'accessibilitat o en habitatges que no estan adaptades a les seues necessitats.

Isabel Rodríguez ha explicat que almenys el 50% d'aquestes subvencions es destinarà a la millora de l'accessibilitat en habitatges, mitjançant ajudes a particulars i comunitats de propietaris, i als parcs d'habitatges de titularitat pública. L'altre 50% es dedicarà a actuacions a l'interior dels habitatges, especialment en poblacions rurals on residisquen persones majors, amb discapacitat o en situació de dependència, a través d'ajudes a particulars.

Modernització dels serveis socials

L'Executiu ha acordat concedir subvencions a les entitats del Tercer Sector, per import de 49,5 milions d'euros, per a realitzar projectes pilot d'innovació i investigació orientats a la modernització i millora dels serveis socials. La mesura, emmarcada en el Pla de Recuperació, cerca reforçar i transformar els serveis socials perquè responguen als reptes actuals i atenguen especialment les persones més vulnerables en les situacions de crisis.

La portaveu del Govern ha explicat que les actuacions finançades s'agrupen entorn de tres eixos: l'atenció a la infància, amb projectes enfocats a menors d'edat en risc, tutelats o extutelats per l'Administració; l'atenció a persones en situació de sinhogarismo, i l'atenció a les persones majors amb necessitats de cures de llarga duració.

Lluita contra el treball forçós

El Consell de Ministres ha ratificat el Pla d'Acció Nacional contra el Treball Forçós. És la primera vegada, ha destacat Isabel Rodríguez, que Espanya adopta un pla específic per a combatre el treball forçós de manera conjunta i coordinada amb tots els departaments i organismes competents, i amb la participació dels interlocutors socials i les organitzacions especialitzades.

La meta és erradicar el treball forçós dins i fora d'Espanya i complir els compromisos internacionals, com el Protocol de 2014 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), ratificat per Espanya al desembre de 2017 i a l'exigència del qual de desenvolupar un pla d'acció nacional no s'havia donat compliment, fins ara.

Per a millorar la coordinació i involucrar a totes les parts implicades, el pla intensifica la detecció, la investigació i l'enjudiciament i augmenta l'activitat en aquest àmbit de la Inspecció de Treball, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i la Fiscalia General de l'Estat. A més, reforça la protecció i el suport a les víctimes d'aquesta xacra.