Gómez reclama un “finançament just” per a la Comunitat Valenciana per a millorar la Sanitat

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha reclamat un “finançament just” per a la Comunitat Valenciana que es traduiria en “més recursos per a la Sanitat”, entre altres àmbits. Així s’ha pronunciat durant la seua intervenció en un desdejuni informatiu de Fòrum Europa Tribuna Mediterrània.

En este sentit ha incidit en el fet que “quan parlem d’un dèficit de finançament des de la Comunitat Valenciana, que és la pitjor finançada d’Espanya, no estem parlant de diners, estem parlant de sanitat, de servicis socials, d’educació, de benestar, de progrés, d’investigació; en definitiva, els valencians es mereixen tindre els mateixos drets que tenen la resta d’espanyols”.

Gómez ha realçat la labor dels professionals de l’Atenció Primària, “una especialitat que des del principi hem intentat prestigiar”. “Per a fer-ho, hem facilitat als equips d’Atenció Primària la tecnologia per a poder abocar tot allò que han aprés en la seua formació com a residents. Estem dotant els centres de salut amb tecnologia, amb radiògrafs, amb retinògrafs, etc. I introduirem la intel·ligència artificial per a reduir la demora en les cites, una mesura que ja l’estem provant en alguns centres i que ens està permetent reorganitzar les agendes”.

Quant a la salut mental, Gómez ha recordat que va ser una de les primeres apostes del president Mazón i precisament en gener de 2024 es va aprovar el Pla de salut mental, amb un pressupost de 724 milions d’euros. “Hui estem en els primers vagons a escala nacional en recursos per a salut mental ja que, per exemple, en setembre vam crear 200 noves places per a professionals, més que el Botànic en dos legislatures”, ha detallat.

Sobre el dèficit de personal estructural ha lamentat que el Govern central siga “incapaç d’abordar un problema global” i ha assenyalat que la setmana passada va tornar a demanar a la ministra de Sanitat que incremente el nombre de places MIR, “per a la qual cosa és necessari que flexibilitze l’acreditació de les unitats docents”.

Intel·ligència artificial en Sanitat

Durant la seua intervenció, el conseller ha assenyalat que gràcies al treball que s’està desenrotllant en la Conselleria “som la comunitat autònoma que avancem d’una manera coordinada en la posada en marxa de la intel·ligència artificial”.

“Hui és una realitat que els servicis d’urgències i la gran majoria dels centres de salut ja tenen intel·ligència artificial en les radiografies de tòraxs i ossos, ja tenim algoritmes de decisió en les mamografies, estem treballant en plataformes interoperables per a posar la tecnologia al servici dels ciutadans sempre amb el control d’un professional d’alt nivell de qualificació i, entre altres objectius, posarem en marxa l’anell radiològic. Tot això ens permetrà una millor gestió i més qualitat”, ha emfatitzat.

Preguntat per la concessió de l’Hospital del Vinalopó d’Elx, Marciano Gómez ha anunciat que es renovarà en haver-se complit els dos requisits que la seua conselleria va posar a l’empresa. “Un és que els indicadors de qualitat percebuda per part de la ciutadania foren millors que la mitjana de la Comunitat i l’altre que es pogueren concretar les liquidacions, els dos s’han complit”, ha assegurat.

Referent a això, el conseller ha explicat que durant els huit anys del Botànic es van resoldre 26 liquidacions amb les concessionàries, mentres que en els 18 mesos d’esta legislatura se n’han resolt 23. Així mateix, ha explicat que el balanç de la relació econòmica pendent amb la concessionària del Departament de Salut Elx-Crevillent s’ha resolt amb un resultat de 56,8 milions d’euros a favor de la Generalitat.

“Com que no prenem decisions basades en el biaix ideològic, ni en el dogma perquè disminuïx la capacitat de llibertat de pensament i el meu objectiu són els fets concrets, renovarem la concessió sanitària i per a fer-ho ja estem negociant les condicions de la pròrroga”, ha afirmat. “Una concessió sanitària -ha afegit- és un hospital públic i el garant del bon funcionament és la Conselleria de Sanitat, per la qual cosa exigirem una ampliació d’entre 70 i 100 llits de l’hospital i una ampliació o, en defecte d’això, un nou centre de salut a Crevillent”.

Garantir l’assistència després de la riuada

El conseller de Sanitat ha enaltit el treball dels professionals després de les inundacions del 29 d’octubre, i ha agraït “la grandesa demostrada de la sanitat pública valenciana amb la seua vocació i professionalitat per a garantir l’assistència sanitària”.

També ha volgut agrair la predisposició i oferiment dels col·legis professionals, entitats sanitàries i de les empreses, així com la col·laboració dels municipis per a establir punts alternatius d’assistència.

Gómez ha assenyalat que també es va garantir la prestació farmacèutica i es va mantindre la població informada sobre els consells de salut pública mitjançant l’enviament de 30 milions de SMS. “Des del principi es va fer un seguiment de tots els pacients crònics (oncològics, hemodiàlisi, oxigenoteràpia, dones embarassades d’alt risc, etc.), que van ser contactats o visitats i fins i tot alguns pacients van ser ingressats en centres hospitalaris a petició dels mateixos professionals de les unitats d’Hospitalització Domiciliària”, ha destacat Gómez.

Quant a l’assistència en Salut Mental, es va disposar de 17 equips i 120 professionals des dels primers dies. Hui es mantenen les 7 unitats especialitzades en trauma psicològic complex, creades a partir de les inundacions, que atenen en horari de matí i vesprada; i s’han posat en marxa les unitats de detecció precoç per a l’assistència en l’àmbit escolar, en col·laboració amb la Conselleria d’Educació. En esta línia, el conseller ha tornat a lamentar que les unitats de salut mental “anunciades a so de bombo i platerets pel Govern central el mes de novembre, encara no siguen una realitat”.

D’entre els objectius aconseguits durant este temps com a titular de la Conselleria de Sanitat, Marciano Gómez s’ha referit a la nova organització del mapa sanitari adaptant-lo a les necessitats actuals amb la creació de les huit agrupacions sanitàries interdepartamentals (ASI) i la declaració de zones de difícil cobertura amb la finalitat de garantir l’accessibilitat, l’equitat i la qualitat assistencial. “D’esta manera hem aconseguit la contractació de professionals en zones que abans resultava quasi impossible”, ha conclòs.