Garrofes autòctones valencianes d'arbres centenaris conquisten mig món
Els Estats Units, el Canadà i Europa són els principals mercats d'este projecte familiar recuperat 80 anys després a les comarques dels Serrans i Camp de Túria
En una zona marginal de cultiu allunyada de nuclis urbans que ocupa una superfície de 125 hectàrees entre les comarques dels Serrans i Camp de Túria (València), un projecte de recuperació de la producció de garrofes valencianes amb arbres centenaris i amb nous peus d'espècies autòctones repercutirà favorablement en el medi ambient, com a embornal de CO₂, i implantarà un model bioeconómico sostenible amb abast internacional.
Des del punt de vista del canvi climàtic, les garroferes del projecte són una espècie clau per a la restauració de la naturalesa, així com per a la prevenció de la desertització, les inundacions i els incendis forestals. Precisament, la seua capacitat d'adaptació a climes secs i al propi canvi climàtic convertixen a la garrofera autòctona valenciana en “un cultiu viable de mantindre, rendible econòmicament parlant i que permet integrar l'activitat agrària amb la prevalença de la massa forestal de l'entorn”.
El model de negoci ecològic impulsat per Pedro Pérez, amo d'una empresa familiar dedicada des de 1963 a la garrofa a Bugarra (València) basat en el cultiu de garroferes i en la fabricació dels seus derivats per al sector alimentari, com l'estabilitzant natural de farina de garrofín, els trossejats o la farina de garrofa, es basa en el respecte de l'entorn, la millora natural de les condicions del terreny en què s'assenten les garroferes i la seua convivència amb l'hàbitat forestal.
Cultiu marginal i posada en valor de l'autoctonía de la garrofera
El de la garrofa és un "cultiu marginal", d'agricultura a temps parcial, amb explotacions generalment xicotetes, amb marcs de plantació molt amplis, una baixa rendibilitat de producció per superfície cultivada i “unes oscil·lacions de preu i producció totalment desproporcionades”. Això, segons indica Pérez, “juntament amb la falta d'oferta del producte ha generat increments de preu desmesurats i falta de subministrament a nivell mundial, reduint el seu consum precisament per estes dos circumstàncies”.
Precisament, un dels objectius del projecte és posar en valor este cultiu propi de la zona, “incrementant l'oferta de garrofes en el mercat i afermant-lo de manera sostenible, tant per a l'agricultor com per a la indústria trossejadora”, explica el seu impulsor.
Plantació espill per a altres agricultors
El segon objectiu del projecte és servir com a plantació espill que anime a altres agricultors a interessar-se per este cultiu de manera professional i “així aconseguir que deixe de ser marginal, passant a formar part de produccions agrícoles totalment sostenibles”, matisa Pérez.
Precisament, els clients que es decanten per la garrofa autòctona valenciana i els seus derivats, com a farines i espessidors, són del centre i nord d'Europa, el sud-est asiàtic, els Estats Units, el Canadà o República Txeca. “El negoci internacional del producte acapara entorn del 70% de les vendes, entre 15 i 16 milions de quilos a l'any”, informa.
Projecte global de secà a regadiu i transformació d'ús
En el que concernix la part tècnica del projecte, des que va concebre ampliar la seua aposta secular per este producte en la parcel·la referida -entre les partides del Quemao, del Pedregós i Mas del Jutge-, Pedro Pérez va comptar amb la col·laboració de Jorge Pi, enginyer agrònom especialitzat en enginyeria rural de l'estudi valencià MasQueIngenieros (MQI), per a analitzar les possibilitats del terreny en la recuperació d'este espai mediterrani tradicional i afavorir la restauració del que fa 80 anys va ser de cultiu de garroferes en convivència amb la massa forestal que havia guanyat terreny en eixa zona despoblada.
Per a això, “va caldre conciliar amb les conselleries d'Urbanisme, Medi Ambient i Aigua, la CHJ i l'Ajuntament de Llíria, entre altres institucions, per a concebre finalment el projecte global de secà a regadiu i obtindre les autoritzacions ambientals preceptives, com la captació d'aigües subterrànies o els informes favorables de la recuperació del sòl protegit per al desenvolupament de cultius tradicionals mediterranis que daten de l'època fenícia”, explica Pi. El projecte comença amb 65 hectàrees i es podrà ampliar fins a les 125 referides.
Propietats de la garrofa autòctona valenciana
La garrofera valenciana (Ceratonia siliqua) és una espècie clau per a la conservació de sòls, estratègies contra l'erosió i mitigació de canvi climàtic en el litoral mediterrani. Així mateix, el seu fruit, la garrofa, és un ‘superalimento’ que, segons l'estudi realitzat per Miguel Ángel Domene Ruiz, responsable d'Alimentació i Salut del Grup Cooperatiu Cajamar, a més del seu ús com a additiu per a la indústria alimentària, “porta associats beneficis saludables, lliure de gluten, millora la digestió, amb baixos nivells de colesterol en sang, és antioxidant, servix per a tractar les diarrees, prevé l'osteoporosi i ajuda a la prevenció de la síndrome de l'intestí irritable”.
