“Passa Doctor, el meu fill necessita un somriure”
Els xicotets ingressats a l'Hospital Francesc de Borja de Gandia rebran el motor anímic del ‘Doctor Somriure’ gràcies a la Fundació Theodora i a la col·laboració dels pares i mares
Els xiquets i xiquetes ingressats als hospitals són una d'aqueixes parts que més humanitzen als adults. Els xicotets, més enllà de les seues dificultats mèdiques, mai perden aqueix esperit que els fa somriure, jugar i fins i tot divertir-se gràcies a la innocència de la curta edat.
Això, a vegades, necessita una ajuda extra per als més xicotets. En veure's tancats a la seua habitació dia rere dia, la dificultat d'entendre la seua situació es complica. Més fins i tot amb les conseqüències que ha deixat la pandèmia del COVID-19, que limita i restringeix molt més els contactes socials, visites i factors externs al centre hospitalari.
En el cas concret de l'Hospital Francesc de Borja de Gandia, la planta infantil és especial. És un sector diferent i amb un caràcter particular. Això s'explica en les iniciatives que promouen per a facilitar l'estada als xiquets.
Quan els somriures costen d'eixir en el rostre d'un xicotet, els pensaments dels adults reaccionen immediatament. És per això que des de l'hospital de Gandia els xicotets ingressats tenen un al·licient més per a somriure. Amb tan sols una crida o un missatge dels seus pares, podran rebre la visita telemàtica d'un “Doctor Somriure”. Per a entendre-ho millor, la col·laboració del centre hospitalari amb la Fundació Theodora, ha permés als pares i mares que vegen als seus fills amb dificultats anímiques i vulguen donar-li un xicotet “subidón”, posar-se en contacte amb l'associació per a la màgia, els jocs, la música, l'humor i, sobretot, els somriures, inunden la pantalla del seu mòbil mentre el xicotet interactua.
Per a no posar en un risc major i entrar físicament a les habitacions dels xiquets ingressats, el “Doctor Somriure” arriba a través de la pantalla per a fer oblidar per un temps on es troba. Una conversa divertida i la sorpresa de veure a aquest doctor tan peculiar parlant amb el xicotet malalt, és motiu més que suficient per a veure alguna llàgrima de felicitat en els adults i, el més important, observar com el xicotet gaudeix malgrat les adversitats.
Sense trucar a la porta, però entrant a través de les noves tecnologies actuals que, per cert, segur que algun dels xicotets ingressats controla fins i tot més que els seus pares.
D'una manera totalment personalitzada, el “Doctor Somriure” que ve per a alegrar al xiquet o xiqueta és algú amb almenys quatre anys d'experiència professional escènica i amb formació psico-sanitària.
L'afany d'humanitzar les estades de l'Hospital Francesc de Borja ajuda a conciliar una situació mèdica difícil per als xicotets i per als adults, que veuen al personal sanitari centrat tant en els seus tractaments mèdics com a garantir que el somriure innocent propi de l'edat no s'esborre dels seus rostres.
Tant és així que una de les infermeres de l'hospital gandià ha volgut detallar en exclusiva a elperiodic.com que “tot el que fem és poc per aconseguir el somriure dels pacients més xicotets”.
La infermera, que mostra una gran sensibilitat pels malalts de menor edat i que pateixen un ingrés hospitalari, explica que, “encara que ens semble una cosa superficial, mantindre als xiquets i xiquetes amb un bon ànim malgrat les seues circumstàncies és una cosa realment important, ja que això també ajuda a la part mèdica i a la seua millora”.
“El somriure que veiem en ells ens dona energia a nosaltres, als majors, als professionals, així que no podem permetre que la perden en cap concepte, per la qual cosa l'arribada a l'hospital del Doctor Somriure és un mecanisme molt bo per als moments de feblesa que puguen tindre, ja que és l'espenta que necessiten tant per la sorpresa que els dona com pel motiu d'alegria que els suposarà després explicar-nos-el a nosaltres les infermeres, als metges o als seus familiars”, continua detallant la infermera a aquest digital.
La professional sanitària considera que “el factor emocional és, en moltes ocasions, quasi tan important com el metge, per la qual cosa això ocorre encara més en els pacients més xicotets perquè és complicat fer-los entendre que han d'estar ficats a la seua habitació i no poder eixir ni rebre visites dels seus amics o familiars”.
La implicació de tot l'hospital de Gandia, del seu personal sanitari al complet, de la Fundació Theodora i dels pares i mares amb fills i filles ingressats, farà que el “Doctor Somriure” arribe per a quedar-se i siga un dels motius perquè tots tiren avant i compten la seua experiència a l'hospital amb un somriure en la cara i un ànim exemplaritzant per a la curta edat que tenen.