José Manuel Prieto (PSOE) : “Gandia superarà amb molta nota aquesta crisi, estem preparats per a fer-ho”

José Manuel Prieto és el portaveu del PSOE a Gandia, a més de regidor de Govern Interior i Coordinació Administrativa. En definitiva, Prieto és un dels homes de major confiança de l'alcaldessa de la ciutat, Diana Morant. En l'entrevista en exclusiva que ha concedit el socialista a elperiodic.com, analitza la situació actual de Gandia i desgrana els secrets de l'oposició, a més de tractar les complicacions de la pandèmia del COVID-19 i les seqüeles que ha deixat en uns dies que haurien d'haver sigut festius i que se centren únicament a superar el complex moment.

Quina és l'anàlisi de la situació actual de la ciutat de Gandia?

La situació de Gandia, al meu entendre, és idèntica a la de la resta del territori nacional i internacional. Més que qualsevol altra cosa, és un moment d’incertesa. Aquesta és un intangible desgraciadament poderós, i el que ens correspon com a administració és combatre-la amb certeses mitjançant polítiques que donen rumb, que promocionen garanties als sectors productius i a les inversions. Crec que és la part més important que ens toca a partir d'ara reconstruir.

A més d'incerta, és una situació que ens ha de permetre certa perspectiva d'avantatge de cara al futur veient com està Gandia i quines són les potencialitats de la ciutat. Ací tenim moltes potencialitats i es tracta de combatre aqueixa incertesa amb el desenvolupament dels elements que comparativament ens situen millor que la resta de ciutats de la nostra grandària o fins i tot de ciutats del nostre entorn.

Cap a on va encaminada la ciutat?

És un moment complicadíssim quant a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia del COVID-19. Ens ve una important crisi social i tenim la perspectiva de pal·liar-la reparant i reconstruint les seqüeles d'aquesta crisi a nivell social i econòmic. Hem de traçar una perspectiva de futur on una altra vegada el relat de la ciutat siga competitivament millor al d'altres ciutats mitjançant les oportunitats.

En definitiva, espais i polítiques que ens permeten pensar en oportunitats, que serà l'únic relat tangible que proporcionarà aqueixa certesa que ara es necessita.

Aquesta situació del COVID-19 ha canviat alguna cosa en la política de Gandia?

Ha reorientat immediatament. Hi ha una part d'immediatesa a l'hora de gestionar tot el que té a veure amb les directes conseqüències de la pandèmia i del confinament, que ha sigut terrible per a moltes famílies de la ciutat i per a la seua situació econòmica, laboral o a nivell assistencial fins i tot. Cal reorientar immediatament i aqueix canvi de perspectiva és absolut. En l'enfocament cap al demà no hi ha ni un sol canvi, sinó un redoblament de prioritats. Aquesta ha de ser la legislatura de les oportunitats, tal com nosaltres vam dir en la campanya electoral, i ara cobra tot el sentit del món perquè hem de ser capaços de combinar el que s'ha de fer per a reconstruir el teixit danyat per la pandèmia i tots els sectors afectats, que han sigut molts i em tem que seran molts més.

Per on passa el futur immediat?

El futur immediat de la ciutat passa per tot el desbloqueig dels sectors paralitzats i traure a relluir les potencialitats de la ciutat. Cal saber que Gandia té un horitzó. I no sols això, sinó que ho té i sap traçar-ho des de l'horitzó econòmic fins al productiu. Aquestes són les dues prioritats més importants en aquests moments.

Encara que la situació haja canviat, que és evident que ho ha fet, no ha de canviar l'obsessió de l'Ajuntament de Gandia per generar oportunitats des de múltiples vessants i en múltiples sectors.

Com ha canviat la gestió del dia a dia?

Evidentment la gestió del dia a dia no és la mateixa, ni tampoc la manera de prestar-la. L'administració ha canviat la manera de com prestar l'atenció als problemes dels ciutadans i crec que això és irreversible a millor. En l'enfocament a llarg termini és el que veig més reticent als canvis perquè hem de pensar que l'obsessió nostra continue sent la de les oportunitats.

Quin balanç fas de la temporada estival del Coronavirus a Gandia?

Gandia ha transmés la sensació de seguretat i que sap afegir a tot el que ha d'oferir, que és moltíssim, la paraula seguretat. Aquesta és un dels intangibles amb els quals en aquesta època incerta ens toca treballar. El fet diferencial ens ha de donar valor com a destinació segura, precisament aquesta sensació. Nosaltres hem tractat de redoblar esforços en la temporada turística, enguany era més necessari que mai. Crec que hem de continuar redoblant-los més enllà de la pura estacionalitat a la qual sempre es tendeix a mirar, jo crec que equivocadament. Si hi ha hagut una afecció en el turisme és perquè és un dels sectors que més depén de la mobilitat. La mobilitat va ser restringida i han entrat en joc certs intangibles com la por de certa gent a viatjar, la qual cosa també ha pogut tindre algun tipus de repercussió. Crec que hem aconseguit de manera més que suficient mantindre tots els recursos i els equipaments, a més d'ajudar al sector amb paquets d'ajudes directes que ens converteixen pràcticament en un dels pocs ajuntaments amb una línia directa i específica d'ajudes al sector per a pal·liar les conseqüències tant per a establiments hotelers com per a establiments turístics, empreses o micro pimes.

Es pot comparar aquest estiu amb els anteriors?

Comparativament jo no m'atrevisc a fer comparacions amb altres anys o estius perquè és incomparable el que ha succeït enguany amb un exercici de perspectiva que ens portaria a l'error respecte a altres temporades turístiques. El que sí que crec és que Gandia ha sabut afegir la seguretat i que els turistes i els visitants ho han sabut percebre.

Què us demanen els ciutadans a peu de carrer?

El primer, l'atenció mes assistencial al nivell de garantir la dignitat mínima d'una família que l'està passant realment malament. Els negocis també necessiten certeses quan obrin la persiana. Nosaltres hem tractat d'acoblar la normativa, que ha sigut molt canviant perquè les circumstàncies epidemiològiques també han anat variant.

No crec massa en el terme de nova normalitat, però crec que dins de la situació tan incerta que tenim s'ha valorat que la capacitat del govern i de l'administració pública els sapiem transmetre les certeses que necessita la gent. A Gandia ho hem aconseguit.

Quin missatge llançaries als ciutadans de Gandia?

Sobretot, que els ciutadans sàpien que hi ha un rumb de ciutat. Enmig de l'incert i de la tempesta perfecta que crec que s'ha instaurat en el panorama internacional, els ajuntaments som capaços de marcar el rumb de les ciutats. Un rumb que és compartit fins i tot en l'estat d'ànim, fins i tot en el canviar la part més grisa de l'incert per una certa perspectiva que en funció de com evolucione tot som capaces de poder transmetre les seguretats als ciutadans. Junts podem superar les adversitats i en aquests moments la sort d'un és la sort de tots. Aquesta destinació compartida ens embarca a tots en la mateixa missió. Serem capaços de superar-ho amb molta nota perquè Gandia té potencialitats per a poder fer-ho, i això és el que cal transmetre a la ciutadania. Gandia ha sigut moltes vegades capaç de sobreposar-se a les adversitats i aquest moment no serà menys, encara que serà molt difícil i complicat, però crec que ho superarem.

Què ha canviat aquesta crisi del Coronavirus en la política municipal i en el tracte amb els partits de l'oposició?

Hem sigut capaços de poder concertar. No solament els agents polítics, també els agents socials a través de fòrums on poder fer-ho.

Jo crec que amb el conjunt de la Comunitat Valenciana, hem sigut una pràctica excepció en el panorama nacional, ja m'agradaria a mi que no fora així però tenim el que tenim i ens distingim per saber concertar i saber dialogar en els moments més importants. Hi ha un conjunt de mesures de ciutat que pactem després dels moments de reclusió i de confinament. Estem en l'execució d'aqueixes mesures aprovades i compartides per tots els grups municipals.

Des del govern de Gandia hem sigut capaços d'escoltar quan hi ha hagut una proposta que no partia de nosaltres però que consideràvem bona per a la ciutat, fent-la nostra.

Ara aquest és el fet diferencial de la política, que afija utilitat a la visió que els ciutadans tenen de les institucions. Aquestes són útils precisament en moments de sotsobre o d’incertesa com el que vivim. Sinó les institucions parlarien mal de si mateixes si no es dediquen a això.

Després està el politiqueig. Jo crec que tots els partits polítics en determinats moments han pogut caure en el politiqueig, però jo això ni ho valore, ni ho entenc, ni ho compartisc. Allà cadascun, però la tònica general, excepte xicotetes excepcions de cada dia a dia, ha sigut el treball conjunt. Jo crec que estem en una situació millor de diàleg que la que hem tingut altres vegades.

Què aporten els partits de l'oposició a Gandia?

Això estaria bé que li ho preguntaren ells mateixos cada matí, tant Víctor Soler com Pascal Renolt, perquè hi haguera una fiscalització potent a la gestió del govern i aportaren una alternativa.

Jo també he sigut oposició i més que la paraula oposar-se, que podria ser la primera que ens vinga pel significat del terme, l'oposició ha de construir una alternativa. En aquests moments, la veritat és que no veig aquesta alternativa perquè moltes vegades no hi ha propostes de gran importància que en conjunt formen un model de ciutat capaç de poder ser competitiu.

Aquest govern crec que és l'únic capaç de treballar i de proposar aquest rumb per a Gandia.

És veritat que a l'oposició li correspon un contrapoder per a fiscalitzar l'acció del govern, i per a això supose que estan els partits de l'oposició.

Cadascú que es definisca.

Gandia hauria d'estar celebrant aquests dies el seu Fira i Festes 2020, anul·lada per la pandèmia, quines sensacions et deixa com a regidor responsable?

Si hi ha alguna cosa que entronca amb l'imaginari identitari de Gandia és el Tio de la porra. La sensació al no celebrar-se enguany és difícil. És complicat ser el regidor de la Fira i no poder programar-la. És la primera decisió que vam haver de prendre. La nostra previsió era presentar la Fira el mes d'abril per a promocionar-la en tot l'àmbit nacional, però no ha sigut possible. Teníem la major part de licitacions començades, els concerts, tot preparat. Òbviament a l'abril no hi havia ànim de presentar absolutament res perquè estàvem a altres coses més importants de la pandèmia.

Arribat el moment vam veure l'evolució epidemiològica i no hi havia garanties de poder concentrar aglomeracions, que és el principal problema que tenen ara mateix les celebracions festives i populars.

Com es troba el sector cultural després d'aquestes cancel·lacions de la Fira?

És veritat que el sector cultural llangueix i està en una situació més que terrible, per la qual cosa l'Ajuntament de Gandia ha programat xicotets espectacles de la Fira però en recintes fitats, amb el respecte de la distància interpersonal, amb higiene, i amb la traçabilitat del registre dels assistents per si hi haguera una eventualitat que ens fera reclamar-lo. És l'única manera que tenim de programar el que podem programar de la Fira, però hi ha moltíssimes altres coses que estaven contractades i que, gràcies a una clàusula COVID hem pogut rescindir. Existeixen unes altres que no es podran celebrar i hem d'anul·lar-les perquè no podem garantir la seguretat per les grans aglomeracions que són ara mateix el principal problema. Les festes si són alguna cosa són aglomeracions i ací està el principal problema.

Eixirà d'alguna manera el Tio de la porra enguany?

Hi haurà un Tio de la porra que entrarà als col·legis de manera digital i amb un missatge per a tots els xiquets. El que hem d'anar pensant és a celebrar, si és que queda alguna cosa que celebrar, ho fem l'any que ve en el 150 aniversari de la primera eixida del Tio de la porra a la nostra ciutat.

Què perd Gandia amb la cancel·lació de la seua Fira i Festes 2020?

Hi havia un càlcul econòmic de la Fira, del que suposava aquesta, fa al voltant de 10 anys. Aproximadament estava xifrat entorn de 8 milions d'euros d'impacte directe. Ara, en l'actualitat, estaríem en altres marges econòmics superiors. Això es deu al fet que hem aconseguit que la Fira siga cada any un moviment major d'espectacles diversos que congreguen a molta gent de múltiples formats.

Es perd molt, però en un any de grans pèrdues per les circumstàncies, les de la Fira s'afigen al molt perdut. Cal recordar que és un any en què la ciutat ha estat pràcticament paralitzada durant tres mesos i amb la gent reclosa a les seues cases per a tractar de combatre i controlar la pandèmia.

Hi haurà temps de recuperar-ho, espere, però evidentment quan un celebra festes populars hem d'entendre-ho no com una despesa sinó com una inversió perquè té repercussió directa en el retorn econòmic demostrat en múltiples sectors.

Com veuen a Gandia des de l'exterior?

 Ens veuen com una destinació turística. Aquesta medalla no me la posaré jo, ni el govern, ni l'administració. Hem sabut treballar-ho, és veritat que és una labor compartida, però ací el mèrit és dels quals han sabut en aquestes circumstàncies capejar i alçar la persiana tots els dies. Els sectors econòmics i productius que viuen directament d'això han contribuït a aqueixa visió de turisme segur.

Ens veuen com un relat diferencial. Nosaltres som i treballem a ser diferencials. Jo crec que això ens fa referència encara hui en aquest moment tan complicat. No hi ha ningú que tinga la platja que tenim nosaltres. No hi ha ningú que tinga, a més de la platja, un relat compartit on hi ha medi ambient, cultura, patrimoni, història i gastronomia que aglutina aqueixa façana marítima de somni que tenim. Tot això ens converteix en un fet diferencial en si mateixos, una cosa única a Espanya. Gandia és un producte que s'embene de manera única i singular, per la qual cosa continuarem insistint en això perquè de manera amable volem continuar rebent al turista nacional i al turista estranger. Que ningú tinga cap dubte d'això. A pesar que moltes vegades la pandèmia i els brots han estat controlats a Gandia, s'ha intentat vendre d'una altra forma que nosaltres no compartim. Fins i tot en els moments més complicats de la pandèmia, Gandia ha sigut d'una manera molt clara una destinació segura.

Com gestiona un les emocions en rebre les difícils notícies quant a contagis i morts que deixa el Coronavirus a Gandia?

És la pitjor crisi sanitària des de la ‘grip del 18’. Mai abans hi ha hagut una crisi sanitària tan difícil de gestionar, per la qual cosa sempre que es gestionen moments d'una envergadura com aquests parlem de relats humans i fins i tot de vides. No és fàcil prendre decisions amb aquesta perspectiva, però nosaltres les hem preses sent un dels primers ajuntaments que comencem a tancar pràcticament tota la ciutat fins i tot abans de la declaració de l'estat d'alarma a nivell nacional. Decidir tot això era precisament per la responsabilitat que enteníem que era compartida i per l'actitud cívica. A això calia afegir-li un estadi de saber que la sort d'un és també la sort de tots. El que passa és que no és fàcil quan hi ha veïns que moren o uns altres que romanen en l'UCI. Tota aquesta dificultat ha de ser compatible amb el rumb i amb el pols de la ciutat diàriament, ja que no es pot detindre però ha d'haver-hi un trànsit per a adaptar-se a la complexitat de la nova rutina i al canvi dels afectes. En aquest procés de canvis hem d'incorporar certeses, encara que ha sigut dur.

Com són les relacions amb els socis de govern (Compromís) en els moments de discrepància quant a idees o projectes?

El fet diferencial és que, òbviament, som dos partits polítics diferents en el govern. A nosaltres ens correspon la gestió de la diversitat i marcar un criteri.

És veritat que partim moltes vegades de criteris diferents però la grandesa dels governs és saber unificar aquests i eixir amb una veu única. Única no vol dir uniforme, és a dir, una veu consensuada matisades les diferències. Crec que de manera reeixida hem anat salvant tots els grans reptes que teníem.

Heretem un ajuntament quebrat i l'alcem, la hipoteca reputacional de la institució es va acabar i hui som una institució respectada i ja no és un problema per als ciutadans. Tot això ho hem fet sent partits polítics diferents, de fet, no hi ha cap intenció de ser un partit únic, sinó que cadascun amb la seua història darrere continue sent una formació diferent.

Hi ha diversitat de criteris, però això ocorre sempre i en tots els temes. Sempre sabem unificar aqueixos criteris. De fet, quan hi ha una cosa una mica més altisonant el que s'ha produït és que potser no s'ha treballat el criteri dins del govern. Per a això estem els dos partits, per a ser capaços de consensuar el que no queda tan clar. És veritat que potser, probablement en el 80% de les polítiques de ciutat treballem d'una manera compartida perquè som dos partits de l'àmbit de l'esquerra política i hem tingut un resultat molt majoritari i jo crec que únic en la democràcia a Gandia perquè hem arribat a sumar 15 regidors, i aqueix és un resultat meritori. També és cert que dins de l'esquerra, cadascun té les seues maneres d'entendre la política i les seues maneres d'enfocar els problemes i els reptes. Que sapiem unificar, que no tinc cap dubte que això serà així, dependrà l'èxit del futur perquè hi ha molts temes pendents en l'àmbit de les oportunitats. Dit això, jo crec que els 15 regidors del govern, sent de dos partits polítics diferents, ens portem millor que quan el govern de Gandia era de majoria absoluta i de partit únic.