La Fundació Vicente Ferrer anuncia la seva internacionalització
Després de mig segle d’intervenció a l’Índia, l’organització fa una aposta per expandir a altres països el seu reconegut model d’intervenció basat en el protagonisme de les persones i les comunitats més vulnerables
La Fundació Vicente Ferrer (FVF) ha iniciat un procés d’expansió del seu projecte a Àsia per pal·liar l’extrema pobresa que pateixen algunes regions d’aquests territoris. Després de 54 anys treballant pel desenvolupament sostenible del sud de l’Índia, l’organització surt per primera vegada d’aquestes fronteres per combatre l’exclusió i el patiment a països com el Nepal, Sri Lanka i Filipines. “Al llarg de tot aquest temps hem estat testimonis de l’impacte social que hem tingut a l’Índia: les societats han avançat cap a la igualtat i les comunitats han liderat el seu propi desenvolupament”, explica Anna Ferrer, presidenta i fundadora de l’organització. “Ha arribat l’hora de compartir aquest aprenentatge amb altres comunitats que s’han apropat a nosaltres per demanar suport”.
Aquesta expansió suposa l’ampliació d’un projecte de desenvolupament que ha de respondre a un món que afronta nous reptes: l’augment de la pobresa i les desigualtats a tot el món, les guerres, el canvi climàtic i els desastres naturals. Totes aquestes crisis han vingut encadenades i han multiplicat el nombre persones que pateixen arreu del món.
La FVF ha engegat la primera fase de la seva internacionalització al Nepal, on la població del país encara no s’ha recuperat de les conseqüències del terratrèmol devastador del 2015. En temps de crisi, la infància es converteix en la primera víctima. Per això, la Fundació està donant suport a tres col·lectius: menors de famílies que treballen als forns de maó tradicionals; una indústria amb elevats indicadors de treball infantil; nenes i nens amb paràlisi cerebral i persones adultes amb problemes de salut mental i els seus fills i filles adolescents que han d’abandonar els estudis per tenir cura d’ells.
“Nepal és el primer destí dels molts als que volem arribar per compartir el que hem construït a l’Índia. La nostra experiència ens ha demostrat la importància de treballar en xarxa amb les comunitats locals. Aquesta idea és la que ens acompanya per encarar aquesta nova etapa”, assegura Ferrer. En aquest sentit, la FVF activa des d’avui mateix la campanya “L’atenció que necessiten”, amb l’objectiu de buscar el suport que permeti assegurar i ampliar els recursos per sostenir els diferents projectes a Nepal, que arriben avui dia a més de 4.000 famílies.
El boom del maó al Nepal i com afecta els menors
Es calcula que al Nepal hi ha unes 750 fàbriques de maó (xifres no oficials apunten a més de 1.000, perquè moltes d’elles són il·legals). Una indústria que neix i creix de la construcció i l’exportació a països rics amb menys regulacions mediambientals. Solen ser feines ocupades per famílies empobrides, la majoria pertanyents a les castes més baixes o dàlits. És una feina temporal (de novembre a maig), quan no hi ha monsons.
Segons dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT), el 16% de la mà d’obra a les fàbriques de maó està formada per menors, per tant, entre unes 20.000 i 30.000 nenes i nens que haurien d’estar a les escoles pateixen explotació laboral i riscos per la seva salut per carregar grans quantitats de pes i per l’exposició als núvols tòxics que emanen de les xemeneies dels forns. La Fundació dona suport a set escoles perquè nenes i nens d’edat preescolar (de 3 a 6 anys) de famílies que treballen en aquest sector rebin nutrició, roba i cures mentre els seus pares treballen fent de temporers. Sense aquesta ajuda existeix una gran probabilitat que aquests infants acabin treballant amb ells.
Suport a les famílies amb discapacitat severa
Aquesta primera fase d’intervenció contempla la rehabilitació i nutrició de menors amb discapacitat a centres de dia, suport psicològic a les seves mares i la sensibilització a les famílies amb filles i fills que cuiden a algun dels seus progenitors amb malalties mentals perquè no deixin els estudis.
Al Nepal hi ha un gran nombre de persones que tenen malalties mentals, però existeixen pocs recursos per abordar el problema. Aquestes patologies s’accentuen quan hi ha terratrèmols i altres desastres naturals i les famílies més pobres ho perden tot i tenen moltes dificultats per recuperar-se. Un factor que evidencia la pobresa del país són les conseqüències que va deixar la guerra civil (1996- 2006), molt palpables i devastadores a les zones rurals afectant moltes nenes i nens que a avui dia encara arrosseguen l’estrès posttraumàtic de la guerra.
Totes aquestes iniciatives pretenen promoure l’escolarització de nenes i nens, especialment de les zones rurals del Nepal, on la localització remota de les escoles suposa un obstacle per a les famílies. Una altra dada rellevant és que al Nepal, un país procliu als desastres naturals com terratrèmols, esllavissaments de terra, allaus i inundacions, el 60% de les escoles no resisteixen els embats de les inclemències climatològiques.
Un projecte eficient amb vocació d’arribar al màxim de gent possible
La FVF traspassa per primera vegada les fronteres de l’Índia, on ha consolidat un model d’intervenció eficient basat en el treball col·laboratiu amb les comunitats locals per obtenir el desenvolupament social i econòmic de les zones rurals. Els resultats són un creixement sostenible i una important reducció de les migracions. En 54 anys d’història, l’entitat fundada per Vicente i Anna Ferrer, ha aconseguit construir hospitals rurals que atenen 700.000 persones l’any, promovent l’associacionisme de milers de dones i persones amb discapacitat per fomentar la seva visibilitat i apoderament; construir 2.000 habitatges a l’any – registrats a nom de les dones - per a famílies vulnerables; ha assolit la inserció educativa de milers de nenes i nens; i planta prop de 2.000.000 d’arbres a l’any per combatre la sequera i el canvi climàtic.
