Frau alimentari a la Comunitat: Venien extracte de gardènia com a safrà

La Guàrdia Civil en el marc de l'operació “Garden” realitzada pel SEPRONA, ha detingut i investigat a 11 persones pels delictes contra la Salut Pública (Frau Agroalimentari), Estafa, Contra el Mercat i els Consumidors i pertinença a Grup Criminal.

De la mateixa manera s'ha investigat a 3 empreses, a través de les quals els implicats estarien comercialitzant extracte de gardènia polvoritzat com si fora safrà, en tot el territori nacional. L'operació s'ha desenvolupat a Màlaga, Barcelona, Alacant, Granada i Almeria.

Molècules i Safrà

El grup criminal va desenvolupar una metodologia de frau agroalimentari indetectable segons les tècniques de detecció en aqueix moment. Disminuïen la concentració fins a quasi la seua eliminació d'una molècula que és l'única que diferència al safrà polvoritzat de la gardènia, flor comuna.

La gardènia gaudeix de característiques de color similars al safrà. Els costos d'adquisició són significativament inferiors als necessaris per a adquirir la mateixa quantitat de safrà per a l'elaboració del colorant alimentós derivat d'aqueix producte. Això es deu al fet que la gardènia pot ser recol·lectada de manera intensiva, mentre que el safrà ha de fer-se manualment, a causa de la delicadesa del producte. Per tant, el preu de recol·lecció del safrà és 10 vegades superior al de la gardènia.

La gardènia no és considerava aliment a la Unió Europea. Els investigats importaven extracte de gardènia sense complir cap estàndard de seguretat, incomplint els protocols europeus referits a la salut i qualitat alimentària.

A Espanya, el safrà va ser introduït pels àrabs entre els segles VIII i X, estenent-se el seu cultiu a la resta de països europeus, sobretot als de la zona mediterrània.

Concretament, al nostre país existeix una elevada producció principalment en l'altiplà castellà manxec, on s'obté safrà considerat com un dels de major qualitat a nivell mundial. Concretament el safrà amb D.O.P “Safrà de La Manxa” és l'única espècia d'aquesta naturalesa que disposa d'aquest reconeixement de qualitat, a nivell nacional.

la Xina com a exportador d'additius

Les persones físiques i jurídiques investigades, importaven des de la Xina els diferents extractes de gardènia d'una fàbrica dedicada a la producció de colorants. Aquest producte el feien passar per extracte de safrà, canviant etiquetes i documentació tècnica i duanera, tot això a requeriment de les empreses espanyoles. Una vegada que el producte es trobava en territori nacional, s'emmagatzemava i es manipulava segons les exigències dels clients, i s'introduïa en el mercat a través de grans cadenes de distribució, sent consumit per la població espanyola que pagava com si fora safrà.

Activitat molt rendible

Amb la posada en el mercat nacional d'aquests productes la principal mercantil investigada hauria obtingut un benefici mínim estimat de més de 3 milions d'euros tenint en compte les dades de comercialització d'aqueix producte des de la Xina des del 2013. El preu d'adquisició del producte era tan baix que la mercantil en comercialitzar-lo obtenia uns beneficis pròxims al 800%. De la mateixa manera aquest fet impedia la competència lleial d'altres empreses del sector.

S'han intervingut més de 2.000 kg de suposat safrà adulterat valorades en més de 750.000 euros que han sigut retirades del mercat.

Seguretat Agroalimentària

La Prefectura del SEPRONA, participa com a punt de contacte nacional dins de la Xarxa Europea de Frau Alimentari, gestionada a nivell nacional pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

L'operació ha comptat amb la participació d'OLAF i EUROPOL, configurant-se com a model d'eficàcia de la cooperació policial a la Unió Europea. A Espanya s'ha comptat amb la col·laboració d'AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i de Nutrició) del Ministeri de Consum.

Els informes de l'Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona han resultat fonamentals per a la determinació de les concentracions de la molècula que diferenciava safrà de gardènia.