Fertilitat en risc: Cosmètics, utensilis de cuina i pesticides podrien estar danyant la teua fertilitat
L'exposició a multitud de factors ambientals de manera simultània és un dels factors associats a problemes de fertilitat en països desenvolupats a causa de la disrupció endocrina
Tots els dies estem exposats a contaminants ambientals, fonamentalment a través de la dieta i, en menor mesura, pel contacte continuat amb productes de cuidat personal i neteja domèstica, cosmètics, o la contaminació de l'aire. Al mateix temps que això succeïx, cada vegada coneixem amb major certesa com esta exposició ambiental pot afectar la nostra salut reproductiva.
En concret, destaquen els bisfenoles i ftalats, compostos presents habitualment en productes plàstics, i PFAS en envasos d'aliments, roba, maquillatge o utensilis de cuina antiadherents, que a més es degraden a molt llarg termini. També és el cas de contaminants industrials (PCBs) o pesticides, que es caracteritzen per la seua capacitat per a afectar la comunicació dins de l'organisme, la qual cosa es coneix com a disrupció endocrina. S'ha descrit que les substàncies capaces d'alterar esta comunicació incrementen la susceptibilitat a patir defectes en el creixement i desenvolupament, així com la disminució de la fertilitat, entre altres efectes.
“I entre estes conseqüències es pot trobar la infertilitat, a causa de l'exposició continuada a contaminants ambientals durant la nostra edat reproductiva. Les seues implicacions negatives, que deriven en una major dificultat per a la reproducció humana, se centren sobretot en la quantitat i qualitat d'òvuls i espermatozoides i pitjors resultats reproductius. De fet, això podria ser una de les causes del descens en la fertilitat humana observat durant les últimes dècades, fonamentalment als països industrialitzats”, explica el doctor Francisco Domínguez, investigador de la Fundació IVI.
En l'home, s'ha relacionat l'exposició als químics bisfenoles i ftalats, pesticides i contaminants industrials amb pitjor qualitat seminal i pitjors resultats reproductius. De fet, recentment s'ha observat en mostres de testicle, tant humans com animals, la presència de fragments micromètrics de plàstic (microplàstics). Estos transporten diferents contaminants ambientals, alliberant-los en grans quantitats de forma continuada en l'organisme. Específicament, alguns prèviament relacionats amb menor qualitat seminal (ftalats, bisfenoles o PCBs), poden interferir amb la senyalització hormonal i danyar la producció d'espermatozoides, influint així negativament en la fertilitat.
També en el cas femení, l'exposició a bisfenoles i ftalats, PFAS, PCBs, elements traça presents en aliments contaminats, el fum de tabac, aire de mala qualitat (mercuri, cadmi, arsènic, liti, estronci o bari) o pesticides, s'associen amb un avançament en l'edat de maduració reproductiva amb la primera regla, l'aparició de cicles menstruals irregulars, menor quantitat i qualitat dels ovòcits disponibles, un major temps fins a aconseguir un embaràs natural, insuficiència ovàrica prematura i avançament de l'edat de menopausa.
També s'han relacionat amb patologies ginecològiques associades amb pitjors resultats reproductius com a síndrome d'ovari poliquístico, endometriosi i adenomiosis o miomas uterins.
“Des de l'àmbit científic, cada vegada se li està donant més pes a l'exposoma -exposicions ambientals a les quals l'ésser humà està sotmés des del naixement-, ja que tot indica que continuarà influint en la nostra salut reproductiva. Per exemple, la disminució de la qualitat seminal coincidix amb l'increment en la síntesi i alliberament de productes químics ocorreguda durant l'últim segle. El desafiament està a poder fer estudis a gran escala, ja que no totes les poblacions estan exposades a les mateixes substàncies de manera simultània”, aclarix el Dr. Domínguez.
Com compensar estos efectes en l'organisme?
Alguns compostos ambientals presents en la dieta semblen tindre la capacitat de disminuir els efectes d'estos contaminants ambientals; és el cas de l'àcid fòlic o els àcids grassos poliinsaturats (omega3 i omega6). Este tipus de tractaments, així com prescripció de suplements nutricionals, han de ser correctament monitorats per especialistes en salut, ja que quantitats elevades d'alguns d'estos compostos poden tindre un efecte perjudicial sobre els resultats reproductius.
També els elements presents en la nostra dieta, com fitoestrógenos o els oligoelements, ajuden al correcte funcionament de l'organisme. En concret, investigacions de la Fundació IVI indiquen que els fitoestrógenos presents en el líquid fol·licular (el fluid que envolta els òvuls) i en l'orina s'associen amb un major nombre d'ovòcits vàlids després d'estimular hormonalmente l'ovari, una major proporció d'ovòcits correctament fecundats i, en conseqüència, majors probabilitats d'embaràs i nounat viu.
Per tot això, el paper de la dieta és molt important en este aspecte. D'una banda, els aliments com la soja “imiten” als estrògens, i per una altra, els oligoelements clau com el coure i el manganés podem consumir-los en verdures, fruita seca o mol·luscos de petxina com les clòtxines. A més, a nivell preventiu, es recomana utilitzar plàstics lliures de BPA i tindre totes les precaucions si es té contacte amb PCBs, ja que tenen efectes acumulatius.
Actualment es continua investigant en altres estratègies que permeten disminuir els nivells nocius d'estos contaminants en l'organisme. “L'efecte de totes estes substàncies és un àmbit relativament recent científicament parlant i en l'actualitat només coneixem la punta de l'iceberg de l'impacte dels contaminants ambientals sobre la salut en general i la reproductiva en particular. Des de la comunitat científica, creiem que és fonamental continuar treballant en esta línia per a acabar d'aclarir i ampliar la informació sobre el seu efecte a llarg termini, tant en dones com en homes. El que és clar és que no tindre un control sobre esta mena de substàncies no sols és dolent per al planeta, sinó també per a la nostra fertilitat”, conclou el Dr. Domínguez.
