La via federal de Puig per a Espanya: Reformar el Senat i la Constitució

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat una reforma del Senat i de la Constitució per a “concedir corresponsabilitat legislativa” a les comunitats autònomes, que els permeti augmentar la seva capacitat de decisió, i reforçar la via federal.

Així ho ha manifestat durant la seva participació en la XXXV edició dels Cursos d'Estiu de la Universitat Complutense de Madrid amb la seva ponència ‘Federar en cos i ànima. La via per a unir Espanya’, en la qual ha advocat per un “canvi de l'Espanya autonòmica a una Espanya federal”.

El president ha advocat per aconseguir uns “pactes autonòmics del segle XXI” per a abordar una triple reforma econòmica, política i simbòlica, materialitzada a través del canvi del model de finançament autonòmic; la reforma del Senat i de la Constitució; i la desconcentració de les institucions de l'Estat, ja que ha argumentat que després de gairebé mig segle de vigència de l'Estat autonòmic és necessari realitzar reformes concretes que aprofundeixin en la cogobernanza “per a unir millor aquest país” i “encoratjar els principis federals de cooperació, concòrdia i lleialtat”.

Així doncs, el cap del Consell ha proposat una reforma del Senat, que ha d'escometre's a mitjà termini, per a concedir “corresponsabilitat legislativa” a les comunitats autònomes perquè, segons ha explicat, formen part de l'Estat i per tant “han de decidir sobre l'Estat”.

Referent a això, ha proposat seguir el model alemany del Bundesrat, on els Länder han d'acordar directament amb el Govern federal les lleis que afectin les seves competències, la qual cosa ha considerat com un “èxit federal” d'Alemanya, on el Govern central fa partícips a les seves entitats territorials de la potestat de legislar.

D'altra banda, ha plantejat una reforma de la Constitució, a llarg termini, que reforci la via federal i concedeixi “el mateix rang existencial a les comunitats autònomes” que l'establert actualment per a la nació espanyola, tal com estableix la legislació alemanya la configuració de la qual com a Federació de Länder no pot ser alterada pel poble alemany, encara que ho volgués la majoria del país.

El president ha explicat que si les comunitats autònomes “es veuen implicades perpètuament com a part essencial de la unió, es reduiran les inseguretats jurídiques que desemboquen en tensions i s'impulsarà la cooperació entre les parts i el tot”. En aquest punt, Ximo Puig ha elogiat la cultura de cooperació institucional alemanya on totes les parts defensen el “joc net” econòmic per a la igualtat i la justícia.

Gran pacte de país pel finançament

Durant la seva intervenció, el president ha reivindicat un gran pacte de país en el Congrés dels Diputats per a acordar el “inajornable” nou finançament autonòmica que garanteixi els principis de suficiència, equitat i solidaritat, com a única via per a garantir un “estat del benestar fort” i de “cohesionar Espanya”.

En paral·lel, ha destacat la “unitat i fermesa” que han caracteritzat a la Comunitat Valenciana davant la situació d'infrafinançament sofert, i el resultat del qual ha estat que el Ministeri d'Hisenda presentés el mes de desembre passat una proposta per a reformar un sistema “caducat fa vuit anys”.

Cooperació institucional

En el transcurs de l'acte, Ximo Puig ha subratllat que la política federal de cooperació institucional és “l'únic camí possible” per raons “pragmàtiques, funcionals i organitzatives”, per a garantir la unitat i l'homogeneïtat en determinades polítiques de “igualtat i justícia”, així com assegurar la “diversitat i l'heterogeneïtat” en les polítiques culturals de cada territori.

En aquest sentit, ha plantejat millorar la relació dels poders executius de l'Estat i les Comunitats autònomes a través de formes jurídiques que estiguin avalades per la Constitució, i que siguin “clares, senzilles i eficaces”, ja que ha denunciat que els actuals instruments, com ara Comissions Bilaterals, Conferències sectorials, o la pròpia Conferència de Presidents, “no garanteixen la cooperació en el nivell del poder executiu”.

En concret, ha proposat una reformulació de la Conferència de Presidents per a dotar-la de “un grau executiu millor definit, un clar suport constitucional i on el dret de veto no recaigui en una simple voluntat unilateral”, de manera que es converteixi en un instrument de “cooperació real”.

Desconcentració institucional

Finalment, ha reiterat la necessitat de “desconcentrar” les institucions de l'Estat redistribuint les seves seus més enllà de la capital, així com de “redibuixar els mapes d'infraestructures”, amb una aposta definitiva pel Corredor Mediterrani.

El president ha destacat que les reformes plantejades permetran donar resposta als actuals desequilibris territorials, com ara el centralisme ineficient, l'independentisme, el finançament injust i el dúmping fiscal i invisibilitat de part del territori i la despoblació.

Així mateix, ha assenyalat que el federalisme és la “evolució natural de la democràcia espanyola” i constitueix la millor manera d'harmonitzar els interessos de totes les regions i neutralitzar “tendències tant centrífugues com centrípetes” com el “procés” independentista de Catalunya o el “procés invisible” de Madrid.